Acord al límit del Pacte per tirar endavant el decret llei de protecció del territori

PalmaEl PSIB, MÉS per Mallorca i Podem varen arribar divendres a un acord al límit per tirar endavant el decret llei de protecció del territori, impulsat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori de Miquel Mir. La normativa s’havia d’haver aprovat en el Consell de Govern del mateix dia, però el bloqueig en les negociacions ho va impedir. Després d’un horabaixa contra rellotge, els tres socis del Pacte varen resoldre les principals diferències i es varen incloure variacions del text inicial, com exonerar Eivissa dels articles que fan referència al sòl rústic, dels quals ja havia quedat fora en un principi Formentera. De fet, la part del decret que fa referència al sòl rústic va ser la que va provocar més enfrontaments, segons expliquen fonts de MÉS, les quals també parlen de presumptes pressions dels constructors i del sindicat agrari Asaja sobre el PSIB i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, encapçalada per Mae de la Concha (Podem).

La normativa frena la possibilitat de construir en els terrenys coneguts com a falsos urbans: sòls urbans o urbanitzables no consolidats per la manca de serveis bàsics com clavegueram o aigua corrent. El decret estableix una moratòria de llicències en aquests terrenys i dona als consells insulars i a l’Ajuntament de Palma fins al 31 de desembre del 2021 perquè els tornin a classificar. Si no ho fan, serà el Govern qui se’n podrà encarregar fins al 31 de desembre del 2022. A més, la norma desclassifica els terrenys urbans a partir dels vuit anys d’antiguitat i on no s’hagi arribat a construir. Això sí, no inclou els sòls destinats a habitatges de protecció oficial o amb projectes d’urbanització en tràmit. Aquesta mesura només afectarà els ajuntaments que no es varen adaptar als plans territorials dels consells insulars.

Pel que fa al sòl rústic, el decret prohibeix que es construeixin noves cases dins àrees de risc potencial d’inundació, erosió o incendis, llevat que siguin terrenys vinculats a explotacions agrícoles o ramaderes. Aquest és un dels punts que no s’haurà de complir a Eivissa i Formentera. D’altra banda, les cases que es construeixin en sòl rústic no podran sobrepassar determinades dimensions. Aquest va ser un dels punts que va generar més tensió, segons apunten fonts ecosobiranistes, però finalment va quedar igual al plantejament inicial. D’altra banda, la diputada del PSIB Mercedes Garrido va negar cap classe de tensió i assegurà que les diferències entre els partits del Pacte feien referència a “qüestions que no eren gaire importants”. Sigui com sigui, el volum màxim de qualsevol edificació en qualsevol categoria de sòl rústic haurà de ser de 900 metres cúbics.

L’article que fa referència a les piscines també va ser objecte de tensions. En la versió del decret que es va pactar divendres, s’estableix que les cases en sòl rústic no podran tenir més d’una piscina per finca i també se’n limiten les dimensions: no podran superar els 35 metres quadrats ni un volum d’aigua de 60 metres cúbics. En canvi, en la norma acordada es va eliminar la prohibició de fer piscines sobre aqüífers amb poca aigua. D’altra banda, per construir o fer una reforma en sòl rústic, s’haurà d’incloure un projecte d’integració paisatgística i ambiental, amb l’objectiu de mantenir els terrenys en bon estat i minimitzar els incendis forestals. A més, s’obliga a eliminar els tancats de les finques que no estiguin fets amb materials tradicionals.

Tensions amb MÉS

La tensió entre els socis del Pacte no ha fet més que augmentar des que es va aprovar el Decret llei de mesures urgents per a l’impuls de l’activitat econòmica el 13 de maig. Aquesta norma permet als hotels ampliar fins a un 15% la superfície sense llicència i va ser criticada públicament pel coordinador de MÉS per Mallorca, Toni Noguera, qui assegurà que el PSIB “vol arribar a sectors econòmics que estaven vinculats al PP”. “Aquest no és el decret que hauria fet MÉS, però calia que hi fóssim perquè no fos el que hauria fet el PSIB”, afegí. Els ecosobiranistes asseguraren que a canvi d’això hi havia un acord polític per tirar endavant el decret de protecció del territori. Tampoc no varen faltar les desavinences amb Podem i amb el vicepresident de l’Executiu del partit morat, Juan Pedro Yllanes, sobretot després que el diputat ecosobiranista Josep Ferrà criticàs que el govern espanyol havia obviat la prohibició del dièsel a partir del 2025 a les Balears en la llei climàtica estatal.