El Parlament aprova reformar l'Estatut per suprimir els aforaments

PalmaEl Parlament ha aprovat una modificació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per suprimir-ne les parts que fan que els diputats i els membres del Govern estiguin aforats. Tots els partits han votat a favor d'aquesta iniciativa, que ha generat consens durant tota la legislatura. Després de l'aprovació a la cambra autonòmica, el canvi a l'Estatut, que té rang de llei orgànica, haurà de ser ratificat pel Congrés dels Diputats.

En concret, el ple de la cambra ha aprovat eliminar una part del redactat de l'article 44.1 de l'Estatut, que permet l'aforament dels diputats, i eliminar completament els articles 56.7 i 57.5, que converteixen en aforats el president o presidenta de la Comunitat i els membres del consell de Govern.

Álvaro Gijón, el diputat aforat

La reforma afecta l'exdiputat del PP Álvaro Gijón, que el juny de 2017 abandonava el Partit Popular però que mantenia l'escó. Entrava a formar part del grup mixt del Parlament, emparat per la condició d'aforat i mantenint el sou de tres mil euros mensuals de diputat. Gijón abandonava el PP precisament per l'ombra de sospita que hi havia sobre ell després de ser investigat per la justícia en el cas ORA. El mes d'octubre de 2016, quan es produïen les detencions durant la instrucció del cas, segons va publicar el diari 'El Mundo', el nom, el càrrec i les dades de filiació de Gijón estaven inclosos als informes policials juntament amb altres “presumptes responsables”, però no es va detenir el diputat perquè és un aforat.

La Llei aprovada aquest dimarts pot condicionar el futur de Gijón, ja que el text inclou una disposició transitòria que només l'afecta a ell. D'acord amb aquesta part del redactat, quan el text sigui finalment aprovat al Congrés, el diputat haurà de ser jutjat en un tribunal ordinari i no al Tribunal Superior de Justícia. Actualment, el seu cas encara es troba en fase d'instrucció.

Què és l'aforament i qui està aforat?

L'aforament és una situació jurídica segons la qual determinades persones no són jutjades pels tribunals de primera instància, sinó per tribunals superiors. En el cas dels aforats per l'Estatut, els polítics són jutjats directament pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) o, fora de l'arxipèlag, per la Sala Penal del Tribunal Suprem.

A les Illes hi ha 66 polítics aforats. Es tracta dels 59 diputats membres del Parlament i els 7 membres del consell de Govern que no són diputats. Segons lleis estatals que no poden ser reformades des de la Comunitat Autònoma, també són aforats els jutges i fiscals, que es calcula que són unes 240 persones, tot i que el nombre varia en funció de la quantitat de jutges en actiu i altres paràmetres.