Sortides que humanitzen tot un hospital

ManacorAconseguir que un malalt de llarga estada de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital de Manacor pugui abandonar per uns minuts les parets de la seva habitació controlada és una experiència tan satisfactòria com curativa. I no només perquè sigui una oportunitat de veure la llum del sol, sinó perquè aquest contacte amb l’exterior, amb noves cares i estímuls, pugui fer que millori emocionalment i això repercuteixi en la manera d’afrontar la malaltia o la rehabilitació.

L’experiència, que va començar a implementar-se ja en alguns hospitals de Madrid abans de la pandèmia, va arribar a Manacor l’agost de 2019 amb un jove pacient xinès que patia una patologia degenerativa que li paralitzava tot el cos i a qui afectuosament tots anomenaven Willy. “Tenia reingressos constants. Així que vam mirar si podíem intentar fer una passejada per defora”, diu l’equip de la subcomissió d’UCI encarregada del projecte i format per Elena Barceló, coordinadora d’Infermeria de l’àrea de Crítics; Joan Tordera, infermer de la Unitat de Cures Intensives; Eva Pérez, supervisora d’UCI, i Fernanda Villanueva, metgessa intensivista. Tot un equip integrat que es completa amb 20 infermers i infermeres, 14 auxiliars, 7 metges, 5 zeladors i 7 persones de neteja.

Entre els requisits que els malalts han de complir hi ha que estiguin molt estables, una estada prolongada, desconnectats d’aparells que no es puguin moure amb el llit o la cadira, però, sobretot, que vulguin sortir. Poden estar tota la setmana sense veure la llum natural (ara sembla que amb la reforma de l’hospital això canviarà), i diferenciar entre dia i nit és complicat. Sentir l’aire, veure altres cares, implicar emocionalment els familiars. “Alguns tenen por del que els pugui passar fora de l'UCI, que arriba a ser un lloc de confort per a ells. Solen sortir-ne entre 20 i 30 minuts. El 90% dels pacients a qui ho hem demanat fins ara no només han dit que sí, sinó que han repetit”. Les sortides solen ser al capvespre o a darrera hora del matí.

Miquel Sureda és un dels darrers pacients que han pogut sortir defora seguint un circuit preconcebut pels jardins de l’hospital. Fa dos mesos que és a l'UCI: “Em fa molta il·lusió. L’únic que em fa sentir una mica incòmode són les mirades de la gent i el fet de no poder parlar encara (la malaltia li afecta la parla). Però aquest equip m’ha salvat la vida i aquestes passejades m’ajuden a millorar”.

Hi ha malalts que poden arribar a estar 70 dies seguits a l'UCI. Encara que són casos extraordinaris. La majoria d’afeccions coronàries o estades postquirúgiques se solen allargar uns quants dies. La mitjana sol ser d'entre 20 i 40 dies. “Els canvia la cara i ara, fins i tot, s’entretenen amb les obres. Cada dilluns reben la visita del cantautor Tom Trovador. Dins la integració, un element clau és que la família faci un vincle amb ells i amb els professionals.

Humanització després de la pandèmia

“Després de la pandèmia, ho vam reprendre ja al 2022. És curiós perquè veníem d’un procés de deshumanització i vàrem haver d’anar a poc a poc. Així com vam poder, allargàrem horaris de visites i vam incloure videotrucades a l'UCI”, explica Eva Pérez.

“Surten amb el llit o la cadira. Mentre no plogui, no miram el temps que fa, les ganes guanyen. Fins i tot es poden sortir dos dies seguits o dos pacients a la vegada, no hi ha una pauta marcada. Depèn més de la càrrega de feina que tinguem aquí dins. El fet de sortir pot ser que no faci que la seva evolució canviï radicalment, però sí que ajuda que processos com la rehabilitació o certes teràpies s’afrontin amb moltes més ganes”, afegeix Elena Barceló.

“És un projecte que implica a molta gent i que ha tingut molt bona acollida, no tan sols per part dels qui formam part de la subcomissió. Te’n vas a casa amb la satisfacció, perquè molts cops arribes a tenir una vinculació emocional i especial, que després els pacients agraeixen. És una feina d’humanització, d’atenció personalitzada també a les famílies, amb espais que no siguin hostils, creant comunicació i un bon ambient laboral, també fora de l’hospital”.