Xisca Mora: "A la gent de Porreres no li va agradar que optàs a ser la candidata al Consell"

PorreresLa porta de fusta del despatx de la batlessa de Porreres té un gran vidre al centre que permet veure'n l'interior des del vestíbul de l'Ajuntament. Xisca Mora, que des del 2013 encapçala la corporació municipal, explica que va demanar que la porta fos així expressament. També va decidir instal·lar l'oficina a peu de carrer, perquè abans de la seva entrada al Consistori era al primer pis. Són dos detalls que demostren la voluntat de ser un càrrec públic pròxim als ciutadans. Lamenta profundament la crisi interna que pateix El Pi, el partit que li ha permès governar al seu poble i arribar a ser consellera al Consell de Mallorca.

Com ha estat el vostre mandat fins ara?

— La primera legislatura com a batlessa va ser sobtada i desconcertant perquè el batle de llavors va decidir anar-se'n. Però alhora diria que fou il·lusionant i una responsabilitat. La segona vam treure majoria absoluta, amb la sort de tenir bona entesa amb els partits de l'oposició. Aquesta tercera perdérem un regidor i pactàrem amb el PSIB, però hem continuat la mateixa línia, com si governàssim en minoria. Ho consensuam tot i informam el màxim l'oposició. Aquesta legislatura, però, hi ha hagut un canvi social municipal per la pandèmia, que ha implicat més esforços personals i econòmics per part de tots. El ciutadà pateix per la crisi sanitària, ja sigui per manca de feina o de salut, i això repercuteix en la seva relació amb l'administració. El ciutadà és molt més exigent, vol solucions ràpides i efectives que costa donar perquè tenim un excés de burocràcia massa farragosa.

Les ajudes del Govern i el Consell de Mallorca han ajudat la gestió municipal?

— S'han donat bastantes ajudes, però el que em diuen els comerciants, el teixit empresarial, és que no necessiten una injecció econòmica, necessiten fer feina per mantenir les empreses. Les ajudes puntuals han permès pagar el lloguer i mantenir el personal amb ERTO, però són a curt termini. No garanteixen el futur del negoci. Necessiten poder obrir. El 31 d'octubre tenim la fira, i la gent demana que es faci perquè faci la sensació que avançam cap a millor.

Quin ha estat el moment més dur de la pandèmia?

— Tots ho han estat. Al principi et senties desprotegit perquè no sabies com afectarien les mesures la ciutadania. Una vegada que vam ser conscients de la situació que patíem, he de dir que com a batlessa em sent orgullosa de com han respost els porrerencs. Han actuat de manera molt responsable. Tenim un índex d'envelliment bastant alt i la gent gran encara té por de sortir al carrer, per això molts duen mascareta pel poble. Això em preocupava i ho vaig traslladar al Consell perquè tinguin un suport psicosocial. Aquí tenim una psicòloga que atén telefònicament per fer el camí d'adaptació a la nova normalitat.

Estau satisfeta en la manera com heu gestionat la crisi sanitària?

— Tot és millorable, sempre es pot fer millor. Hem abocat tots els recursos perquè la gent pateixi menys. Era una situació que no havíem viscut mai i anàvem improvisant, i això pot dur a equivocacions. Si les coses no han sortit com s'esperava, deman disculpes, però de tot se n'aprèn. Hem après molt i també hem après a adaptar-nos. És una feina conjunta.

Què heu fet per atenuar-la?

— Hem fet un increment important de la partida de benestar social per ajudar les famílies més vulnerables i es va crear un servei de voluntariat per donar suport a les persones que viuen totes soles. Això encara es manté. També s'han donat ajudes als comerços, s'ha donat material de desinfecció i vals de compra. Hem intentat no donar subvencions i apostar per mesures que dinamitzin l'economia, com ara vals de compra local. També hem reforçat el servei d'assessorament d'ajudes.

Els pressupostos participatius es varen anul·lar pel coronavirus o no són una eina eficaç?

— Fer feina amb pressupostos participatius és complicat perquè la gent encara no entén el concepte, que és en benefici del poble. Molts presentaven propostes massa concretes que només eren positives per al seu sector, la seva entitat o associació, encara que s'hauria de tenir una visió més generalitzada. Durant la pandèmia, els tràmits s'havien de fer telemàticament, i tenim molta gent gran que té dret a opinar i ho tenia més difícil. A més, vàrem ajustar el pressupost per gestionar la crisi. Esperam que l'any que ve els puguem tornar a posar en marxa. El que sí que hem mantingut és el Consell d'Infants perquè facin propostes de millora.

Les graveres no aturen de foradar la serra de Monti-sion. En plena crisi climàtica, creis que està justificat ampliar l'activitat com s'ha fet?

— És necessari tenir un pla, però no tenim recursos tècnics per gestionar les pedreres. És un tema molt específic que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient i del Departament de Mines de la Conselleria de Transició Ecològica i Sectors Productius. És una situació complicada que genera un doble sentiment. Per una banda, la imatge de deteriorament que es dona d'un espai molt preuat per a nosaltres; i per l'altra, que ha estat un motor econòmic per al municipi. Això crea una disparitat d'opinions d'acceptació o no del problema. Crec que s'ha de protegir aquest espai. A una de les pedreres se li ha renovat el permís per 60 anys. Des del moment en què les administracions supramunicipals hi donen el vistiplau, l'Ajuntament ho té molt difícil. Hem de fer el seguiment de la llicència d'activitats, que és la nostra competència, però no podem aturar-ho. Cal crear una comissió de feina de totes les institucions implicades per fer un plantejament de futur. Tots sols, no podem. Em preocupa què serà d'aquests espais d'aquí a deu anys.

Heu aconseguit posar en marxa la construcció del polígon industrial, que feia més de 15 anys que es resistia. Com heu superat els entrebancs?

— Ha estat una tramitació molt complicada perquè qui el gestionava era una junta de compensació formada pels propietaris dels terrenys, que són gent de peu de carrer. S'han hagut d'encarregar de les tramitacions amb l'ajuda de l'Ajuntament, però han hagut de pagar les despeses econòmiques que ha implicat el projecte sense ser grans inversors. També han abonat els impostos com si tinguessin un solar urbà, tot i que no ho era. A la fi han començat les obres, i quan acabin -esper que a final de la legislatura-, el polígon permetrà unificar tota la indústria de Porreres, que ara està dispersa pel poble, cosa que genera problemes de renou. També serà un espai per als emprenedors que vulguin muntar una empresa.

Confiau que el Consell acabi la ronda aquesta legislatura?

— És una necessitat imperiosa. No podem aconseguir una mobilitat sostenible si no tenim aquesta part acaba perquè tregui el volum del trànsit fora del poble i que al centre es prioritzi anar a peu i en bicicleta. L'obra també ens permetrà crear aparcaments dissuasius; els d'ara són insuficients. Cada llar té dos o tres cotxes i les portasses de tota la vida ara són magatzems i no hi entren els vehicles. Esperam que la ronda es pugui acabar de fer l'any que ve.

Deis que la ronda implicarà canvis de mobilitat al poble. Teniu dissenyat el nou plànol de circulació?

— Tenim un pla de mobilitat fet que cal adaptar. Volem empedrar el nucli antic per embellir-lo i unificar-lo, però també per donar més facilitat perquè la gent es mogui a peu.

Hi ha dificultats per accedir a un habitatge a Porreres, com passa a molts altres indrets de l'illa?

— Comença a ser un problema. No tenim habitatge disponible per llogar, només cases velles al centre que s'han de reformar. Les finques de pisos noves estan totes venudes. Per això volem fer un pla de millora del nucli antic i donar ajudes a propietaris per rehabilitar les cases i que les puguin llogar a un preu assequible. És una petició que he fet personalment al Consell. És necessari preveure el problema, perquè em preocupa que les famílies no puguin accedir a un habitatge.

El 20% dels residents són estrangers. Quines polítiques d'integració teniu?

— Tenim una mediadora intercultural, una educadora i diferents projectes d'infància per inculcar hàbits saludables, d'estudi i reforçar els primers cicles educatius. Això ha permès que els infants coneguin la nostra cultura, i cada vegada tenim més nins que hi participen. A través de la mediadora, feim classes de català i castellà, i tallers de reciclatge i guies per als nouvinguts. Això és casa seva, molts d'ells ja han nascut aquí. No som dels municipis amb més problemes d'integració, però desigualtats n'hi ha, tot i que no són visibles.

L'albercoc és l'estrella de l'economia porrerenca. Quins plans teniu per potenciar-lo? S'hauria d'apostar per altres productes?

— Porreres té molt de producte local, malgrat que l'albercoc és el més conegut. Enguany hem fet una campanya per donar a conèixer tot el que tenim, des d'artesans del calçat i la llau fins als productors de torrons i galletes de neula. Hem de continuar potenciant el que tenim. Pel que fa als albercocs, hem posat en marxa un camp experimental on se sembraran les varietats locals. Farem el mateix a altres bandes per veure com responen a altres terres i climes. Més endavant els escolars podran visitar-lo per conèixer la part tradicional de l'albercoc.

Com ha quedat la polèmica sobre l'exhumació de la fossa de la Guerra Civil?

— Va suscitar moltes sensibilitats perquè el cementeri és un lloc que la gent veu com casa seva, i el protegeixen. El fet d'haver de tomar una edificació on una família tenia els seus éssers estimats era difícil. He de dir, però, que després d'algunes complicacions, hi varen accedir i es pogueren exhumar les víctimes. Ara estam en la fase de reconstruir les edificacions esbucades i d'embelliment de la zona. La Societat de Ciències Aranzadi està analitzant els cossos per identificar familiars vius de les víctimes. A més, el Govern pretén excavar una zona enjardinada per veure si es troben més restes, com les d'Aurora Picornell.

A les darreres eleccions vau perdre 350 vots i això us va obligar a pactar amb el PSIB. Creis que us va passar factura compaginar la batlia amb el Consell de Mallorca?

— Sí, va ser per això. A la gent de Porreres no li va agradar que optàs a ser la candidata al Consell. Crec que no es va entendre, pensaren que abandonaria Porreres, però hi continuu venint i compagín les dues responsabilitats; som pertot. Personalment, m'ha enriquit sobre com es fan les coses en una administració més gran. Ser consellera també em permet que arribi més informació al municipi per rebre ajudes, per exemple, i això beneficia el poble.

Us tornareu a presentar a les eleccions municipals? I al Consell?

— Encara no ho puc dir. No tenim un projecte de Xisca Mora; és de molta gent. Aquesta decisió depèn dels afiliats de Porreres i del comitè. No tenc el lloc gens gelós, però si ho hagués de deixar, m'agradaria que agafàs el relleu algú que conegués la casa i li fes il·lusió fer coses bones per al poble. També al Consell. Ara no sé què passarà amb el partit. Ens toca lluitar perquè El Pi suri d'aquesta crisi interna que pateix per tenir uns bons resultats al congrés i que després es decideixi qui ha d'encapçalar totes les llistes. Som de les que aposta per fer primàries, que siguin els afiliats que diguin qui volen que els representi.

I us agradaria pegar el bot al Parlament?

— No és un plantejament que em faci, estic a El Pi per fer feina, per aportar la meva experiència en l'àmbit municipal i ara també insular. Som una persona de partit pel que m'hagin de menester. No tenc ostentació d'assumir cap càrrec. Si volen que hi sigui, hi seré.

De moment, us presentau com a possible vicepresidenta a la llista melianista per dirigir El Pi. Quin pronòstic feis dels resultats del congrés?

— Hi ha dues candidatures. No m'agrada dir que som d'un sector, perquè som d'El Pi. S'hauria d'haver arribat a una única candidatura i arribar a un consens al congrés. No ha estat així, n'hi ha dues, però pens que això hauria d'enriquir el partit. Que hagi democràcia interna i que els afiliats puguin dir qui ha d'estar al capdavant de la direcció és fonamental. Altres partits ho fan i no tenen problemes, però nosaltres sí. Dissabte s'ha convocat el congrés de Mallorca, i es va deixar en suspensió amb la possibilitat de suspendre'l en cas que s'arribàs a un acord. On està bloquejat és al congrés de les Illes Balears, perquè no es vol consensuar el reglament base del joc. En el cas de Mallorca sí que s'ha fet, malgrat tenir dues candidatures; és una llàstima que no s'hagi aconseguit en l'altre cas.

Creis que la ferida és massa grossa per tancar-la?

— Som optimista, vull pensar que sí que es pot. Les persones han d'estar per damunt de qualsevol discrepància. Hem de donar exemple de comportament i consensos, i pensar en els afiliats i els votants. No els podem decebre, i ara donam una imatge que no m'agrada.

Vós que sou batlessa i formau part del front melianista, per què creis que seria positiu pactar amb la formació que Joan Monjo planteja crear des de fa temps?

— No sé si seria positiu o no, és un escenari que no preveig perquè El Pi és El Pi. El partit s'ha de reforçar, i hem de creure en nosaltres, que tenim capacitat per augmentar els diputats, els consellers i aconseguir representació a Madrid. L'escenari de si Monjo crea un partit no el preveig. Després d'eleccions es pot pactar amb diferents grups. Si l'arriba a crear, que no sé si ho arribarà a fer, supòs que es plantejarà.