Torna la representació de 'Sant Antoni al viu' a Montuïri adaptada al segle XXI

MontuïriLes temptacions del segle XXI assetgen el sant anacoreta més estimat a l’illa, sant Antoni. Aquest és el leitmotiv de la nova versió de la vella representació teatral Sant Antoni al viu, que a final del segle XIX van escriure dos glosadors montuïrers i que ara més d’un centenar de montuïrers representaran amb la versió que n’ha fet el director, Tomeu Ferrer Xorri. Serà aquest dissabte a les 20 hores quan tornaran a ressonar les paraules, els gests i la peça teatral que a final de segle XIX tenia anomenada a tot Mallorca, Sant Antoni al viu. El grup de teatre Montlliri serà qui representarà l’obra. Però no ho fan tots sols, desenes de montuïrers de totes les edats s’hi han unit per omplir la plaça i els graons amb les temptacions al sant.

L’Associació de Dones, la Banda de Música de Montuïri, els Xeremiers de Montuïri i un bon grapat de veïns seran els protagonistes d’aquesta versió de Sant Antoni al viu del segle XXI. Fins i tot, tots els regidors del Consistori s’han sumat a fer la seva aparició al llarg de l’obra intentant temptar el sant.

Així, aquest dissabte les gloses de final del segle XIX es donaran la mà amb les temptacions del segle XXI. Quines són aquestes temptacions? Per saber-ho teniu una cita a la plaça Major de Montuïri aquest dissabte a les 20 hores.

La darrera vegada que es va representar aquesta peça teatral va ser durant les festes de Sant Antoni de 1980 i, posteriorment, amb la revifalla de la festa de Sant Antoni, el grup de teatre Montlliri n’ha fet lectures dramatitzades els anys 2018 i 2019.

Segons explica Joan Miralles i Monserrat Porrerenc, es representà a Montuïri de manera més o menys continuada entre el 1875 i el 1920. El tema que exposa és la vida de sant Antoni Abat i, especialment, les temptacions que rep per allunyar-lo de la seva vida de religiós eremita. Els autors de la peça varen ser els montuïrers Sebastià Amengual Mesquida Redó i Bartomeu Bauçà Bauçà Pelut.

Una festa amb història

Sabem que sant Antoni a la vila de Montuïri va tenir una gran força entre els anys 1875 i 1920 amb la representació de Sant Antoni al viu, una peça teatral que es conservà gràcies a un manuscrit de Josep Oliver de Meià i que Joan Miralles Porrerenc analitzà i donà a conèixer en el seu llibre Onomàstica i Literatura (1996). A més, hi afegí un manuscrit i la font oral de Sebastià Bauzà Moll.

De la festa de Sant Antoni a Montuïri també sabem pel llibre de Joan Miralles Un poble, un temps (1973) el que ens expliquen els entrevistats. I pel que diuen, seria una festa molt semblant a la que avui es viu a Artà el dissabte de Sant Antoni. A Montuïri, com a Artà, tres obrers (de la capella del sant) eren els encarregats de dur tot el maneig i tragí de la festa, ens ho conta Gabriel Cerdà i Miralles Badia:

Oh! ses festes d’es poble. Quina llàstima que s’hagin perdudes! Ses festes d’es poble! No has vist una cosa més grossa mai! Avui no se fan festes. S’ha perdut, això. Se feia sa festa de Sant Antoni a Montuïri, i era una cosa gran, una cosa gran: tres obrers, i la tenien s’obreria un any per hom: Can Badia Vei, Son Comelles, de davant can Badia, i a ca l’amo En Miquel “Tevet”. Es dissabte de Sant Antoni hi havia molts d’aficionats a Sant Antoni, i a ca s’obrer que tenia s’obreria aquell any, li regalaven un xot o un porcell que valia set o vuit pessetes o això, i sopar… Hi havia un sopar d’un parell de centes de persones, i es sopar consistia en sopes i frit, però en aquell temps… Saps que era de bo això!… Sopes i frit! Bé!, después de ses sopes i es frit i això: una glosada. Hi havia dos glosadors bons, famosos: En Pere Malec de sa Muntanya i s’altre que no sé qui era, i a les dotze o a la una s’acabava, això. Londemà, sa gran festa, un gran dinar, i después d’es dinar sa Beneïda. No dic què és sa Beneïda perquè era una cosa gran. Aquells pareis de muls, que hi havia amb uns adornos que else posaven aposta!, una cosa hermosa!, i tot això, i llavò venia es dinar. Después des dinar s’Encolcada. Es dos glosadors, damunt una mula enxellada, de casa en casa, acompanyats d’un municipal cada un, se repartien es poble, i a cada casa feien una glosa i es que l’acompanyava ja deia què hi havia a la casa: “Aquí hi ha un jove que estudia de capellà…” i sa glosa tractava d’això. “Aquí hi ha una al·lota que s’ha de casar”, i d’aquesta manera de portal en portal. Llavò se feia Sant Antoni al viu. Saps quina festa! […].

L’anomenada que tenia la festa a Montuïri també ens la podem imaginar en el text del setmanari ciutadà del 1879, La Ignorància:

[…] Han de vení à Ciutat totes ses músiques de ses Viles; cossiés, dimònis y gigants, y fins y tot ses águiles de Pollença y San Juan Pelós de Felanitx, y es Sant-Antoniés de Montuiri. […].

Aquest paràgraf del 16 d’agost de 1879 ens fa pensar en la força i, sobretot, l’anomenada que tenia sant Antoni i els santantoniers de Montuïri. Les figures o festes que s’hi assenyalen, com les àguiles i sant Joan Pelós, són prou conegudes avui dia i ambdues encara perduren en el costumari tradicional festiu de Mallorca. El setmanari ho menciona en la seva secció de 'Xeremiades', on dona compte d’una reunió imaginària i alhora desitjada per organitzar unes festes de pinyol vermell a Ciutat, amb la participació del bo i millor de cada poble de Mallorca.

Llavors, la festa de Sant Antoni a Montuïri a poc a poc s’anà empobrint, Sant Antoni al viu deixà de representar-se. Les gloses de l’horabaixa arreu del poble, amb els millors glosadors de Mallorca, passaren a millor vida, Sant Antoni es desinflava, les beneïdes eren l’únic ble de llum d’una antiga festa arrelada a la pagesia.

A partir d’aquest passat i de la història de la festa al poble, fou quan el 2016 un grup de gent recuperà la festa amb la seva conversió amb el que avui es coneix com a Sant Abat.