Els 132 policies i guàrdies civils candidats a l’amnistia per les càrregues de l’1-O

BarcelonaLes càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

I la resposta no és unànime. L'advocat Lluís Maria Anglada –que representa l'exalcalde de Dosrius i un regidor lesionats per alguns dels 46 agents investigats per les càrregues en aquest municipi i que alhora també estan imputats per desobediència i resistència a l'autoritat– assegura que "la llei d'amnistia, ens agradi o no, ha de ser bilateral perquè cal respectar l'equitat" entre totes les parts. L'advocat entén que tots els procediments judicials relacionats amb l'1-O han d'estar afectats per l'amnistia.

En canvi, per a l'entitat de drets humans Irídia –que exerceix d'acusació popular contra els 45 policies nacionals processats per les càrregues en diferents escoles de Barcelona i de particular en el cas dels 5 processats per les lesions a Roger Español– el tipus de delicte que s'atribueix als agents és clau. Tot i que encara no hi ha escrit d'acusació, l'advocat i portaveu de l'entitat, Andrés García Berrio, argumenta que tots els processats van cometre un delicte de tortures o contra la integritat moral i recorda que el dret internacional "estableix" que aquest tipus de delictes han de quedar fora de qualsevol procés d'amnistia. De fet, García Berrio considera que la causa per les càrregues policials de l'1-O, "tot i que s'ha dilatat molt", és una de les investigacions "per vulneracions de drets humans més importants de les que s'han fet fins ara".

"No és una pipa de la pau"

També Òmnium Cultural, que exerceix l'acusació popular en la majoria de les causes per les càrregues de l'1-O, recorda que l'amnistia és "un instrument polític –i no judicial– de què disposa un estat de dret per esmenar la vulneració de drets fonamentals". "No ens podem equivocar: l'amnistia no és una pipa de la pau entre dos bàndols, perquè aquests dos bàndols no existeixen, sinó el dels que van exercir drets i el dels que els van reprimir", asseguren fonts de l'entitat.

Més enllà de com afecti una futura amnistia les causes per la violència policial de l'1-O, Òmnium recorda que, malgrat els "nombrosos requeriments" de diferents organismes internacionals i ONGs, "sis anys més tard l'estat espanyol encara no ha impulsat cap investigació efectiva" per les càrregues durant la jornada del referèndum. "Ha estat la societat civil organitzada qui ha hagut de forçar aquesta investigació i l'obertura de causes judicials contra els policies i els seus comandaments, exercint d'acusació popular", insisteixen des de l'entitat.

De les grans causes per les càrregues de l'1-O les dues que estan més a prop del judici són la de Barcelona i Girona. Fa dues setmanes l'Audiència de Barcelona va confirmar el processament de l'escopeter que va buidar l'ull a Roger Español amb una pilota de goma, juntament amb tres membres de la cadena de comandament de la Policia Nacional a peu de carrer i un cinquè agent per altres lesions. El jutjat d'instrucció 7 de Barcelona també va processar 45 policies més per les càrregues en diferents escoles i va obrir la porta que no només fossin acusats de lesions sinó de tortures i atemptat contra la integritat moral. En tots dos casos, encara no hi ha escrits d'acusació.

Tampoc en el cas de les càrregues a Girona, amb 28 policies nacionals processats per lesions i danys lleus, i Aiguaviva (un guàrdia civil processat). A Lleida també s'ha d'assenyalar data de judici per a un policia nacional per a qui Òmnium demana 3 anys de presó i una indemnització de 33.075 euros.

Recursos al Constitucional i a Europa

Als jutjats de Manresa es van arribar a obrir cinc causes per les càrregues a Callús, Castellgalí, Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa. Només la causa contra tres guàrdies civils per una detenció il·legal en aquest últim municipi continua viva. Malgrat tot, el Tribunal Constitucional (TC) ha admès el recurs presentat per vulneració de drets fonamentals en la causa de Callús i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en valora un altre per l'operatiu policial a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, segons fonts d'Òmnium. En canvi, tant el TC com el TEDH van tombar els recursos pel cas de Castellgalí.

També està pendent de recurs, però a l'Audiència de Tarragona, el cas de les càrregues al pavelló municipal de la Ràpita, que implica 14 guàrdies civils, entre ells un capità del cos. L'advocat dels lesionats, Josep Canicio, considera que han "pagat la lenta tramitació" que pateixen aquesta i moltes altres causes penals a causa del col·lapse judicial. Fins ara l'Audiència de Tarragona sempre s'ha pronunciat a favor d'investigar el cas fins al final.