Felanitx ha de pagar 5,2 milions per una expropiació forçosa

FelanitxUn gran solar arran de l’Arenal de Portocolom haurà de ser expropiat forçosament per l’Ajuntament de Felanitx, ja que el té classificat com a zona verda a desenvolupar. El Jurat d’Expropiació de les Illes Balears ha xifrat el preu a pagar en 5,2 milions d’euros més interessos. L’Ajuntament hi ha recorregut en contra davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).

La parcel·la té 8.600 m2 i correspon a un bescanvi d’aquest terreny a la zona coneguda com la Punta 3, que estava classificada com a hotelera i passà a espai verd públic, i en contraprestació l’Ajuntament permetia edificar uns altres quatre solars destinats a habitatges. Aquest canvi es va tramitar amb un estudi de detall (ED) aprovat el 8 d’octubre del 1984, tot i haver-hi un informe en contra del Consell Insular en el qual s’advertia que un estudi de detall no podia alterar una qualificació urbanística, sinó que s’havia de tramitar mitjançant modificació del pla general.

Però la Llei d’Espai Natural (LEN) del 1991 que protegia la zona de l’Algar de Portocolom va incloure la zona a urbanitzar i limità les perspectives edificatòries inicials de la propietat, que si que pogué aixecar diversos habitatges. Llavors, reiteradament, la propietat de la parcel·la reclamà en anys posteriors a l’Ajuntament que executàs la zona verda, una demanda que tingué una sentència judicial favorable el 2006. No obstant això, l’Ajuntament anà retardant l’adquisició forçosa de l’espai, considerat zona verda pública, i que amb els anys s’ha anat convertint en aparcament per a molts de banyistes que van en cotxe a l’Arenal.

L’Ajuntament ja té assumit que haurà de pagar per la parcel·la, tot i que no coincideix amb la propietat pel que fa a la quantitat que s’ha d’abonar, per la qual cosa els litigis s’han encadenat un rere l’altre.

El preu demanat per la propietat de la parcel·la de zona verda de 8.600 m2 era de 7,3 milions d’euros el 2012, lluny dels 2,8 milions de valor reconegut per l’Ajuntament.

La sentència del Tribunal d’Expropiació deixa en 5,2 milions el preu de la zona verda pública. L’Ajuntament, arran d’aquest darrer dictamen, ha reservat una partida de 3 milions d’euros per liquidar en una primera fase els 2,8 milions del límit de conformitat. Però mentre hi ha recursos i es perllonga la resolució final, l’Ajuntament pateix una càrrega de 500 euros diaris fins que no conclogui el cas.

Petició de nul·litat de l’ED

A tot això s’hi acaba d’afegir la demanda de nul·litat de l’estudi de detall aprovat el 1983 plantejada des d’un despatx d’arquitectura del municipi, tot i haver prescrit el possible delicte dels polítics que aprovaren el canvi urbanístic, atès que no ha aparegut dins l’expedient cap informe jurídic previ a l’aprovació inicial de l’estudi. La Llei 39/2015 de l’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix la possibilitat de començar la revisió i anul·lació dels acords d’aprovació de l’estudi de detall quan s’hagi prescindit del procediment que marca la llei.

En aquest cas, el fet que hi hagi un informe en contra de l’ED, redactat pels serveis tècnics del Consell, que s’oposava al canvi proposat l’any 1983, pot obrir la porta a una nova fase de litigi sobre la zona verda de l’Arenal de Portocolom, que ja fa 35 anys que és obert.

Segons el batle, Joan Xamena, els serveis tècnics decidiran què s’ha de fer “perquè no es tan fàcil tornar enrere” , i lamenta que “en legislatures anteriors no es va fer res i ara ens toca a l’equip actual haver de fer-hi front”. El deute actual és d’un milió d’euros i l’expropiació de la zona verda pot fer gros el forat.

L’Hort de Cartoixa a Valldemossa i Torre Florida a Manacor

Les dues darreres demandes contra ajuntaments que dilaten les expopiacions forçoses han tingut signe contrari. En el cas de l’Hort de Cartoixa a Valldemosa, l’ajuntament fou condemnat a pagar 7,5 milions a la propietat d’una parcel·la de 2.300 m2 en urbà. En canvi, a Manacor, els 14,7 milions demanats per 10.000 a Torre Florida per les famílies Nadal, Mascaró, Lliteres i Suasi, es podrien quedar en 500.000 euros, arran de la sentència del Suprem que rebaixa els 4,7 milions reconeguts a una setència del TSJB. El Suprem recorda que els terrenys eren rurals.