Transparència

Transparència en els ajuntaments: només 10 de 67 compleixen la llei

Els suspesos s'enfronten a sancions econòmiques o, fins i tot, en el cas dels reincidents –que són la majoria– se'ls pot retirar el càrrec públic

L'Ajuntament de Palma, entre els aprovats amb un 5,6.
23/05/2023
2 min

PalmaGairebé vuit anys després de la seva aprovació, el grau de compliment de la Llei de transparència a les Balears és molt baix, ja que la majoria de les pàgines web corporatives dels ajuntaments de les Balears han tornat a suspendre en transparència, segons l'anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat aquest mes de maig.

Actualment, només 10 dels 67 municipis de les Illes obtenen un aprovat (el 15%, enfront del 85% de suspensos) i aquests són: Santa Eulària des Riu, Calvià, Inca, Sant Antoni de Portmany, Marratxí, Bunyola i Felanitx, Sant Lluís, Eivissa i Palma. En el cas de Santa Eulària des Riu, que té un 9,4 (la nota més alta), el portal web té un apartat de transparència on es poden consultar dades com la despesa mitjana per habitant i el superàvit mitjà. Per primera vegada l'informe ha avaluat els consells insulars, que aproven tots a excepció de Formentera.

Captura de pantalla de l'apartat del Portal de Transparència de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

La majoria dels municipis suspesos han obtingut notes molt baixes: el 73% no ha superat el 3,5. A més, cal destacar que el 2021 i el 2022 varen aprovar 11 i 8 ajuntaments, respectivament, un fet que demostra un empitjorament quant al compliment general que "es deu fonamentalment a la no actualització de la informació", segons apunta l'estudi. Val a dir que el model de la UAB no valora únicament la presència d'informació, sinó que aquesta sigui completa, intel·ligible, fàcilment localitzable i actual.

Sant Antoni de Portmany i Bunyola, del suspès al notable

La nota positiva és per als municipis de Sant Antoni de Portmany i Bunyola, que han passat de suspendre amb un 1,5 i un 1,7 respectivament en el 2022 a obtenir un notable en el que duim de 2023: "Destaquen pel seu extraordinari esforç de millora". A l'informe també es posa el focus en els casos de Marratxí i Felanitx, que s'han mantingut en el notable.

D'altra banda, també hi ha els casos dels ajuntaments que no han revalidat l'aprovat. Enguany els portals web de Maó, Ciutadella, es Castell i Sant Llorenç des Cardassar han passat de la llista dels aprovats als suspesos amb un 4,8; un 4,4; un 4,6 i un 3,3, respectivament.

Quant als millors de la classe, destaquen els tres excel·lents de Santa Eulària, Calvià i Inca, encara que només obtenen Segell Santa Eulària i Inca perquè per la seva població sols requereixen una nota superior a 9, mentre que Calvià, per obtenir-lo, hauria de superar el 9,5. A la coa de millor a pitjor, s'hi troben Ariany, ses Salines, Sineu, Escorca i Fornalutx, que no superen l'1. Precisament l'ARA Balears ha consultat el portal de Fornalutx i la darrera informació actualitzada és del 21 d'abril del 2023, fa més d'un mes.

Els suspesos reincidents poden perdre la figura de càrrec públic

Els municipis que incompleixen la llei "són clarament susceptibles de rebre sanció econòmica o de suspensió de càrrec públic", apunta l'informe. L'article 5 de la norma obliga a la “publicació periòdica i actualitzada d'informació rellevant relacionada amb el funcionament i control de l'actuació pública” i l'article 30 fixa sancions per a les infraccions, considerant greu el “incompliment reiterat de les obligacions de publicitat activa” (article 9). La UAB farà una nova anàlisi a principis de 2024.

stats