La família March posa a la venda la possessió de Santa Cirga, finca on va néixer mossèn Alcover

ManacorLa històrica finca de Santa Cirga, situada a mig camí entre Manacor i Portocristo, famosa pel seu valor patrimonial i per haver estat bressol d’uns dels pares de la llengua catalana, Antoni Maria Alcover, ha sortit al mercat. L’empresa madrilenya Agrogestion SL ja fa uns dies que cerca compradors privats pels terrenys i les cases propietat de la família March, valorades amb un preu de sortida de 13 milions d’euros.

Santa Cirga destaca per la seva mansió senyorial i els jardins, creats pel reconegut arquitecte i dissenyador de paisatges Leandro Silva Delgado (que també és conegut per la restauració del Jardí Botànic de Madrid) i que són utilitzats des de fa anys com a espai per a noces. El conjunt disposa fins i tot d’una piscina privada amb una superfície d’aproximadament 70 m². A més, i segons la informació de venda, té dos pous capaços de garantir la sostenibilitat i el benestar de la propietat.

La finca, de 203.764 m², inclou una casa senyorial d’aproximadament 1.800 m² construïts, que consta de planta baixa, primera planta i coberta, amb amplis salons, terrasses panoràmiques, elegants menjadors i sales d’estar, que mostren l’artesania i el luxe refinat.

En una de les cases annexes a la principal, s’hi troba una capella en perfecte estat de conservació i una edificacio aferrada, on va néixer Antoni Maria Alcover Sureda (1862-1932). Hi ha altres dependències auxiliars amb una superfície total de 3.652 m².

Santa Cirga és una de les possessions més emblemàtiques del terme de Manacor. Ja documentada al segle XIII (1231), era propietat de la família Sureda, que havia arribat de Catalunya acompanyant el rei Jaume I en la segona expedició a Mallorca. La família Sureda la posseí fins al segle XVIII, quan Joan Fontirroig Sureda-Sanglada rebé els béns de la seva mare, l’any 1709.

Al segle XIX, per extinció de la branca masculina dels Fontirroig, els béns de Santa Cirga, i també els dels Fontirroig, anaren a parar als Morell de Pastoritx, amb els quals s’havien emparentat. Amb el pas del temps l’emblemàtica finca manacorina va passar a formar part del patrimoni de l’empresari Joan March ja dins el segle XX. Encara ara és propietat de part de la família de banquers.

Mossèn Alcover

Nat a Santa Cirga el 1862 fill d’una família de conradors, a 15 anys va ingressar al Seminari Diocesà per fer estudis eclesiàstics i va instal·lar-se a Palma. Aleshores, va començar a relacionar-se amb els principals intel·lectuals de l’època, com Tomàs Forteza, Marià Aguiló, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Va col·laborar en les principals publicacions periòdiques del moment, per a les quals va escriure centenars de pàgines sobre temes religiosos, històrics i lingüístics, ben sovint de caràcter polèmic.

El 1880, va publicar al setmanari La Ignorància la rondalla Es jai de sa barraqueta, el punt de partida del seu ingent recull, signada sota el pseudònim En Jordi des Racó. Anys més tard, el 1896, va aparèixer el primer volum de l’Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó. D’altra banda, va viatjar per Europa per formar-se en filologia amb l’objectiu de dur a terme un gran inventari lèxic de la llengua catalana.

Fou capaç d’implicar milers de col·laboradors per poder tirar endavant el Diccionari Català-Valencià-Balear. Publicà el Burlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, que aparegué a partir de 1901, i que va ser la primera revista dedicada a la lingüística a l’estat espanyol. Tres anys més tard va promoure el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que es va celebrar finalment el 1906 a Barcelona.

Dins el món eclesiàstic mossèn Antoni Maria Alcover fou vicari general i canonge magistral i capitular de la Seu de Mallorca. Va morir a Palma el 8 de gener de 1932, a 69 anys. Posteriorment fou traslladat al cementeri de Manacor, on ara reposa.

Felip VI i Santa Cirga

Era el juliol de 1997 quan milers de manacorins van presenciar amb enorme entusiasme l’enllaç entre la filla de Leonor March Cencillo (propietària de Santa Cirga), Ana Chico de Guzmán March, i el comte de Floridablanca, José María Castillejo de Oriol. La presència de personalitats de l'aristocràcia espanyola i del món financer va despertar la curiositat del poble. Entre ells hi havia l’aleshores príncep i ara rei d’Espanya, Felip VI.

Les cròniques parlen que més de 2.000 persones van voler ser testimonis de tots els detalls que van envoltar el casament, en especial de la desfilada de cares conegudes. Per això no van dubtar a ocupar balcons, terrasses, teulades i rodalies de la plaça Weyler. Alguns, fins i tot, s’hi van acostar amb prismàtics per captar amb tota nitidesa les cares famoses. La primera convidada que va arribar a l’església va ser Carmen Franco, filla del dictador Francisco Franco.

A la cerimònia religiosa, que va oficiar el capellà Alfonso Oriol Muñoz, oncle del novii, hi van assistir més de 300 convidats, que van omplir l’aforament del temple. Porteriorment tota la comitiva va celebrar el pertinent sopar de gala al menjador principal de Santa Cirga.