Antoni Mir: "A vegades el GOB munta escàndols per falta d'informació"

AndratxAntoni Mir ha estat en política tota la vida. Es va afiliar al Partit Socialista el 1981, però no ha estat fins aquesta legislatura quan ha decidit donar la passa i presentar-se com a cap de llista. Ara, fa aproximadament un mes, Mir ha assumit la batlia d'Andratx, i l'agafa després dels seus socis municipals, Katia Rouarch (El Pi) i Joan Manera (MÉS).

Fa unes setmanes que vàreu agafar la vara de l'Ajuntament d'Andratx. Com ho heu viscut fins ara i afrontau el repte?

— Estic molt ocupat. Ja feia dos anys que era regidor d'Urbanisme, però ara m'he hagut d'adaptar a les tasques administratives de batle. Hi ha molts de documents per firmar, i també gestions diàries, com per exemple les reunions amb la gent. Els residents que fa anys que tenen algun problema que volen solucionar aprofiten quan entra un batle nou per reunir-se amb ell. Ja m'havien avisat.

Què va fer que féssiu aquesta passa?

— Un munt de circumstàncies. Per una part, en els meus negocis les coses anaven bé i vaig poder delegar feina. Per l'altra, vaig veure que la situació del partit socialista a Andratx era dolenta, i vaig trobar que era el moment oportú per implicar-m'hi més.

Com us sentiu després d'aquest nomenament?

— Molt bé. Al principi és molt emocionat perquè t'atura la gent, et dona l'enhorabona i et desitja sort.

Us heu trobat amb problemes ara que duis les regnes de l'Ajuntament?

— Sí, però els conec tots. Sempre m'ha agradat tenir la informació de l'Ajuntament. A vegades hi ha gent que se sorprèn perquè conec més coses que alguns empleats del consistori que fa 10 anys que hi treballen.

Quina valoració feis del mandat dels vostres predecessors, Katia Rouarch i Joan Manera?

— La gent no és conscient de l'estrès i la responsabilitat que té un batle davant la crisi sanitària. Han fet molt bona feina i amb el temps es veurà.

Quants de doblers s'ha gastat l'Ajuntament d'Andratx amb ajudes per a la reactivació econòmica i quants preveis que queden per invertir?

— A final de l'any passat estàvem prop de mig milió d'euros amb ajudes de lloguer. A part d'axiò, cada 15 dies es destinaven ajuts pels aliments, amb vals de 50 euros. Hi podien accedir les persones més vulnerables del municipi. També s'han donat ajudes als serveis essencials, i pel comerç s'ha aprovat una partida de 720 mil euros.

Com es presenta la temporada turística d'aquest estiu?

— A Andratx hi ha molts de negocis turístics, però en tenim pocs de potents. La planta hotelera és reduïda, en canvi la residencial és molt gran. El que sí que tenim és un turisme residencial, de propietats molt cares. Hi ha molt de moviment en la construcció. De fet, aquesta és la nostra principal font d'ingressos.

Quines són les vostres prioritats a curt termini?

— La reactivació econòmica. Hem preparat moltes d'activitats culturals i esportives. També festes de cara a l'estiu. L'objectiu és promoure el comerç i els negocis d'Andratx. A més, també hem començat amb les obres de la casa de Baltasar Porcel, que feia 15 anys que estaven previstes. En un termini màxim de dos mesos posarem en marxa el projecte d'embelliment de les antigues pistes de petanca de l'avinguda de Son Mas. Per altra banda, estam a punt que s'aprovin les normes subsidiàries després de molts d'anys de dificultats, i el projecte de la rotonda de Camp de Mar.

La rotonda a la carretera de Camp de Mar fa una dècada que s'ha de construir... Voleu dir que vós solucionareu aquest problema?

— Sí. És un tema que s'està a punt de solucionar.

Un altre dels problemes d'Andratx és la finca pública de Can Fasser. Està degradada i a primera línia del port d'Andratx. Ja heu començat a fer-hi feina per reformar-la?

— Són uns terrenys del govern espanyol, i això fa que l'Ajuntament tingui poc marge de maniobra. Ens agradaria negociar amb entitats que estan disposades a invertir-hi, però la propietat ens ho dificulta. És una zona molt degradada i dona mala imatge. Volíem arreglar la finca perquè fos multifuncional i un centre d'interpretació sobre la Dragonera. Hi ha molta de feina per fer i s'hi han d'invertir molts de doblers.

Fins ara heu estat el regidor d'Urbanisme del consistori. El port d'Andratx és un dels punts de Mallorca més criticats per l'explotació en la construcció. Creis que hi ha un descontrol?

— Antigament es feien construccions sense una normativa, i això va ser un descontrol. Es varen donar moltes llicències que ara s'ha descobert que estaven fora d'ordenació. Allà on s'ha construït i s'ha sobreexplotat és a Sant Elm, el port d'Andratx i Camp de Mar. Ens trobam amb obres aprovades fa uns 40 anys que ningú executava i ara quan les executen ja no t'hi pots negar, perquè en teoria estan aprovades. Hi ha molta de cosa que ara no et deixarien fer, però en el moment que es va sol·licitar no hi havia problema. Ara no et queda més remei que basar-te en el que diu la llei o l'informe tècnic. Com he dit abans, però, ara s'aprovaran les normes subsidiàries, que són una reivindicació històrica. Serà la primera vegada que Andratx en tingui. Des del meu punt de vista les normes subsidiàries no són tan bones com haurien de ser, però sí que és un inici.

Hi ha alguna manera de protegir la costa de la construcció?

— Tenim poques eines perquè en el sòl urbà hi ha uns drets adquirits i aquí no hi podem fer res. A Andratx tenim molt de terreny protegit i gran part del municipi és rústic, al voltant d'un 85%. Andratx es pot construir a menys de la meitat de la costa. A l'altra part del litoral, que va des de Sant Elm fins a Estellencs, no s'hi pot edificar, així com a la Dragonera.

Encara queda disponible molt de sòl urbà per construir?

— La veritat és que sí. Però hi ha urbanitzacions com Biniorella, la Mola o Cala Moragues, en les que ara tenim suspensió provisional de llicències per temes de dotacions de servei.

Quantes llicències cedeix l'Ajuntament d'Andratx durant l'any?

— La quantitat de llicències que donam en un any és molt elevada, jo crec que som el municipi que té la sol·licitud de llicència més elevat de Mallorca. Des d'urbanisme es tramiten quasi 1000 expedients anuals.

En aquest moment quantes obres il·legals té detectades l'Ajuntament?

— Quan vaig entrar em vaig trobar amb 400 expedients iniciats de disciplina urbanística. El departament estava totalment aturat. Tot d'una ens posàrem en marxa i hem anat traient uns deu expedients de disciplina cada setmana. Hem augmentat les inspeccions i treim suspensions d'obra setmanals. Pareix que els darrers anys estaven acostumats a fer l'obra que es volia i no passava res. Les sancions cada vegada són més fortes. Tothom ha de fer les coses com toca; en cas contrari s'han d'atendre a les conseqüències. Hem augmentat la vigilància i es fan moltes inspeccions d'obres. N'hi havia 400 d'iniciats, però després n'hi havia que tenien denúncia i els hem hagut d'iniciar.

El mes de març va expirar el termini per esbucar 12 pisos il·legals de Cala Llamps, però encara no s'havien iniciat les obres de demolició. S'arribaran a esbucar?

— Aquest esbucament és una sentència de l'any 2010. Ho va denunciar el GOB. Quan vàrem entrar el jutge ens va demanar com estaven les actuacions, i com a regidor d'urbanisme vaig traslladar als jutjats que ens posaríem a fer feina amb el projecte de demolició, la dotació pressupostària i la licitació de l'obra. Nosaltres férem el projecte, la dotació pressupostaria i la licitació. Quan vàrem tenir l'empresa adjudicatària el jutge ens va aturar la demolició. Ara tenim un contracte de quatre mesos amb una companyia. En el moment que el jutge ens autoritzi durem la demolició endavant.

A la Punta Blanca (Sant Elm) també es varen haver de retirar les restes d'una urbanització que s'hi va intentar construir...

— A la Punta Blanca hi ha una urbanització iniciada que en el seu moment era legal. El problema és que té una part molt petita que la declaraven rústica i, per tant, no es podia fer. Ja tenia els vials començats i les vorades. Amb problemes d'aquest tipus n'hi hem trobat també al Port d'Andratx i a Cala Llamp, on hi ha bocins d'urbanitzacions que varen iniciar les dotacions de serveis del carrer, clavegueram... i ara no es duran a terme.

Us sentiu pressionats pel GOB?

— No. De vegades tenim alguna discussió perquè ells no ho veuen igual. El GOB té una finca a la Trapa a la qual s'accedeix per diversos camins. Quan s'hi han de fer actuacions en benefici seu no es queixen, però quan s'han d'arreglar els dels veïns et denuncien. A vegades també munten escàndols per falta d'informació.

A l'estiu del 2013 un incendi va arrasar la Trapa. Encara en queden seqüeles? En quin punt es troba la reforestació?

— Sí, no s'ha recuperat, però ho va fent a poc a poc. En el seu moment es va replantar. És un procés que necessita molts d'anys.

Què esperau del vostre mandat?

— Esper complir amb les aspiracions que tenen els andritxols amb mi. Un dels punts que m'agradaria arreglar és agilitzar els tràmits burocràtics, perquè l'administració és molt lenta. Això fa que ens costi treure projectes endavant. També trob que en la política local insta massa i s'actua poc. Ens preocupam més d'instar que d'arreglar els problemes.

Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— No ho tenc decidit. Aquesta legislatura em vaig presentar de forma excepcional. Es vera que una legislatura és molt curta, i si les coses em van bé hi podria estar quatre anys més, però ja està. És important que les institucions es renovin i que hi entri gent jove amb noves idees.