El transport públic no arriba al poble del costat

PalmaAnar d’Ariany a Vilafranca amb cotxe són menys de vint minuts, però per arribar-hi amb transport públic el trajecte suposa dos transbords i un mínim d’una hora. Això, en el cas que les arribades i sortides dels busos coincideixin, però quasi mai no és així a causa de les poques freqüències que s’ofereixen i s’acaba convertint en una hora i 43 minuts de viatge. Són dos dels molts municipis de Mallorca que no disposen d’un servei de transport públic que faciliti el trasllat al poble de veïnat –n’hi ha 42 en total–, però l’exemple no ha estat escollit de manera aleatòria.

El centre de salut més proper a Ariany és el de Vilafranca –és a menys de 15 quilòmetres–, però per poder-hi arribar amb transport públic, els arianyers tarden vint minuts més que no per arribar fins a Palma, que està quatre vegades més enfora, a 54 km. “Per a una cita de mitja hora, perds tot el matí”, lamenta la presidenta de la Mancomunitat del Pla, Joana Maria Pasqual.

Precisament el Pla és una de les zones que més pateixen la manca de línies entre pobles. “La connexió entre nosaltres no existeix”, explica Pasqual. El problema, segons afegeix, és que, “a escala de Mancomunitat, s’organitzen moltes activitats i molta gent que no té cotxe no pot venir perquè el transport públic és escàs o nul”. Cap dels 14 municipis que formen la Mancomunitat (Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany) està connectat amb tots els pobles amb els quals fa frontera, però els casos de Sant Joan i Lloret són els més crítics. Fan frontera amb cinc pobles, però només estan connectats amb un d’ells, Sineu.

La manca de línies de la zona limita també l’àmbit de feina a la qual poden optar les persones que no tenen vehicle particular. De fet, el Pla té una oficina de treball per a tots els habitants de la Mancomunitat, però “moltes persones rebutgen les ofertes de feina que són a pobles diferents on viuen perquè no hi ha una bona xarxa de transport públic”, explica la presidenta.

La suma d’aquestes problemàtiques ha duit la Mancomunitat a demanar, en diverses ocasions, a la Conselleria de Mobilitat i Transport un augment de les freqüències i la creació de noves línies, però gairebé cap de les peticions s’ha materialitzat. Només una s’ha fet realitat i ha estat fa menys d’una setmana: el servei entre Algaida i Llucmajor, passant per Randa. Feia anys que els algaidins ho reclamaven i es va posar en marxa el passat 2 de maig. Pel fet de ser una ruta menys sol·licitada que la resta, la Conselleria ha optat per un servei a demanda. Han habilitat un taxi, que s’ha de comanar el dia abans i que és gratuït. La iniciativa s’ha celebrat al poble, però també des de l’organització Mob Mallorca (MoMa). El seu director, i expert en mobilitat, Andrés Seguí, reconeix que “és un bon sistema, perquè són una desena d’usuaris diaris i tampoc no és necessari malbaratar recursos i tenir busos buits”. No obstant això, explica que el sistema de reserva –que es fa amb una aplicació mòbil– “no està adaptat a la gent gran”.

El ‘Palmacentrisme’

No només el Pla es veu afectat per la manca de connexions entre els pobles, sinó també la serra de Tramuntana. De fet, dels 20 municipis que conformen la zona, 16 no tenen connexions directes amb els del costat. MoMa en destaca alguns exemples: “No entenem per què l’any passat Valldemossa i Banyalbufar tenien línia directa, i enguany , no. Ara, per anar d’una banda a l’altra, has d’anar fins a Palma”, lamenta Seguí. El mateix passa amb el trajecte d’Andratx fins a Banyalbufar passant per Estellencs: “Hi ha una carretera, l’Ma-10, que t’hi du, però si hi vols anar amb bus, primer has de passar per Palma”, afegeix l’expert. 

Tots aquests trajectes, que amb cotxe representen poc més de mitja hora, amb transport públic passen de les dues hores. Això provoca que els usuaris se n’afluixin d’agafar el bus i optin pel transport particular, com per exemple Catalina Arbós. Viu a Sóller i treballa a Esporles, dos pobles que, tot i no ser veïns, mantenen des de sempre relacions socials i econòmiques. “Fa molta mandra perdre més d’una hora tant per anar com per tornar de la feina. L’estat de la xarxa de transport de Mallorca t’obliga a agafar el cotxe”, assegura. En el seu cas, tarda poc més de vint minuts amb vehicle particular i més d’una hora i mitja si agafa el bus, i per això opta per la primera opció, encara que li suposa una “despesa econòmica important per la benzina”, explica.

El mateix li passa a Àngel Andreu. Viu a Esporles, però, com molts altres esporlerins, té un grup d’amics a Sóller. Ara ja té carnet de cotxe, però fins que va tenir 18 anys depenia dels seus pares o del transport públic. “Si no em podien acompanyar fins a Palmanyola, des d’on agafava el bus directe fins a Sóller, podia perdre perfectament tres hores per arribar-hi, ja que primer havia de passar per Palma”, apunta. La majoria dels pobles estan ben connectats amb Ciutat, però “el problema de la xarxa és la connexió est-oest i viceversa”, explica l’expert en mobilitat.

Com reestructurar la xarxa?

Davant la crítica, el director general de Mobilitat i Transport, Jaume Mateu (PSOE), explica que “és inviable poder connectar tots els pobles. Sempre hi haurà algú que voldrà anar d’un punt a l’altre, però s’ha de mesurar si val la pena posar una línia o no en funció de la demanda potencial”. No obstant això, reconeix que hi ha zones que “s’han de millorar, com, per exemple, la connexió de Sant Joan”, i assegura que, si governa la pròxima legislatura, “ampliarem la xarxa”.

En discrepa Andrés Seguí, qui assegura que “és completament factible connectar tot Mallorca”, però “s’ha de voler”, afirma l’expert en mobilitat. Precisament MoMa ha simulat com quedaria la xarxa reestructurada si es recollissin les principals demandes dels usuaris. S’haurien de crear 18 línies de bus noves i 5 de tren i tramvia. Entre elles, destaquen les dues línies que sortirien de Llucmajor i arribarien fins a les urbanitzacions. “No és comprensible que s’hagi d’arribar fins a l’Arenal per arribar a Tolleric o Cala Pi. Molts de llucmajorers tenen família o segones residències en aquestes zones”, explica. També en el Migjorn, MoMa proposa millorar les connexions entre els nuclis de Campos, Santanyí i Felanitx, amb, per exemple, una línia directa des de Felanitx fins a Campos, i que també passi pel nucli de s’Alqueria Blanca.

I des del Migjorn cap al Llevant, la principal novetat que suggereixen a la zona nord-est és afegir una línia fixa que connecti Artà amb Alcúdia, passant per Santa Margalida i Muro. “Durant l’hivern, si vols fer aquest trajecte, has d’anar fins a Manacor, de Manacor fins a Inca i després cap a Alcúdia. Has de creuar tota l’illa per anar al poble del costat”, relata.

Una xarxa “a mida per al turisme”

No obstant això, a l’estiu, sí que ja hi ha habilitada la línia que recorre aquesta part de la costa nord de Mallorca. “El transport públic està fet a mida per al turisme. És una vergonya”. Aquest no és l’únic cas, sinó que també passa a tot el conjunt de les línies 100 del bus, que connecten Andratx i Calvià amb Palma. “Durant l’any les freqüències són d’una hora, però a l’estiu passen cada 15 minuts i s’habiliten noves línies”, assegura Andrés Seguí.

Precisament, el passat 28 d’abril, el Govern va anunciar el reforç d’aquestes línies a l’estiu. El director general reconeix que “el debat sobre l’augment de freqüències per a la temporada turística sempre ha existit”, però explica que, durant l’hivern, a moltes d’aquestes zones “no hi ha gent”. A més, diu que el reforç “no només és per al benestar dels turistes, sinó també per als treballadors de l’hostaleria i per reduir el nombre de cotxes de lloguer que hi ha a la xarxa viària de Mallorca”, sentencia Mateu.u