La manca de tècnics deixa l'urbanisme de Manacor sota mínims
El segon municipi de Mallorca només té un dels quatre arquitectes en servei
ManacorLa proposta de MÉS-Esquerra, a l'oposició de l'Ajuntament de Manacor, de demanar a l'equip de govern (PP-El Pi-AIPC) que presenti un calendari per recepcionar la desena d'urbanitzacions pendents de 'municipalitzar', algunes des de fa dècades, ha posat al descobert la fragilitat del departament d'Urbanisme, que està en quadre quant a dotació de personal. Dels quatre arquitectes habilitats, només un està en servei. Dues baixes i un abandonament han fet que l'àrea estigui sota mínims, amb només un tècnic, que d'altra banda ha demanat l'excedència. Manacor és el segon municipi en extensió de Mallorca i, dels quatre arquitectes, només un treballa.
Aquesta situació resulta especialment dramàtica, perquè l'Ajuntament ha d'acabar d'enllestir i aprovar definitivament el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), a més de recepcionar les urbanitzacions, controlar diversos milers d'informes d'avaluació d'edificis (IAE) que del 2016 i del 2017 s'hauran de posar al dia, i reduir el temps de concessió de llicències d'obra, que acumulen mesos d'espera. Aviat s'intentaran cobrir dues places d'arquitecte, però ningú no ignora que amb treballadors en situació d'interinatge el repte de recuperar la normalitat es fa costa amunt.
L'hemeroteca deixa retratada la situació. Amanda Fernàndez, del PSOE, en recordà alguns episodis en el ple arran de la proposta de MÉS-Esquerra de recepcionar les urbanitzacions pendents de regularitzar. "El 8 de juliol de 2010, el regidor Antoni Sureda, aquí present, deia a la premsa que després de 40 anys estam arribant al final del procés" de recepció de Cales de Mallorca, la principal urbanització turística del municipi. "I Catalina Riera –afegí– el 17 de febrer de 2015 insistia que cada vegada és més a prop". Sureda es justificà dient que aleshores un 75% dels terrenys públics estaven ja escripturats i que les cessions pendents no s'arribaren a fer, i aturaren la recepció de la urbanització. Fernàndez reclamà més "serietat" als regidors del PP i El Pi.
En un debat d'anada i tornada, amb molta presència de públic, molts d'ells residents en urbanitzacions sense recepcionar, quedà clar que l'Ajuntament no té capacitat, a dia d'avui, d'anar més enllà del dia a dia i que els deures pendents quedaran encara molt de temps en llista d'espera. "La majoria d'urbanitzacions han d'esmenar deficiències i no ens podem comprometre en dos mesos –tal com es demana a la moció– a estudiar i definir la situació de cada polígon", replicà la delegada d'Urbanisme, Bel Febrer, qui reconegué la manca de personal en el departament. "No podem enganar la gent", hi insistí. Joan Llodrà (MÉS-Esquerra) la convidà a marcar el temps que necessita per tramitar la regularització d'unes zones residencials on els veïns paguen els imposts i no reben els serveis necessaris. Des de Volem, Carles Grimalt, digué que "fa 17 anys ja es parlava de recepcionar les urbanitzacions, i aquí o el tema és molt complex o hi ha deixadesa política".
Finalment, l'equip de govern es va comprometre a tenir enllestit, durant el 2017, un estudi de la situació en què es troba cada una de les urbanitzacions pendent de recepcionar. Emperò el veritable perill del funcionament d'Urbanisme, sota mínims, és el fet que pugui vèncer el període per aprovar el PGOU i de bell nou es presentin demandes milionàries a l'Ajuntament per no haver complert els terminis de desenvolupament urbanístic que li corresponen, com ara són nombroses zones verdes.