Díaz abraça la vella guàrdia amb l’objectiu de governar sense Podem

MadridLa presentació de la candidatura de Susana Díaz a la secretaria general del PSOE, ahir, va ser un viatge en el temps. Un acte de nostàlgia d’un passat que va ser millor: quan els socialistes guanyaven eleccions i tenien presidents a la Moncloa. La presidenta andalusa va aplegar 7.000 persones a Madrid, en una demostració de força davant de la capacitat de convocatòria del seu principal rival, Pedro Sánchez. I va triar com a padrins els màxims representants de la vella guàrdia socialista. Els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, l’ex secretari general Alfredo Pérez Rubalcaba, i l’ex número dos de González, Alfonso Guerra, van ser capaços de deixar de banda per un dia les aversions mútues per aconseguir un bé comú: parar els peus a Sánchez, a qui consideren un perill per al partit.

Aquesta nostàlgia va servir a Díaz per reivindicar un PSOE guanyador. El que ella vol liderar. I ho va fer en contraposició al discurs d’entesa amb Podem que manté l’ex secretari general socialista. Díaz vol “guanyar les eleccions en aquest país, com van fer Zapatero i González”. És a dir, sols, sense dependre d’altres esquerres. Això li ha de permetre governar “garantint” que el PSOE segueixi sent un “projecte autònom”. El missatge li servia per criticar les crides a entendre’s amb Podem, però també per defensar-se de les acusacions del seu rival de voler un partit “subaltern” al PP.

La recepta de Díaz és, doncs, una tornada als orígens. Però no els orígens històrics del partit. No un viatge a l’esquerra com el que proposa Sánchez, sinó una tornada als 80. Díaz va dedicar gran part del seu discurs a reivindicar el llegat de González. “Els socialistes no amaguem la nostra història”, va dir, abans de recordar que amb ell es va construir l’estat del benestar espanyol i que amb Zapatero va arribar “la pau”. Però la nostàlgia es pot convertir en melancolia, i Díaz va voler evitar aquest perill: “A nosaltres no ens votaran pel que van fer Felipe i Zapatero, sinó per les respostes que els puguem oferir”. Les seves passen per un nou “pacte social” per garantir que els ciutadans “visquin més bé”.

Per demostrar la seva idoneïtat per defensar aquest gir social, la presidenta andalusa va reivindicar el seu origen “humil”. Això, segons ella, li dona legitimitat per alçar-se com la veu de les persones que “tenen feina però no tenen [possibilitat de viure en] dignitat” i com l’antídot a “la voluntat política de la dreta”, que és “augmentar la desigualtat”. “Les prioritats dels socialistes són les persones, la gent i la dignitat”, va insistir la ja candidata, que va dir assumir el repte amb “orgull”.

Sánchez, en el punt de mira

Sense anomenar-lo, Sánchez va ser el principal blanc de les crítiques de Díaz en el seu discurs. A ell anava dirigit el missatge que cal escriure el projecte socialista “en la primera persona del plural”, en un intent d’allunyar-se del personalisme que atribueix a l’ex secretari general. També la crida per demanar que la campanya de les primàries no sigui “una carrera de màrqueting”. Conscient que el socialisme espanyol pateix per la divisió interna del partit -l’“incendi interior que ens consumeix”, com el va definir el president de la gestora, Javier Fernández, en el seu primer discurs després d’assumir el càrrec-, Díaz va fer un esforç per desempallegar-se de l’aura de conspiradora que l’envolta a ulls de molts militants des de la defenestració de Sánchez. “Parleu bé de tots els companys socialistes”, va reclamar al públic. “Aquest és el nostre partit: que debat i respecta l’altre”, va afegir, abans de reclamar que es recuperi “la fraternitat dels que un dia vam decidir ser companys”.

“Contra els nacionalismes”

La candidata va tenir temps per a Catalunya. Díaz va fer una crida a lluitar “contra els nacionalismes”, que signifiquen “murs i barreres”, i va vindicar la unió del PSC i el PSOE, que seguiran “escrivint el futur d’aquest país”. “Ningú em dirà que per viure en un territori ets enemic d’un altre”, va afegir, abans de defensar un “canvi federal” i un “finançament solidari i just”. La seva bandera, va dir “és la d’igualtat”. No l’“emociona cap altra”. Per això es presenta: “Perquè s’escolti la veu de tots els territoris, totes les generacions i totes les sensibilitats”.

Amb marcat accent andalús -la majoria dels assistents havien vingut en autobusos de la terra natal de la candidata-, l’acte va comptar amb un destacat representant del PSC: l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, que va fer un dels discursos inicials, en què va defensar que “el PSC és el PSOE i el PSOE és el PSC”, cosa que va provocar els aplaudiments del públic. També hi van anar l’exministra de Defensa Carme Chacón, l’únic membre del PSC que va participar en el moviment per descavalcar Sánchez a l’octubre, i l’exministre Celestino Corbacho. L’esforç per demostrar unió amb el PSC -hi havia un centenar de militants del partit- i proximitat amb Catalunya estava present fins i tot en la selecció musical: va sonar La gavina, en català, cantada per Andrea Motis.

I per si hi havia dubtes de la seva hegemonia orgànica i territorial, l’acte va comptar amb la presència de la majoria de barons. Hi havia el president del País Valencià, Ximo Puig; el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; el d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i el de l’Aragó, Javier Lambán. És a dir, tots els presidents autonòmics socialistes excepte la balear, Francina Armengol, i l’asturià, Javier Fernández, que ha de mantenir la neutralitat per la seva condició de president de la gestora, tot i que és pròxim a Díaz.

La candidata apel·la al passat i als vells quadres per demostrar que el PSOE pot ser un partit guanyador, però corre el perill de fer-li el joc a Sánchez, que es presenta com el candidat dels de baix.

Patxi López demana debats a tres

Conscient del risc de quedar arraconat en la lluita per liderar el PSOE, per la polarització entre Susana Díaz i Pedro Sánchez, el tercer aspirant, Patxi López, va demanar ahir a la gestora del partit que organitzi debats a tres per confrontar models ara que, després de “mesos de rumors”, ja hi ha “totes les opcions a sobre de la taula”. En un acte a Cantàbria, l’exlehendakari va dir que el partit està en un moment “transcendental”, el de la seva “reconstrucció” i “recuperació”, que haurà de convertir-lo en “la gran referència” de l’esquerra. Per això va demanar un debat “seriós” i “profund”, d’idees i projectes que permeti als militants decidir.