250, 500, 1.000 euros... Com és de car rebel·lar-se contra la disciplina de vot?
Els partits preveuen sancions econòmiques i fins i tot expulsions per als seus diputats díscols
Votar a favor de l’elecció d’Enrique Arnaldo com a magistrat del TC ha sigut un plat que deu haver fet ennuegar-se més d’un diputat del PSOE i de Podem. Molt vinculat al PP, fins al punt d’aparèixer com a investigat en alguna de les trames corruptes del partit, com Lezo o Palma Arena, la quantitat de possibles irregularitats i incompatibilitats pel càrrec que acumula han ocupat els titulars de les darreres setmanes. Massa tràngol, deuen haver pensat els diputats del PSOE i del partit lila que han decidit saltar-se la disciplina de vot o no estar presents durant la votació. El més destacat, l'exalcalde socialista de Sant Sebastià Odón Elorza, que ho ha anunciat públicament.
Cap normativa vincula els diputats a les decisions del seu partit i, per tant, segons la Constitució, els diputats tenen llibertat de vot, un dret personal i indelegable. Amb tot, pràcticament tots els partits preveuen sancions econòmiques o expulsions per als diputats que se saltin la disciplina de vot. El PSOE disposa en la seva normativa que tots els diputats han d’adscriure’s a la "unitat d’actuació i disciplina de vot", i deixa en mans de la comissió d’ètica i garanties del partit les possibles sancions, que tradicionalment no han superat els 600 euros de multa.
Unides Podem també preveu sancions contra la indisciplina de vot: si són greus d'entre 250 i 500 euros, i si són molt greus poden arribar fins a 1.000 euros, a més de la possibilitat d’apartar el representant públic del grup parlamentari. Les infraccions lleus no comporten sanció econòmica.
El PP veu com a falta greu la indisciplina de vot, que inclou la suspensió de l’afiliació temporal al partit, així com la inhabilitació per ocupar càrrecs dins el partit o com a representant públic, malgrat que sovint tot plegat queda en una multa. Tanmateix, la indisciplina per qüestions morals o ètiques no estaria inclosa en aquest règim sancionador.
Vox no té cap reglament públic de sancions, però un document referent a aquest tema de cara a les eleccions municipals del 2019 preveia multes de fins a 3.000 euros. Ciutadans preveu, fins i tot, l’expulsió del partit.
Els precedents
No seguir la disciplina de vot és poc habitual, i quan passa, sol estar relacionada amb temes polèmics o sensibles per als partits. Un dels precedents més sonats és el que van protagonitzar 16 diputats del PSOE el 2016, durant la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. El PSOE, després d’una repetició electoral, va decidir finalment permetre, amb l’abstenció, que Rajoy fos president. Pedro Sánchez, cap de cartell dels socialistes, havia fet famós el "No és no" a Rajoy, i ell i 15 diputats més van mantenir-se en el no. La majoria dels diputats del PSC, i d'altres de fidels a Sánchez, com Meritxell Batet, Margarita Robles, José Zaragoza, Manuel Cruz i el mateix Elorza, van unir-se al llavors defenestrat primer secretari general. Se'ls va sancionar amb 600 euros a cadascun.
El PSOE ha tingut més casos de diputats díscols al Congrés. El 2013, una desena de diputats del PSC, entre els quals Batet, van votar a favor d’una resolució de CiU que advocava pel dret a decidir de Catalunya. Carme Chacón, llavors cap de llista del PSC, per no desmarcar-se de la posició del PSOE, no va participar en la votació. El grup parlamentari va decidir finalment no sancionar-los.
Tres anys abans, el diputat Antonio Gutiérrez, que havia sigut líder de CCOO, va abstenir-se en la votació de la reforma laboral que va impulsar el govern socialista, i el 2011, amb quatre diputats més, en contra de la reforma de l’article 135 de la Constitució que estableix l’estabilitat pressupostària i el pagament prioritari del deute públic. El 2016, els quatre diputats aragonesos del PSOE van votar en contra d’una iniciativa d’ERC que pretenia assegurar el cabal ecològic al delta de l’Ebre modificant el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.
Però no només al PSOE hi ha hagut indisciplina. La diputada popular Celia Villalobos va ser multada amb 300 euros el 2005 per votar a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe, i el 2014, cinc diputats van votar en contra de la reforma de la llei de l’avortament plantejada per Ruiz-Gallardón. 500 euros de multa per a aquesta segona indisciplina. En qüestions referents a la memòria també ha tingut dissidents el PP. El 2018, dos diputats van votar en contra de l’exhumació del dictador Francisco Franco, quan el partit va decidir abstenir-se, i Adolfo Suárez Illana, fill de l’expresident espanyol Adolfo Suárez, va votar l’any passat en contra de retirar les medalles a torturadors franquistes un cop ja haguessin mort. En aquests dos últims casos no es va sancionar els díscols.