Cada dia es construeixen 5.500 metres quadrats a Mallorca

PalmaEn els darrers sis anys, s'ha construït a Mallorca una superfície equivalent a 1.400 camps de futbol, segons ha calculat Terraferida en l'elaboració d'un estudi que radiografia la urbanització del territori a l'illa entre 2015 i 2021. L'entitat ha presentat les xifres aquest dimecres i ha alertat que en aquest període s'han urbanitzat fins a 11 quilòmetres quadrats (km²).

Les dades mostren que a Mallorca es consumeix més de mitja hectàrea (5.500 metres quadrats) al dia de terra fèrtil o bosc, el que equival a 230 m² construïts durant cada hora que passa a Mallorca. "La legislació que tenim ja no ens serveix de res, hi ha massa excepcions i davant una allau així calen mesures excepcionals", ha reivindicat el cofundador de l'entitat, Jaume Adrover.

El 70% d'aquesta superfície (8 km²) que ara s'ha transformat, eren fins aleshores àrees agràries i forestals "intactes" i equivalen a 1.000 camps de futbol o tot el terme municipal de Búger, ha explicat Adrover. "La major part del sòl rústic urbanitzat l'han consumit edificacions residencials aïllades", ha puntualitzat.

En concret, l'entitat ha comptabilitzat 2.000 els xalets edificats o ampliats en aquests sis anys que han consumit 4,1 km², que suposen el 51% del sòl rústic transformat. Després dels xalets, destaquen en extensió ocupada les centrals fotovoltaiques, amb 1,1 km², i també les obres viàries (autopistes, rotondes i aparcaments), que han asfaltat 79,6 hectàrees.

"Criden l'atenció les quasi 60 hectàrees de sòl rural ocupades per activitats pròpies de polígons industrials com naus, residus i magatzems o els 30 clubs d'equitació, que es mengen quasi el 4% del sòl rústic ocupat aquest sexenni", ha lamentat Adrover.

L'entitat ha advertit del "ritme urbanitzador vertiginós que viu l'illa" i ha assenyalat que això ha repercutit en l'expansió de les graveres, que han devorat 48 hectàrees de muntanyes en tan sols sis anys. "La urbanització ha reactivat la demanda d'àrids i materials, per la qual cosa ha crescut el nombre de pedreres", ha explicat el cofundador.

Per municipis

Llucmajor, Campos i Santanyí encapçalen la llista dels municipis on s'ha consumit més sòl. En concret, a Llucmajor s'han ocupat 110 hectàrees, més d'un 80% de les quals (90 hectàrees) corresponen a sòl rústic. Campos i Santanyí es troben en una situació semblant: ambdós municipis han transformat poc més de 105 hectàrees.

D'altra banda, els municipis on menys s'ha urbanitzat són els de la serra de Tramuntana. Fornalutx, Banyalbufar i Escorca han ocupat prop d'una hectàrea els darrers sis anys. "La Serra és l'únic espai que s'ha alliberat d'aquesta voràgine, perquè és una àrea protegida", ha explicat Adrover.

L'impacte

Terraferida denuncia l'impacte mediambiental que suposa aquest procés: "Els valors naturals, els recursos i el paisatge es veuen malmesos cada hora que passa. La urbanització du associat un consum desmesurat de recursos com l’aigua, l’energia i els combustibles fòssils", han explicat.

És per això que l'entitat proposa una moratòria de construccions residencials en sòl rústic i la seva protecció definitiva, així com un nou Pla Territorial Insular (PTI) que protegeixi de manera íntegra tot el sòl no edificat i en privilegiï els usos agraris, naturals i educatius.