L’últim projecte per a la ronda nord d’Inca alarma veïns i ecologistes
El darrer estudi per fer un tram variant, pendent des del 1987, es basa en el model proposat pel PP el 2013 i inclou dades de fa més de dues dècades
IncaEls problemes de mobilitat d’Inca són una constant preocupació per al municipi des de fa molts anys i cada legislatura els polítics prometen resoldre’ls. Per fer-ho, hi ha un projecte que ja és vell: la ronda nord. Es va plantejar per primera vegada en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de l’any 1987 i més de 30 anys després encara no s’ha executat. La ronda nord hauria de servir perquè els vehicles que van a Lloseta, Caimari, Mancor, Selva o la serra de Tramuntana no hagin de travessar la ciutat. Ara el Consell de Mallorca ha tornat a posar una proposta damunt la taula per fer una part de la ronda nord, modificant l’última proposta de l’etapa de Maria Salom (PP), però ha alarmat entitats veïnals i ecologistes. El GOB i la plataforma No a la Variant Nord d’Inca assenyalen que l’estudi informatiu té dades desfasades i reclamen que s’actualitzi.
La proposta actual es basa en un estudi de mobilitat i trànsit de fa 14 anys (2006) i en un estudi del trànsit urbà fet per Cinesa el 2008 i amb dades d’aforament de cotxes de fa vuit anys, del 2012. L’estudi també recull informació sobre el trànsit del centre d’Inca entre els anys 1980 i 2017, però no s’empra per fer el pronòstic de trànsit. La plataforma No a la Variant Nord d’Inca critica que no hi ha cap pla de mobilitat actualitzat que tingui en compte els canvis que hi ha hagut fins avui dia, com per exemple l’enllaç de l’Ma-13 amb Lloseta. El Consell assegura que totes les dades de l’estudi estan actualitzades i que no tenen en compte per res en el nou projecte dades d’aforament de cotxes del 2012. No obstant això, a l’estudi informatiu es diu clarament que per fer una hipòtesi del trànsit a la futura ronda s’han emprat les dades recollides el 7 de març de 2012.
La cartografia que s’ha emprat data del 2006, malgrat que la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB) en té de més actualitzades. Això implica que el plànol no té en compte espais construïts posteriorment al 2006 com, per exemple, el CEIP Miquel Duran i Saurina, que es veu afectat directament pel traçat de la ronda. Pere Mulet, director del Miquel Duran, diu que, si fos pare, “estaria preocupat” en cas que es construís la variant perquè crearia un “caos de trànsit” durant les hores d’entrada i sortida del centre.
Les dades climatològiques de referència de l’estudi s’han tret de la publicació Valores normales y estadísticos de observatorios meteorológicos principales (1971-2000). Són de fa dues dècades. També s’han emprat publicacions del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació dels anys 1982, 1987, 1990, 1995 i 2002. Els crítics denuncien, doncs, que les dades climatològiques més recents tenen 18 anys. El doctor en Geografia Enrique Morán Tejeda explica que en el context de canvi climàtic cada vegada és més evident que els valors extrems són cada vegada majors i superen el principi d’estacionalitat que assumeixen les estadístiques. I en aquest cas es perden dues dècades de dades que, “segurament, han canviat moltíssim”. Per tant, avisa, el resultat de les estadístiques “serà probablement erroni” i un “perill”. La plataforma No a la Variant Nord d’Inca manté, a més, que a la zona hi ha una xarxa d’albellons, sínies i síquies que no consta a la cartografia del projecte perquè l’escala que s’hi fa servir no la reflecteix.
D’altra banda, l’estudi informatiu marca com a habitatges cases que, segons el cadastre, no ho són, i així ho confirmen veïns de la zona afectada. La plataforma No a la Variant Nord d’Inca critica que l’estudi no inclogui el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears del 2019, el Pla d’acció de mitigació del canvi climàtic a les Illes Balears de 2013-2020 i el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears del 2019, i que es reprodueix el Pla de mobilitat urbana del municipi, però que no se n’extreu cap conclusió ni s’hi fa referència. El Consell, per part seva, afirma que l’estudi, fet per tècnics i supervisat, disposa de tots els informes tècnics i jurídics a què obliga la llei i que s’han sol·licitat tots els informes sectorials pertinents.
Manca de transparència
La plataforma No a la Variant Nord d’Inca, el GOB i veïns de la zona afectada mantingueren el 24 d’agost una reunió amb el conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, quan faltaven dos dies d’acabar el termini d’exposició pública del projecte. Es queixaren de la manca d’informació sobre aquest termini i de les deficiències que veien en l’informe. Tot i que la responsabilitat de fer arribar el projecte als afectats és de la institució que l’impulsa, el Consell, Iván Sevillano, per la seva banda, els mostrà un missatge que envià a l’ajuntament del municipi en el qual s’instava a fer tota la difusió possible del termini d’exposició pública. Segons fonts que varen tenir accés a la reunió, Sevillano va culpar l’Ajuntament de no haver difós l’estudi en una nota oficial o a les xarxes socials. El conseller va acceptar allargar el termini tres mesos més i es va comprometre a convocar una reunió amb veïns, el GOB, la plataforma No a la Variant Nord d’Inca i l’Ajuntament per abordar el projecte amb totes les parts implicades.
Sevillano va insistir que la proposta té el suport de tots els partits de l’Ajuntament d’Inca (PSOE, MÉS i El Pi). Tot i això, en una altra reunió amb veïns i ecologistes aquests afirmen que Sevillano va reconèixer que la ronda no solucionaria els problemes d’embussos a la ciutat. Els crítics denuncien la “manca de transparència” del Consell i l’Ajuntament i reclamen la retirada dels projectes del Pla de carreteres (aprovat el 1998 i actualitzat el 2009), que consideren “desfasat” i “irrespectuós”.
