Torna la llengua blava a Mallorca després de 20 anys

PalmaLa malaltia de la llengua blava ha tornat a aparèixer a les Balears després de gairebé 20 anys sense fer-ho. El darrer cop va ser el 2002, amb unes conseqüències desastroses que varen fer enfonsar el preu de la carn tant bovina com ovina. Tot i ser una malaltia que no té cap efecte sobre l’ésser humà, es va crear una por generalitzada sense fonamentar que va fer que en baixàs el consum. Fa una setmana que se’n va detectar el primer cas, a Pollença, i després de fer les proves necessàries, la Conselleria d’Agricultura ha confirmat el brot de llengua blava, que ja puja a més d’una vintena de casos, malgrat que podrien ser molts més. D’aquesta vintena, n’han mort cinc. I tot i haver-se trobat per primer pic a Pollença, amb casos detectats a Campanet i Inca, també s’han trobat animals amb símptomes en una explotació d’Escorca i una altra de Sineu.

La llengua blava és com una grip: provoca febre alta, pèrdua de pes i debilitat, diarrea i vòmit, pneumònia, cianosi (coloració blavosa de la pell), salivació excessiva i hemorràgia, entre d’altres. És una malaltia vírica i de contagi ràpid, i per detectar-la, s’ha de fer una PCR. Sense anar gaire lluny, s’assembla bastant a una altra malaltia vírica molt coneguda entre els humans. Així i tot, una diferència important és que la llengua blava la transmet un moscard culicoide i només pot afectar animals remugants, és a dir, ovelles, vaques i cabres. Segons han indicat des de la Conselleria d’Agricultura, el moscard portador podria haver arribat de l’est d’Europa: de Croàcia, Sardenya o Còrsega.

A causa d’aquest mètode de transmissió, a partir de la picada de l’insecte, les maneres d’erradicar-lo no són moltes. Un cop l’animal ha contret la malaltia, els únics tractaments possibles són amb antibiòtics, però sense la seguretat que es pugui aconseguir la cura. L’exercici que més recomanen els experts ara mateix, tant veterinaris com professionals zoosanitaris, és intentar mantenir una higiene tan estricta com sigui possible i desinsectar les quadres, els llocs que més freqüentin els ramats i, alhora, les ovelles amb insecticides. Així i tot, l’única opció real per erradicar de manera definitiva la malaltia és inocular la vacuna. Un vaccí que ja no és el mateix que va arribar el 2002 i del qual no es tenen bons records.

L’ombra de 2002

L’inici del segle va ser complicat. Primer va venir la gran sequera; després, la crisi de les ‘vaques boges’ i, just després, la llengua blava. Una consecució de males notícies que varen crear una desconfiança patent. Això no obstant, la malaltia de la llengua blava va arribar per sorpresa i va ser el primer cop que es detectava a Europa de manera catalogada. Va entrar per Menorca i es va estendre amb rapidesa i virulència. Els protocols eren molt diferents d’avui dia. En aquell moment, segons han indicat fonts de la Unió de Pagesos, es varen veure imatges terribles. Si una ovella del ramat era diagnosticada de llengua blava, hi havia l’obligació de sacrificar la resta del ramat, cosa que –com bé sembla– va causar molta mortalitat. Per sort, hi va haver ajudes per part del Govern per tornar a formar les guardes i hi va haver campanyes publicitàries perquè la població recuperàs la confiança en el producte illenc. Com s’ha dit, els protocols han canviat. Segons indica el veterinari Martí Dinarès, en l’actualitat hi pot haver fins a 70 brots de llengua blava a Europa durant l’any, però s’erradica; “és greu, però no es pot comparar amb el 2002”, destacava Dinarès, fent referència al fet que en aquell moment va ser la primera vegada que es detectava al Vell Continent. “És com qualsevol virus damunt animals i no hi ha protecció, és com el coronavirus”, explica, referint-se a la necessitat d’elaborar una vacunació massiva, que la Conselleria ja té en marxa.

Els temps han canviat, és un fet. Per als ramaders varen ser moments molt complicats, ja que es va fer una divisió del territori per comarques. Aquesta demarcació regida pels diferents indrets de l’illa feia que no es poguessin traslladar animals vius d’una zona a una altra. Així doncs, sempre s’havien de dur els animals a l’escorxador més proper del lloc on es trobaven les bèsties. Aquest sistema establia diverses problemàtiques, ja que normalment els ramaders tenen un escorxador de referència amb el qual solen treballar. Alhora, a part de l’esfondrament del preu, els ramaders varen haver d’enfrontar-se a més penúries. Quan duien l’animal a l’escorxador, s’havia de pagar l’impost de l’establiment sobre el pes total de l’ovella, però just quan era mort, per normativa de la llengua blava, se li havia d’extreure la medul·la. Això provocava que tingués una sèrie de quilos menys per vendre, a banda de no poder disposar de la part més cara de l’animal: les costelles. I tot això, havent pagat l’impost de l’escorxador damunt el pes complet.

Vacunació massiva i obligatòria

Després que l’any 2002 la vacuna tardàs molt més del que s’hauria desitjat i tingués uns efectes secundaris que es varen notar amb escreix, aquesta vegada no serà el mateix. La Conselleria ha anat per feina i ha assegurat que la setmana que ve arribaran 400.000 vacunes procedents d’Extremadura. És una molt bona notícia que la comunitat autònoma peninsular, amb una gran tradició ramadera, hagi posat les vacunes a l’abast, ja que aquest vaccí no és comú que estigui produït ni amb les patents al dia. Era una preocupació que rondava el sector, ja que laboratoris importants com Beringer avui dia tenen la patent caducada, i els laboratoris SIVA no tenen estoc. Així i tot, la Conselleria ha actuat i ja s’està estudiant on es disposaran les vacunes quan arribin a Mallorca. Segon ha assegurat la Conselleria, “el pagès no pagarà res”, és a dir, que l’administració sufragarà la total adquisició dels vaccins. El sistema tindrà dos camins: per una banda, la Conselleria lliurarà dosis a les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS), ja que el 50% dels ramats d’ovelles i vaques estan sota la seva influència; per l’altra, segons han explicat, contractaran temporalment veterinaris perquè inoculin vacunes al 50% restant de la població ovina i bovina. De moment, no se sap quantes dosis s’hauran de posar; hi haurà animals als quals inocularan una dosi i a altres, dues. A més, als vedells de menys de tres mesos no serà necessari. Encara s’han de fer diversos estudis per quantificar la realitat dels ramats de l’illa. El que sí que és segur és que els animals, un cop vacunats, hauran d’esperar 21 dies per sortir de l’illa, cosa que, ara per ara, està prohibida. D’altra banda, aquesta espera de tres setmanes podria causar problemes econòmics.

La por del preu

El tema econòmic és un dels que més por fa. Encara que la Conselleria assegura que la vacunació serà massiva i ràpida, els 21 dies sense poder sortir de l’illa no els podrà ometre ningú. Segons explica el gerent de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Joan Simonet, des de feia un temps Mallorca havia obert canals de comercialització cap a Aragó. Sortien milenars d’ovelles a un preu “acceptable”, segons el seu parer. No s’enfonsava el preu a Mallorca i es donava una sortida molt bona al producte. Ara, amb la llengua blava, aquesta via de comerç pot quedar aturada i el preu podria veure’s afectat. Simonet també ha augurat una reducció dels ramats i que tant el preu com el ramat seran difícils de recuperar si baixen. Joan Mas, d’Unió de Pagesos i diputat de MÉS, coincideix amb la visió de Simonet. Considera que la via cap a la Península era una molt bona manera d’alliberar excedent i mantenir el preu. “Ara, aquesta malaltia generarà un estrès al mercat, que haurem de veure com es comporta”, explicava consternat. Així i tot, el més important, des del seu punt de vista, és que el Govern prengui partit i ja comenci campanyes de promoció del producte illenc i que arribi a acords amb grups empresarials i de l’hostaleria per donar-hi una sortida. Finalment, Mas ha evidenciat que hi ha hagut sort que la llengua blava hagi irromput ara, ja que “si hagués passat per Pasqua o per Nadal, hauria estat més dramàtic”.