PalmaEl lideratge femení a les batlies de Mallorca és, avui dia, mínim: només governen dones en 9 de 53 municipis (un 17%). Es tracta d'Algaida, Andratx, Campanet, Campos, Esporles, Llubí, Porreres, Santanyí i Son Servera. No obstant això, amb vista a les pròximes eleccions del 28 de maig, quasi tots els partits han augmentat el nombre de candidates al capdavant de les llistes. Hi ha partits que encara no han tancat totes les llistes, però ja s'han presentat la majoria, i això permet fer-ne una primera valoració.
Hi ha moltes diferències respecte dels darrers comicis, però destaca la situació del PSOE i de Ciutadans, els únics que han presentat menys dones. El PSOE tenia el 2019 un 28% de candidates (11 de 40) i el 2023 només són el 22% (10 de 45). Fonts del partit han concretat que no totes les candidatures estaven tancades, però sí la majoria.
La situació de Cs és similar, encara que es presenten a molts menys pobles. A les darreres eleccions, eren la segona formació amb més candidates: es presentaren a vint municipis i en set, el lideratge era femení (un 35%). Però enguany només es presenten en quatre pobles, amb una única cap de llista (Eva Pomar, a Palma).
Contrasta la realitat de MÉS, ja que és el partit que més dones presenta a les batlies mallorquines, i ja ho va ser el 2019. A més, els ecosobiranistes assoleixen enguany una altra fita feminista: són els únics que arriben al 50% de líders femenines a les llistes municipals (18 candidatures de 35). El Pi també s'endú una nota positiva en aquest sentit: els regionalistes han baixat de 35 candidatures a 26, però presentaran dues dones més com a caps de llista (de 9 a 11) i són el segon partit amb més candidates.
Quant als partits de dreta i extrema dreta, el PP i Vox han crescut en representació femenina al lloc de sortida de les llistes municipals. Els populars presenten les mateixes candidatures (49), però amb quatre dones més al capdavant (un 38% de les llistes). Pel que fa a Vox, tindrà vuit candidatures encapçalades per dones de les 22 que presenta (un 36%).
La nova llei de paritat
La nova llei de paritat preveu que les candidatures electorals hauran de tenir una composició paritària amb llistes cremallera. És a dir, els homes i les dones s'hauran d'alternar per evitar que elles quedin als llocs baixos. La reforma s'aplicarà a tots els processos electorals, inclosos els municipals.
En qualsevol cas, s'aprovàs o no abans dels comicis de primavera, el futur text no podria fer desaparèixer el desequilibri als ajuntaments. I això és així perquè la fórmula de les llistes cremallera —incloses en l'avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres el març— obliga només a l'alternança per gènere, però no determina qui és el cap de llista, que queda a l'arbitri de cada territori.
![Primera sessió de la legislatura constituent, que va sorgir de les urnes del 15 de juny del 1977.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
