5 claus per entendre com afecta el cas Koldo a les Illes

PalmaEl presumpte cas de corrupció en la compra de material sanitari que ha implicat Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos, ha posat contra les cordes el govern de Pedro Sánchez. A més, una de les potes del cas ha sacsejat les Illes, perquè l’Audiència Nacional investiga un contracte que va fer el Govern de Francina Armengol. L’actual presidenta del Congrés ha hagut de sortir al pas de les informacions que s’han publicat al respecte, desmarcant-se de qualsevol mala praxi. Ara bé, el PP insisteix en les llacunes del cas i li reclama la dimissió.

Què investiga l’Audiència?

Set persones, en el punt de mira per lucrar-se amb contractes pel covid-19

El cas va esclatar a la llum pública el passat 20 de febrer, quan la Guàrdia Civil va detenir una vintena de persones, encara que per ara la investigació es limita als actes de set d’elles. Entre aquestes trobam Koldo García, que va ser assessor d’Ábalos, i que ha donat nom al cas. També hi ha dues persones del seu entorn –el seu germà, Joseba García, i la seva dona, Patricia Úriz– i quatre presumptes còmplices. Són l’empresari Juan Carlos Cueto, que es considera líder a l’ombra de l’empresa sota sospita, Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL; el màxim accionista de la companyia, Íñigo Retaeche; el president del Zamora CF, Víctor Aldama, i el sotstinent de la Guàrdia Civil destinat al Ministeri de Transports, José Luis Rodríguez, com informa Andrea Zamorano.

S’investiga si es varen enriquir de manera il·lícita mitjançant diversos contractes per adquirir material de protecció sanitària que es varen fer durant la pandèmia. Són adjudicacions que es varen tramitar per la via d’urgència donada la situació d’emergència sanitària i, per tant, amb menys controls. Els contractes es varen fer des dels ministeris d'Interior i Foment amb els governs de les Balears i les Canàries. En total, les administracions varen comprar materialper valor de 53 milions d'euros. La denúncia que ha originat el cas la va posar el PP.

La pota balear, central

El Govern no va reclamar fins tres anys després

El contracte de les Illes ocupa un lloc destacat en les indagacions de la Guàrdia Civil. El 2020, el Govern va adquirir gairebé 1,5 milions de mascaretes a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas per 3,7 milions d'euros. A partir d’una anàlisi estricta de la documentació sobre l’adjudicació, l’Oficina Anticorrupció de les Illes –avui en procés de liquidació– no va detectar irregularitats en un informe del 2020.

Però hi ha alguns elements dubtosos damunt la taula. El Govern va rebre material de pitjor qualitat que el contractat: les mascaretes no eren del tipus FFP2, com havia sol·licitat. Així ho va acreditar una anàlisi del material que va fer el Centre Nacional de Mitjans de Protecció (CNMP). Malgrat que ja disposava d’aquest informe, l’IB-Salut va emetre un document de conformitat amb la comanda de mascaretes, a petició de l’empresa. I, a més, l’administració va enviar l’expedient a la direcció general de Fons Europeus perquè se sufragàs la despesa amb aquestes ajudes, sense informar d’aquest fet, segons el Govern. No va ser fins al sis de juliol de 2023, la vigília de la investidura de Marga Prohens, quan l’Executiu sortint va iniciar formalment el procediment per reclamar a l’empresa el retorn de 2,6 milions d’euros. Ho va fer després d’una primera comunicació escrita el març de 2023, que va tenir una resposta negativa de l’empresa: va titllar el requeriment “d’extemporani” i va defensar que s’havien complert els requisits. Sigui com sigui, el Govern va trigar tres anys a moure fitxa, fins i tot quan des del juliol de 2022 ja sabia que el contracte era investigat per la Guàrdia Civil.

Es varen exercir pressions?

El jutge assenyala Ábalos com a “intermediari” contra la reclamació

Segons va avançar El Mundo, els informes de la Guàrdia Civil inclouen converses entre membres de la trama que apunten Ábalos com a intermediari per intentar evitar la reclamació del Govern. L’exministre –que no ha volgut deixar el seu escó al Congrés, com li demana el PSOE– ho ha negat.

Tant els socialistes com el PP surten esquitxats d’aquestes escoltes, perquè se’n desprèn que Koldo hauria maniobrat per frenar aquesta reclamació contactant tant amb membres del Govern d’Armengol com amb l’actual. Un dels investigats assenyala les converses que Koldo tenia previst reunir-se amb el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. Tant Tellado com el Govern balear han negat contactes amb cap dels implicats a la trama, però els socialistes hi insisteixen. El líder del PSIB al Parlament, Iago Negueruela, va acusar directament el PP de voler fer caducar expressament l’expedient a causa d’aquestes suposades pressions. Si es confirma la caducitat d’aquest procediment, el diputat va defensar que Prohens hauria de dimitir.

Armengol, a la diana

El PP ha sortit en tromba a exigir la renúncia de la presidenta del Congrés

L'expresidenta del Govern, Francina Armengol, va guardar silenci sobre el cas durant set dies, malgrat les constants crides del PP perquè sortís a donar explicacions. Finalment, el passat dimarts es va mostrar “indignadíssima” per la situació, i va defensar l'actuació de l'anterior Executiu: “Som part afectada, no corrupta”. Però el PP no ha deixat d’assenyalar la líder del Congrés. Prohens li va exigir divendres que aclareixi la seva vinculació amb el cas:“Si no, no pot continuar al càrrec”. Les seves declaracions es varen afegir a nombroses peticions de dimissió a Armengol que varen fer diversos membres de la cúpula del PP als mitjans. De fet, el PP va arribar a acusar el president espanyol de conèixer el cas i no haver-lo comunicat a la justícia. El PSOE es va mostrar obert al fet que Armengol comparegui en la comissió d’investigació que el partit ha impulsat al Congrés, però va reclamar que Tellado faci el mateix.

El Govern es persona a la causa

L’Executiu renuncia als fons europeus que va rebre pel contracte

Al marge de la via administrativa, el Govern del PP s’ha personat com a part afectada a la causa de l’Audiència Nacional. En aquest procediment va reclamar el retorn de la totalitat dels doblers del contracte: 3,7 milions d’euros, i no els 2,6 milions que es reclama en el procediment administratiu –segons fonts properes a Armengol varen informar Efe, es va reclamar aquesta quantitat inferior, perquè les mascaretes eren vàlides almenys “com a quirúrgiques”. El vicepresident Antoni Costa també va anunciar que les Illes han renunciat als fons europeus que varen rebre per aquesta adjudicació. Un moviment que arriba després que s’hagi conegut que la Fiscalia Europea investigarà els contractes i que la Comissió Europea ha demanat comprovacions al respecte a l’Oficina Europea Antifrau.