Francisca Porquer: "Volem protegir les nostres platges, però entre poc i massa la mesura passa"

Francisca Porquer és coneguda per ser una de les batlesses més virals de Mallorca. Reconeix que té un caràcter directe i espontani, la qual cosa l'ajuda a portar el càrrec de primera dona al capdavant del Consistori en la història del seu municipi. Assegura que se sent molt orgullosa, ja que és a la casa, com es refereix ella a l'Ajuntament, des de fa 20 anys. Primer, funcionària, ara des del despatx de Batlia.

Quin balanç feis de la vostra legislatura, de moment, i què queda per fer abans del 2023?

— Ha estat un balanç marcat per la pandèmia. Ha estat com la pel·lícula Somriures i llàgrimes, perquè hi ha hagut moltes llàgrimes, tot i que sempre hem de mirar la part positiva. Hem lluitat molt, com qualsevol batle i batlessa, perquè fins a dia d'avui no ha estat fàcil. El municipalisme, els regidors i els batles que hem estat a primera línia hem rebut les alegries i penes del ciutadà. Tot i això, hem intentat fer feina per estar a l'altura, hem fet feina 24/7, i vull recalcar que ho hem fet amb molt de gust. L'orgull per a un batle o batlessa, i ho dic perquè m'ho sent, és poder ajudar. Molta gent em demana si m'hauria presentat si hagués sabut que havia de passar això, i jo pens que ho hauria fet ben igual. Poder estar al costat del ciutadà o ciutadana, encara que sigui amb una paraula, ja m'ha omplert. Malgrat tot, no ha estat fàcil, perquè la gent als pobles, quan necessita alguna cosa, va als batles i als regidors, i nosaltres hem estat novells en aquesta situació (com tothom). Evidentment, ningú és perfecte. Si hem fet alguna errada, demanam disculpes, perquè l'hem fet sense voler. Reconeixem el que hem fet i no tot ha de ser tirar-se flors. Intentam transmetre positivitat i des de l'Ajuntament treballam perquè la gent estigui distreta, ja que als mitjans de comunicació tot són penúries.

Heu recordat el vostre principi a la batlia. Sentiu que el vostre càrrec va arribar de casualitat? Per què vàreu optar pel PP a l'hora fer la passa a la política?

— Jo fa 20 anys que som funcionària d'aquesta casa, de l'Ajuntament, tot i que mai no havia estat dins cap llista. La meva ideologia sí que és de dretes i, d'ençà que tenc 18 anys, he militat al PP. Ja de joveneta formava part de les Noves Generacions, però també sempre he dit que de les 7.30 a les 15 h no tenia color polític. Com a funcionària, sempre que m'han hagut de menester m'han tingut, independentment del color polític que hi hagués a l'Ajuntament. Quan em van plantejar ser candidata del PP, la veritat és que no m'ho esperava i hi vaig donar moltes voltes, em va costar molts de vespres de llevar-me la son. Ho vaig parlar amb la meva família, sobretot amb el meu home, mon pare i ma mare. De fet, vull anomenar el meu home perquè per ser batle o batlessa has de tenir un suport molt important i li don les gràcies perquè, quan arrib a ca nostra i estic desfeta, has de tenir algú que et doni suport. Amb això, ell va ser qui em va tirar la balança cap al sí i la veritat, no ho canviaria per res. Diria igualment que sí, una altra vegada, tot i que hi ha dies molt difícils, i això que, quan m'ho van proposar, molta gent es pensava que ja era regidora. Estava espantada perquè mai no hi havia hagut dones com a cap de llista. A Campos hi havia dos partits més de dretes (Ciutadans i Vox) i m'havia de donar a conèixer, perquè al poble hi ha molts nouvinguts, que són molt benvinguts. Vàrem fer molta feina i els resultats van sortir, no perquè fos Xisca Porquer, sinó perquè el PP de Campos va fer molta feina. Les eleccions no es guanyen els darrers tres mesos, sinó estant al costat de la gent, siguin de la ideologia que siguin. La gent no és curta i s'adona de qui està al seu costat.

Diríeu que la vostra tendència és més d'El Pi o de Vox? Si haguéssiu de pactar, amb qui ho faríeu?

— El dia de demà puc ser morta. Per ara, vull continuar gaudint de la batlia amb majoria absoluta. Per exemple, com a batlessa, encara no he pogut viure cap Fira de Maig, la fira tradicional de Campos. Si m'he de tornar a presentar, sortiré guanyant per majoria absoluta. Som del PP i s'ha de sortir guanyant i així ho farem.

Sou la primera dona a ocupar el càrrec de batlessa a Campos. Creis que pel fet de ser dona rebeu més crítiques o us ha suposat un entrebanc en alguna situació?

— Les crítiques que he rebut com a batlessa, quina casualitat, és per part d'algun partit que defensa el feminisme. No ho critic, no em mal interpreteu. Només dic que aquests que volen tant la bandera són els que més m'han fet la traveta a l'hora de parlar-me de segons quines maneres.

Teniu moltes coses en comú amb Marga Prohens: partit, generació i poble. Compartiu qüestions sovint?

— Vaig ser la professora d'alemany de Marga Prohens, la conec des de fa molts anys. L'estim molt i la consider una amiga i també la futura presidenta. Compartim moltes coses, parlam bastant, tenim línia directa. Que una dona campanera pugui arribar a ser presidenta del Govern de les Illes Balears és un orgull. Té moltes taules polítiques. La relació no pot ser millor. Malgrat que sigui Marga Prohens, la pròxima presidenta del Govern, és una persona que fa molta feina i la nostra relació és molt bona, i això fa que tot vagi fluid.

Llavors, us sentiu més ajudada amb ella al capdavant del PP de les Balears?

— No, na Marga no fa distincions. No perquè sigui de Campos o hagués estat la seva professora d'alemany fa distinció entre batles.

Prohens ha assegurat que els municipis governats pel PP no aplicaran la nova llei d'habitatge. Serà així a Campos?

— No l'aplicarem perquè no té per on agafar-se. És un atemptat contra la propietat privada i no ens poden induir a aplicar-la. La llei diu que serà voluntari el 150% de la pujada de l'IBI dels habitatges buits. Mentre jo sigui batlessa, aquesta llei a Campos no s'aplicarà. L'altre dia pensava que no tothom que va de lloguer té un nivell econòmic baix. Em sembla una falta de respecte que així ho considerin. Molta gent va de lloguer perquè vol, tenint un habitatge propi, amb segon habitatge llogat. Fins i tot pot ser que el seu nivell adquisitiu sigui més alt que el mateix propietari. Amb aquesta llei sembla que tothom que va de lloguer és un miserable. Ho trobam una barbaritat ficar-se amb la propietat privada.

Creis, almanco, que el lloguer vacacional als nuclis turístics s'hauria de regular per tal de millorar l'accés a l'habitatge?

— Campos no és un nucli turístic. Com sabem, no tenim cap hotel a la zona costanera. El famós Trenc ens costa molts de doblers als campaners i el profit el treuen altres municipis de l'altra punta de Mallorca. A Campos, si hi ha lloguer vacacional, és perquè s'ha hagut de fer aquesta oferta complementària perquè no hi ha hotels. De fet, jo no som de posar un hotel damunt les dunes, però si en el seu moment es va demanar per fer un hotel a devers cinc quilòmetres del Trenc i no es va deixar, ara hi ha gent a Campos que li ha costat molt fer-se una casa vacacional i mantenir-la; tenen dret a decidir el que hi han de posar. A més, sense més preàmbuls, amb aquest tipus de lloguer és un turisme de qualitat. Amb tots els meus respectes, el servei de qualitat que ofereix el lloguer vacacional no té res a veure amb el que hi ha a Magaluf o l'Arenal. No es pot pretendre menjar llagosta a preu de gerret.

Quina relació té l'Ajuntament de Campos amb el Departament de Costes i la Conselleria de Medi Ambient?

— Hi ha hagut bastantes tensions. La darrera vegada, el director general ens va venir a explicar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals del Trenc (PORN) i, evidentment, hi presentarem al·legacions perquè hi ha coses amb les quals no estam d'acord. Pel que fa al conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, no hi tenc relació. Nosaltres tenim un Parc Natural i som els que estimam més les nostres platges, malgrat que n'hi hagi que volen vendre el contrari. Els campaners volem protegir les nostres platges, però entre poc i massa la mesura passa. Els xibius varen demanar tenir terrassa i ens varen dir que no, però mentrestant tenim les platges massificades de gent que du la taula i la cadira de ca seva i es munta la seva pròpia terrassa. Xoca molt. Si tenim un Parc Natural, no n'han de deixar muntar cap, ni particular ni sense particular. El que no pot ser és que hi hagi un xibiu que no pugui tenir terrassa i, a pocs metres, jo mateixa amb uns amics amb taules i cadires de casa nostra. No té per on agafar-se. Campos no és un poble ric; pagam 0,41 d'IBI, dels més baixos de Mallorca. Tenim una zona costanera de set quilòmetres de platja preciosa que estimam i que ens costa molts de doblers. Només de socorrisme pagam 385.000 euros i les entrades són mínimes, no ens basten ni per pagar una desena part. Nosaltres no demanam miracles, només demanàvem una cosa justa per a Campos.

Tot i això, creis que passats els anys la protecció del Trenc ha estat la sort de Campos?

— A dia d'avui, no. Jo no hi veig cap diferència. Només veig que els xibius ara són més petits, que semblen naus espacials volants, que cada vegada ens ho posen més difícil perquè el que realment volen amb el PORN és que desapareguin els xibius, gandules, etc. Però, mentrestant, l'Ajuntament ha de pagar la festa. A dia d'avui, tenim un Parc Natural, beneficis zero i problemes, molts. Vull recalcar que som la primera que vull protegir el medi ambient, però hi ha moltes maneres de fer les coses.

Enguany hi ha tornat a haver embossos a l'entrada de la platja? Com s'ha gestionat?

— Estam molt enfadats perquè han eliminiat el bus llançadora de les Covetes. L'any de la pandèmia ens van dir que ho estaven estudiant i enguany sembla que encara ho fan. Van llevar places de l'aparcament del Trenc perquè la gent pogués anar a l'altra, però hem d'entendre que un quilòmetre i mig a peu de la platja, per molts, no és factible.

Ha estat justificada la polèmica de l'autopista Llucmajor-Campos?

— Per nosaltres aquest tema no era polèmic. De fet, aquest projecte es va aprovar per unanimitat. No hi va haver cap partit que s'hi oposàs. Molta gent em demana si hem notat creixement a Campos. La resposta és que és un poble que ha crescut amb molt poc temps, però molt abans que l'autopista. Ara, molta gent viu més còmodà i més segura, com per exemple els que fan feina a Palma o els universitaris.

Llavors, s'ha aconseguit l'objectiu que es perseguia amb l'obra?

— Nosaltres el que volíem era evitar accidents. Molta gent pensa que els del PP volem asfaltar tot Mallorca... Nosaltres el que volíem era tranquil·litat i seguretat, i crec que ho hem aconseguit.

El dia de la inauguració de l'autopista vàreu tenir una tensa trobada amb les persones que hi van acudir a manifestar-se en contra. Passa poc sovint que un polític faci front cara a cara als manifestants en un dia assenyalat i polèmic com va ser aquell. Què els intentàveu explicar? Ho tornaríeu a fer?

— Ells tenen tot el seu dret a manifestar-se. Ja havien fet les seves declaracions als mitjans i, quan va ser hora de parlar de la presidenta del Consell i els batles de Llucmajor i Campos, no vaig poder consentir ni tolerar que ens insultassin. Jo, com a batlessa de Campos, m'hi vaig acostar i, tot i que no es veu en el vídeo, els vaig demanar que per favor que callassin. El primer que em va dir va ser "feixista" i li vaig contestar que jo no sabia el que em deia. Ho tornaria a fer ben igual. Per damunt de tot hi va l'educació i el respecte.

Heu denunciat a la Guàrdia Civil dos veïns per un presumpte delicte d'injúries contra la seva persona i incitació a l'odi per comentaris a les xarxes socials. Us sentiu assetjada a través de les xarxes socials? Com us preneu aquest tipus de comentaris?

— Ho duc bé, però em fa molta pena, perquè crec que aquesta gent té una vida buida i es dedica a fer mal a l'altra gent. Primer em podia afectar, però ja no ho puc tolerar. Jo em consider una persona igual que les altres i el que em passsa a mi pot passar a qualsevol. Les xarxes socials per segons què van molt bé, però tenen aquest aspecte negatiu. La gent ha de saber que aquest comportament no es pot tenir. És vera que pel fet de ser dona s'han pensat que em podien assetjar més, però torn a repetir que en aquest sentit ho he notat més per part de persones que teòricament són de partits que defensen les dones.

Parlant de xarxes socials, sou conscient que arran d'una entrevista a IB3TV amb el vostre comentari "com deim en bon mallorquí, a verlas venir" heu aconseguit fer-vos viral. Com ho veis? Pensau que la gent ja relaciona aquesta expressió amb la vostra persona?

— Ho veig molt bé! Tenc la meva sogra i la meva padrina jove que venen de la Península, tot i que xerren el mallorquí millor que jo. Estic avesada als dinars de família sentir expressions del tipus "ja ho veurem, a verlas venir o a vivir que son dos días". Per ventura, la meva errada va ser dir "com deim en bon mallorquí" i no "com deim molts de mallorquins". Ho tornaria a fer, però canviaria aquesta frase. Molta gent que em va fer befa també utilitza expressions agafades del castellà. La meva errada va ser "en bon mallorquí", ja que evidentment no és una expressió mallorquina. Però tot això em va fer molta gràcia i jo mateixa vaig publicar el tros de vídeo a les xarxes socials i vaig rebre molt de suport. Tenc un caràcter molt fort i, si he de ser recordada per això..., pobrets, perquè per mi no és cap errada i he fet coses més importants.

La Comissió Balear de Medi Ambient us ha demanat que reflexioneu sobre les 2.100 places que es preveuen en el PGOU per construir a Son Durí, prop de sa Ràpita. Ho fareu?

— La Comissió Balear de Medi Ambient s'ha de posar tranquil·la perquè això només és un avanç. Abans de publicar notícies, s'ha d'assabentar si són correctes. Més que nosaltres no estima ningú les nostres platges. Abans de treure notícies dolentes per a Campos, que ho mirin, perquè després l'únic que podran fer és el ridícul.

Es desclassificaran els terrenys?

— Tenc la informació i no la vull dir ara, però sí que han ficat un poc la pota. Com sempre.

Campos és un poble tradicionalment ramader. Quines mesures s'han pres en la vostra legislatura per donar suport al sector?

— El PP ja duia dins el programa electoral el suport al sector. Precisament, aquest dilluns ha estat el primer dia que hem acompanyat els infants de les escoles a les vaqueries, tant les robotitzades com les tradicionals. Ha anat molt bé. Acostar els al·lots a la ramaderia i que puguin saber que tenen la possibilitat de ser pagesos és molt enriquidor. Volem transmetre el valor de les nostres arrels. Si de deu, tres nins o nines volen ser pagesos, faran que no es morin els nostres orígens. Els mestres estaven molt contents; els nins, els següents, i els pagesos, també.

Tot i això, creis que l'atractiu dels joves per quedar a viure a Campos és el sector serveis després que, encara que és l'únic lloc de Mallorca on les vaqueries tenen pes, no té res a veure amb el que era?

— Mallorca creix i aviat no hi cabrem. Nosaltres no podem aturar que vingui la gent, i pobles petits com Campos s'estan convertint en petites ciutats. Això és una cosa que no ho pot aturar cap batle ni batlessa. Per a les massificacions, però, hi ha d'haver serveis, de sanitat, d'educació, d'aigua..., i això no es fa amb un dia. Els pobles passam pena perquè Mallorca creix i volem oferir els serveis bàsics. A més, volem donar a conèixer les tradicions del nostre poble als nouvinguts. Campos ha crescut, com els altres pobles. El meu passar pena és poder donar tots els serveis bàsics que tothom es mereix.

Pensau que estam saturats?

— En tema d'educació, estam saturats. A Campos, fa anys que estam pendents d'una escola nova. Al CEIP Joan Veny i Clar encara han de fer classe a barracons amb el doble d'alumnes permesos i nosaltres ja fa temps que vam autoritzar la llicència d'obres. En la sanitat també estam saturats. Ara vàrem adquirir un solar per fer una ampliació del centre de salut i l'estam negociant.

Aquest estiu coneixíem la denúncia d'un treballador de l'Ajuntament que denunciava assetjament per part d'un regidor. S'ha investigat?

— Aquest tema es troba en mans de la justícia.

Us tornareu a presentar a les eleccions municipals del 2023?

— No sé què faré d'aquí a mitja hora. L'únic que sé és que no em penedesc d'haver-me presenat. Per a una persona que estima el seu poble no hi ha més orgull que ser batle o batlessa. Has de tenir el sentiment de poble.