Son Ferriol celebra cent anys com a poble
El 1918 es varen vendre les primeres parcel·les de la possessió a una pesseta el metre quadrat
PalmaEl primer rastre de Son Ferriol es troba documentat l’any 1713 com a possessió propietat de Joan Ferriol. Llavors era un conjunt de cases, amb sínia i safareig, molt de conreu i ramaderia porcina. I així va continuar fins l’any 1918.
De la mà del prevere Bartomeu Pou s’aconseguí un acord i autorització amb els amos d’aquell moment, Maria Anna Bonafè, la senyora de la finca, i el seu marit, l’advocat Jeroni Pou, per parcel·lar i vendre els terrenys de la possessió de trenta-set hectàrees -370.000 metre quadrats- que donarien lloc al nucli urbà actual.
Ara en fa cent anys, per això un grup actiu de ferriolers n’han volgut commemorar els inicis amb un seguit d’actes per festejar i recordar d’on venen. Avui mateix es presenta el llibre de Jaume Oliver Bartomeu Font Cantallops i la fundació de Son Ferriol.
En les seves pàgines s’explica la història del prevere i de com l’any 1918 se’n comencen a vendre els primers solars a una pesseta el metre quadrat.
La urbanització
Abans, però, es va treballar en la projecció urbanística. Fa cent anys, l’antiga possessió de Son Ferriol dividia els terrenys de Can Tunis i de la Creu Vermella. En aquell moment, Bartomeu Pou era capellà de l’església de Santa Eulària de Palma i encarregat del Llevant forà de la ciutat. A ell, se li va encarregar la tasca de dividir el terreny i, “de manera artesanal, en va determinar el traçat; el va fer amb ajuda d’alguns al·lots, amb un fil i una corda”, explica l’actual capellà i un dels responsables del centenari, Guillem Rosselló. “Agafaven mides i anaven marcant per on havien de passar els carrers”, conta. Ho feien seguint el disseny dels campaments romans, “per aquest motiu tots els carrers són tan rectes, des de la carretera de Manacor fins a la carretera de Sineu”, afegeix Guillem Rosselló. Tots menys un: l’actual carrer Bartomeu Oliver de Can Tunis, “que un temps se l’anomenava Diagonal Palma”. Es va dur a terme d’aquesta manera perquè es pretenia que el tramvia de Palma arribàs fins a Son Ferriol, “d’aquesta manera tant la barriada com els solars tindrien més valor”.
El primer que es va fer va ser calcular el preu de la parcel·la restant-ne els carrers i els espais que es destinarien a serveis públics.
Les parcel·les finalment es varen vendre a preus econòmics perquè la gent senzilla les pogués adquirir. “Varen venir moltes persones que volien sortir de la ciutat i tenir el seu propi hort per sembrar”. Son Ferriol es va convertir llavors en “l’hort de Palma”.
Varen ser uns anys de bonança fins que va arribar la Guerra Civil. “Molta gent va a tornar a vendre els solars perquè hi havia molta pobresa”, relata el capellà.
Son Sant Joan
L’esplendor tornà quan l’aeròdrom de Son Bonet va donar pas a l’aeroport de Son Sant Joan en els anys 60. Son Ferriol es tornava a posar de moda. Es tornaven a comprar cases. Venia gent d’altres pobles per residir a prop de l’aeroport, que va donar molts llocs de feina.
Precisament en aquella època va ser quan es va donar el nom al nucli urbà que fins llavors es divida entre els residents de Can Tuni i els de la Creu Vermella. L’any 1957 arribaren a una entesa: el poble passaria a dir-se Son Ferriol. Actualment, el topònim està molt acceptat per tothom, però “administrativament el districte electoral d’aquesta zona per l’Ajuntament encara s’anomena Creu Vermella”, observa Guillem Rosselló.
Durant els anys 90 Son Ferriol va acabar d’urbanitzar-se. En aquell moment hi havia uns 3.000 habitants. D’aleshores ençà “la pagesia ha quedat bastant relegada, encara n’hi ha un sector important, però la gran majoria treballa en serveis perquè aquí ho tenim tot”.
O gairebé tot, perquè els gairebé 10.000 habitants que hi ha en l’actualitat es queixen que els falta un institut d’ensenyament secundari. “Els partits polítics s’han passat el mort, perquè ja fa més de deu anys, abans de construir-se l’hospital Son Llàtzer, que hi havia un projecte fet en aquells terrenys”.
És una de les antigues demandes que els veïns estan a punt de reactivar. De moment, tenen la previsió que el tindran fet per a l’any 2020, al costat de l’actual camp de futbol del Ferrioler.
La commemoració
Els diferents actes de commemoració del centenari s’aniran celebrant fins a arribar l’estiu. “Bartomeu Pou és un desconegut pels ferriolers perquè molts dels nous residents han arribat els darrers anys i només els antics el coneixem”, assegura Rosselló. La retolació de la plaça de Son Ferriol amb el seu nom garantia la conservació de la seva memòria, però no que se’l conegués ni una informació adequada.
La idea del centenari sorgeix precisament arran del llibre que avui es presenta. “Jaume Oliver volia fer l’estudi local de Son Ferriol i es va adonar que ja feia 100 anys. Es va posar en contacte amb Jordi Llabrés, professor d’Història, i juntament amb d’altres i les associacions de veïns ho anam organitzant”.
Cloenda
El centenari se celebrarà fins al mes de juliol i hi haurà actes per Sant Antoni i també per la Fira de Son Ferriol. “Hem demanat atorgar una plaça a Jeroni Pou que, si l’Ajuntament ens deixa, s’inaugurarà per la fira”, explica. A més a més, s’elaborarà una unitat didàctica per a les escoles, activitats entre el grup d’escoltes i s’acabarà amb una exposició de fotografies antigues. “Per al juliol, volem fer la cloenda a les festes d’estiu amb una missa per la qual demanarem la presència del bisbe”.
Bartomeu Font
(Llucmajor, 1871 -
Son Ferriol, 1949)
Polifacètic i poc convencional, així el descriuen els qui el varen conèixer. Bartomeu Pou va tenir una gran capacitat de feina i iniciativa en un context d’un cert desordre organitzatiu i de gestió econòmica.
Fill d’una família llucmajorera, rebé l’ordenació sacerdotal el 1898 i fou adscrit a la parròquia de Santa Eulària. Desenvolupà activitat docent a les Escoles de Sant Josep i treballà de voluntari en els jutjats de Palma. Exercí el seu ministeri especialment a Son Ferriol, la urbanització del qual inicià el 1918.
Va viure sempre amb austeritat, entregat als feligresos, i morí a 78 anys al seu domicili del carrer Sant Antoni, 6, al costat de l’oratori de Can Cavaller.