“Tenim una tradició reconeguda per tot Mallorca”

Sa PoblaJoan Campaner va ser l’encarregat de recopilar tota la documentació històrica que va fonamentar la petició de declaració de Festa d’Interès Cultural per a Sant Antoni de sa Pobla, un reconeixement que va arribar fa just un any. Aquest investigador pobler, que participa activament a la festa, té molt presents totes les referències bibliogràfiques sobre aquesta celebració i defensa que tots els pobles haurien de procurar tenir una festa protegida com és la seva.

Què té d’especial Sant Antoni a sa Pobla?

Que ens ve de tradició reconeguda per tota la societat mallorquina i que, la festa, la fa el poble.

Quins elements només es troben aquí? Què la diferencia d’altres celebracions?

En primer lloc, que la tenim bastant documentada. En segon lloc... què tenim? Màgia. Parlant amb els peus en terra, crec que també tenim la gastronomia. I ho podem dir amb la cara ben alta: l’espinagada, per menjar-ne una de bona, ha de ser de sa Pobla. No entraré en si és perquè sigui més bona o d'altres més xereques... L’espinagada és bona per l’emplaçament, la ubicació, la màgia...

Foguerons i dimonis, en trobam a molts pobles...

Sí, ara sí, però l’any 1965, només quedàvem nosaltres que fèiem la festa, que es va anar esfumant per tot. Si ens n’anam a les trobades de dimonis dels 80, no n’hi havia tants; eren pocs pobles de Mallorca que en tenien... Però no es pot comparar la nostra festa amb altres, i no som jo qui ho diu. Com a pobler, podria dir que som els millors. M’ha duit molta de feina fer l’expedient de declaració de FIC, perquè vaig voler justificar i documentar aquesta revetla de Sant Antoni.

I per quin motiu es va decidir demanar la declaració d’interès cultural?

És un segell de qualitat. I per un altre motiu, al febrer de 1966, Sant Antoni es va declarar Festa d’Interès Turístic. A Mallorca som els únics. Estan declarades Festa d’Interès Turístic Sant Antoni a sa Pobla i Sant Joan a Ciutadella. Sobre la declaració d’interès cultural, vàrem anar a parlar amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, i li vaig proposar que es creàs una partida pressupostària per a les FIC, perquè ens manca per poder mantenir els elements o fer possibles publicacions sobre les festes. Totes les FIC tenen un cost extra. Per exemple, nosaltres l’any passat vàrem fer un caparrot nou... I el conseller ho va veure amb bons ulls. I crec que cada poble té una FIC. No m’agrada que les festes populars hagin de competir. No, aquí no hi jug. Les festes són del poble i és el poble que les fa, i no hem de competir. Per exemple, m’agrada anar a veure els Cavallets de Felanitx, i per Sant Bartomeu, els Cossiers de Montuïri...

L’afluència de gent pot fer que la festa es desvirtuï?

Hem de partir que les festes, com les persones i els temps, tenen una evolució. Jo vaig ballar com a caparrot molts d’anys perquè no hi havia ningú que ho volgués fer... L’any passat es van presentar setanta persones per a només tres caparrots. Però això no tan sols passava a sa Pobla.

Sant Antoni té bona salut?

Sempre hi ha qüestions que s’han de polir un poquet més. Una de les coses que em fan mal és la botellada i la música a gran volum que posen als bars i que no és santantoniana. Són elements que necessiten oxigen i serem capaços de donar-los-en, a poc a poc, amb prudència, vigilant la festa... Aquesta festa, com altres, com passa pertot, té els seus punts conflictius i té punts més típics. L’església serà plena a les completes i enguany hi haurà el bisbe, és a dir, que tindrem molta gent, però perquè aquí es guarda la serietat.

L’expedient de sol·licitud de la declaració de FIC conté moltíssima documentació històrica. Quina és la primera referència a Sant Antoni?

El primer document que tenim és de l’any 1365. Moltes vegades ens riem que les coses encara es facin per escrit, i tot s’ha de fer per escrit. Aquest document és molt curiós perquè conta que Rodrigo de Sant Martí va venir a sa Pobla, i el dissabte de Sant Antoni, dia de festa, estava prohibit dur armes. I clar, aquest cavaller, que acompanyava dues dones, duia l’espasa i el batle la hi va fer llevar. Llavors va anar a la Universitat a xerrar amb el batle real perquè li donassin l’espasa i el batle real li va dir que no. Què va fer? Va haver d’escriure al governador de Mallorca dient-li que li tornàs l’espasa. I per això en queda constància. Però si el batle real li hagués donat l’espasa, aquest document no el tindríem.