Son Bosc prepara el retorn al Parc Natural de l’Albufera

MuroLa salvació definitiva de Son Bosc, amb el rebuig judicial al darrer recurs dels promotors i de l’Ajuntament de Muro i després de 18 anys d’espera, permetrà l’ampliació del Parc Natural de l’Albufera, una part de la zona humida finalment protegida del qual (53 hectàrees) en formà part durant set mesos el 2003. És una de les constatacions, en boca del conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, que es poden extreure de la taula rodona organitzada per les fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder a la Sala Polivalent aquest dijous vespre. A Vidal, l’acompanyaren el coordinador del GOB, Antoni Muñoz; la diputada de MÉS, Bel Busquets, i l’exregidor de l’Ajuntament Jaume Payeras, membre del Consistori murer quan, el 2008, es concedí la llicència per al camp de golf.

Cal recordar que, segons la sentència, el projecte de golf no es podia realitzar perquè vulnerava les directrius d’ordenació territorial que afectaven la zona (DOT), de 1999, tot i que el Consell, en mans d’UM, li havia atorgat interès general.

‘La política que serveix, Son Bosc... salvat!’ era el tema del debat en què s’analitzaren, per part del GOB i amb detallada documentació, la tramitació seguida i tots els despropòsits polítics que posaren en perill el futur de l’ecosistema de l’Albufera.

Bel Busquets demanà distingir “la política que va de la mà dels especuladors de la que va de la mà de l’ecologisme social”, que persegueix la protecció del medi ambient com a garantia i patrimoni per a les futures generacions. “Han estat 18 anys de lluita amb final feliç”, va dir la diputada, que destacà els valors naturals de la zona. “Amb una alta diversitat d’orquídies i una riquesa extraordinària”, hi afegí Muñoz en obrir el relat de la lluita ecologista mostrant fotografies dels abocaments de residus a la zona amb origen a enderrocs d’establiments hotelers per justificar una degradació maquillada. “No, no era un caramull de rates i brutor”, subratllà Muñoz mostrant la vergonya de la manipulació, igual que havia passat amb molts tràmits.

Agraïment als científics

El GOB recordà totes les entitats científiques de divers àmbit que corroboraren els grans valors ecològis de Son Bosc i també totes les persones que al llarg del procés han tingut un paper important en la defensa de l’ecosistema. Per Muñoz, ha estat una convergència de factors el que ha fet possible salvar Son Bosc: el compromís científic, la pressió social, la reacció política i la rigorositat judicial. Tot això s’encabeix dins “la política que serveix”.

Jaume Payeras es va referir a la situació de l’Ajuntament el 2008, del qual formava part, amb la concessió d’una llicència d’obra irregular com a detonant del trencament del pacte de govern UM, PSOE, PSM. Més envant subratllà i elogià la valentia del tècnic Toni Tugores, “un funcionari després defenestrat” que redactà un informe contra l’atorgament de la llicència municipal. El seu document fou obviat, “però deia exactament el que diu la conclusió de la sentència” que finalment denegà el permís d’obra. Payeras donà noms i llinatges dels personatges lligats al projecte, “tots ells condemnats per corrupció”.

El paper de Ramsar

Vidal, també en la línia del GOB, recordà el paper de la missió d’assessorament del Conveni Ramsar, l’acord internacional més antic en la conservació del medi ambient, a l’hora de rebatre les llicències maldonades i explicà la necessitat d’aplicar un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN). “Cal retornar Son Bosc dins l’espai del Parc Natural de l’Albufera”, de 1.650 hectàrees, tal com demana Ramsar, proposà el conseller.

Muro haurà de pagar indemnitzacions

Les malifetes dels polítics i tècnics que donaren llum verda al golf de Son Bosc, atenent més les pressions dels urbanitzadors i amb suport hoteler, tindran un cost directe per als residents de Muro. L’Ajuntament haurà de retornar la taxa de la llicència d’obres, que amb interessos superarà els 500.000 euros. La promotora, Golf Platja de Muro SA, també pot demanar ser compensada pel lucre cessant i presentar factura de les obres duites a terme, abans de ser paralitzades en espera de les resolucions judicials. Per als ecologistes, el preu que es pagui no serà per haver conservat sinó el d’una política d’urbanització que s’ha intentat fer al marge de la llei.