Els 20 milions per a l'elecció de llengua sortiran de les partides per pagar la llum i el deute públic

PalmaD'on sortiran els 20 milions d'euros per pagar la lliure elecció de llengua a les escoles? La partida que Vox ha imposat al Govern no podia desquadrar els comptes, així que per poder fer aquesta inversió en el primer trimestre del proper curs s'han hagut de retallar altres partides. En aquest cas, fonts de Vox i del Govern confirmen que han proposat que es modifiqui la previsió inicial de la manera següent: 10 milions dels previstos per afrontar possibles pujades en la factura de l'energia elèctrica del Govern i 10 milions amb els quals es preveia pagar el deute de la Comunitat ara es destinaran a la partida per a la segregació lingüística dels estudiants.

D'aquesta manera, la partida destinada a Serveis Comuns, i concretament a pagar subministraments del Govern, passaria de 21.584.682 euros a 11.584.682. Fonts de la conselleria d'Economia puntualitzen que cada departament es sufraga les seves despeses energètiques, però es reservava aquesta partida en previsió de possibles canvis en el preu. A més, dels 84.486.872 milions destinats a interessos, per amortitzar el deute públic de la Comunitat previstos inicialment, es passarà a compensar només 75.486.872 milions d'euros. Quan es presenta una esmena numèrica als pressupostos, que es debaten aquesta setmana al Parlament, el partit que ho fa ha de plantejar en la mateixa esmena d'on sortirien aquests recursos en cas que sortís endavant. Com que els ingressos i les despeses ja estan aprovats, els comptes no poden quedar desquadrats.

L'esmena ha estat clau perquè els comptes surtin endavant. El Govern ha hagut d'acceptar aquesta partida per obtenir el 'sí' de Vox als pressupostos, malgrat que considerava la xifra massa elevada. La partida per a Educació es va aprovar aquest dimarts, durant la primera sessió de debat dels comptes. Va ser la diputada de Vox Manuela Cañadas l'encarregada de defensar-la, en una intervenció en què va titllar d'"impensable que una llengua cooficial s'imposi damunt la del país". També va negar que el català sigui la llengua pròpia de les Illes Balears, com reconeix l'Estatut d'Autonomia: "Ni de lluny és la majoritària".