El 70% dels fons europeus ha anat a parar al sector públic
Govern i empresaris esperen que el repartiment s’equilibri enguany amb l’àmbit privat, encara que les pime reclamen més suport de l’Administració per poder accedir-hi
PalmaLa Comissió Europea aprovà els fons Next Generation el juliol del 2020 com a resposta als estralls econòmics que havia provocat la pandèmia. El pastís que s’ha de repartir a Espanya és de devers 140.000 milions d’euros –d’un total de 750.000 milions– i, des de llavors, les Balears han rebut pràcticament 300 milions de fons React-EU i 940,6 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència –ambdues vies formen part dels fons Next Generation. D’aquests 1.240 milions, aproximadament el 70% ha anat a parar al sector públic, segons assenyalen fonts de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, encara que fer càlculs exactes és a hores d’ara molt complicat perquè part dels recursos els gestiona l’Estat i no les comunitats autònomes. Així les coses, tant els empresaris com l’Executiu esperen que el repartiment s’equilibri al llarg del 2023 i que el sector privat i el públic es reparteixin els fons al 50%.
“Fer possible que les empreses rebin fons d’un mecanisme nou és molt complicat. S’està aconseguint, però se sabia que no seria d’un dia per l’altre”, comenta el conseller de Fons Europeus, Miquel Company, que remarca que “ha estat més senzill iniciar actuacions públiques en una primera fase”. L’avantatge de l’àmbit públic és que “bona part de la planificació està feta”, diu Company. “Si tenim un pla d’infraestructures educatives amb una durada de deu anys, amb aquest fons es redueix a tres”, continua. De fet, bona part del fons React s’ha fet servir per a centres educatius, hospitals i residències de gent gran, sobretot per enllestir ampliacions i reformes. “Les obres de l’Hospital d’Inca, de l’UCI de Son Llàtzer i de l’Hospital de Manacor, per exemple, estaven previstes per a d'aquí a anys i les hem pogudes començar ara”, afegeix el conseller.
Segons Company, “el 2023 serà l’any de les empreses”. I ho haurà de ser per equilibrar la balança, perquè enguany s’han d’assignar tots els imports, mentre que l’execució dels projectes arribarà al 2026. “L’expectativa és que el procés d’assignació [a empreses] s’acceleri molt els propers mesos”, afirmen fonts de la patronal CAEB, que també lamenten els problemes que l’Estat ha tingut per dur a terme els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica), els quals es varen dissenyar com a instrument de col·laboració publicoprivada i per assignar amb agilitat els fons.
Però el panorama no és tan optimista per a les petites i mitjanes empreses, les quals “no tenen els recursos, ni la capacitat ni el personal per accedir als fons europeus”, segons apunta el president de PIMEM, Jordi Mora. “Fa dos anys que demanam que es creïn estructures de suport perquè les pime puguin accedir als fons europeus”, continua Mora, a més d’assenyalar que “el 99%” del teixit empresarial de les Balears són pime i autònoms. “Amb una fotografia com aquesta, o l’Administració hi posa recursos o serà impossible que els fons hi arribin”, hi insisteix. Mora posa els recursos que s’estan destinant a eficiència energètica com a exemple. “La part que arriba al sector privat se n’està anant, en bona part, a les mitjanes i les grans empreses”, diu, per les dificultats que tenen les pime per complir tots els requisits de les convocatòries.
Manca de projectes transformadors
Un altre aspecte a millorar pel que fa a l’assignació de fons europeus a les Balears és la manca de projectes que ajudin a impulsar una transformació de l’estructura econòmica, que depèn gairebé completament del turisme. De fet, el pla que va presentar el govern espanyol a la UE per accedir als fons es deia precisament de Recuperació, Transformació i Resiliència. “És un pla molt segmentat i detallat, amb més d’un centenar de mesures, inversions i reformes. Això fa que els projectes tractors, els grans projectes transformadors, siguin mals d’encaixar”, explica el director de l’Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversions Estratègiques, Joan Carrió. “Fins i tot a grans empreses que tenen projectes interessants per a les Balears els costa encaixar-los”, diu. De fet, assenyala que el Govern intenta trobar altres vies de finançament per a iniciatives transformadores mitjançant l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) o el factor d’insularitat del Règim Especial de les Balears (REB).
Cal tenir en compte que és l’Estat qui ha pactat amb la UE el pla per accedir al Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i això fa que la distribució dels recursos estigui molt centralitzada i quedi poc marge per a les comunitats. “Hi ha un 50% de fons que gestiona l’Estat i l’altre 50% és a càrrec de les comunitats”, explica Company. Però, malgrat que les Balears administrin part dels fons que reben, és el govern espanyol qui diu “on han d’anar i els eixos estratègics”. “Nosaltres som gestors de les convocatòries. Feim la publicació, avaluam, puntuam i ja està. Els objectius els ha marcat l’Estat davant la UE, llevat dels temes d’energia i turisme”, continua el conseller, que ha reclamat una capacitat més gran de les comunitats per pactar on es necessiten inversions.
De moment, no hi ha una informació detallada sobre quines companyies de les Illes ja han rebut fons europeus, en part perquè hi ha xifres estatals que encara no s’han territorialitzat. Però des de la Conselleria es nega que hi hagi opacitat. “La informació és pública a la Base de Dades Nacional de Subvencions i a la Plataforma de Contractació Pública. Però els fitxers massius són difícils de treballar”, diu Carrió, a més d’apuntar que “en qüestió de setmanes” hi haurà un informe amb una anàlisi de tots els fons assignats a les Balears fins al 31 de desembre de 2022.
