Balears aplicarà aquest curs una LOMQE de baixa intensitat

PalmaLa nova Conselleria d’Educació progressista aplicarà el proper curs una LleiOrgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) de baixa intensitat. Així es desprèn de les decisions que està prenent el Govern i que cerquen “limitar els efectes negatius” d’aquesta llei, que tanmateix “s’ha d’aplicar”, segons va anunciar ahir el conseller d’Educació, Martí Macrh. La darrera decisió que afecta aquesta llei la va prendre ahir el Consell de Govern i suposa iniciar el procés de derogació dels decrets de currículums de la LOMQE. El Govern considera impossible derogar aquesta normativa abans de l’inici de curs en el marc de la legalitat vigent, però es compromet a adequar l’aplicació de les mesures legals vigents a la complexa realitat del sistema educatiu de les Illes, minimitzant les disfuncions i els perjudicis que se’n puguin derivar i proporcionant el màxim suport al professorat i garantint un inici de curs tranquil.

Per al proper curs, la LOMQE es comença a aplicar a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat. El Govern considera que els decrets que afectaven Primària, Secundària i Batxillerat no fan una interpretació adequada i poden tenir efectes sobre el professorat perquè els de determinades matèries podrien quedar sense feina. Com que l’Executiu anterior va optar per uns continguts determinats en els currículums, això podria deixar fora professors de matèries com tecnologia, plàstica o música.

“Treballam perquè cap professor quedi fora del sistema per aquests currículums”, va advertir el conseller d’Educació, Martí March, qui va deixar clar també que el Govern actuarà en el marc de la legalitat, però d’una altra manera, escoltant la comunitat educativa. Per això, el director general de Planificació i Centres, Antoni Morante, crearà grups de treball per revisar aquests currículums i dictarà les instruccions necessàries per a l’organització i funcionament dels centres educatius de les Illes en l’inici del proper curs. Així mateix, March va insistir que es vol evitar un trasbals amb vista al començament del proper curs. I va avançar que no es provocaran canvis sobre l’estructura, l’organització i el professorat. “L’inici del curs ha de ser normal i organitzat de manera adequada”, va dir el conseller, qui va sentenciar que el Govern es proposa “limitar els efectes negatius de la LOMQE”, tot i ser conscient que és una llei que “s’ha d’aplicar”.

El responsable va recordar que la política educativa del Govern no es basa en la LOMQE i vol canviar el full de ruta per anar més enllà i fer-ho de la mà de la comunitat educativa. El Govern s’ha compromès, en el marc d’una declaració institucional de rebuig a la LOMQE, a adoptar totes les mesures institucionals, jurídiques i administratives per aconseguir la derogació de la llei. L’Executiu considera que la LOMQE es va elaborar sense consens i sense escoltar la comunitat educativa. I entén que ha de ser substituïda per noves mesures que posin fre als perjudicis que ja s’estan causant al sistema educatiu, de manera que es rectifiquin algunes de les característiques més qüestionades de la llei, com la centralització de competències, la minva de la participació, la privatització de l’ensenyament, la massificació de les aules i la segregació dels alumnes, revàlides, retallada de l’estatus de les llengües pròpies autonòmiques, absència de laïcisme i implantació precipitada de les mesures curriculars, entre d’altres.

Després que el Govern hagi “enterrat” el TIL, la intenció és ara dotar d’una normativa que serveixi als centres educatius per fer els seus projectes lingüístics. El conseller Martí March va anunciar que aquesta normativa es farà partint del Decret de mínims, que fixa que com a mínim el 50% de les hores lectives s’han d’impartir en llengua catalana, i ho farà també de la mà de la comunitat educativa. March va aclarir que a Balears hi ha distints models lingüístics que conviuen i va advertir que es tindran en compte per millorar les competències lingüístiques en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera. “Estam d’acord a potenciar una tercera llengua, però ho farem d’una altra manera”, va avançar el conseller d’Educació després del Consell de Govern.