Ábalos, sobre els 855 milions d'ajudes directes per a les Balears: "No podem celebrar-ho?"
Francina Armengol considera que els recursos que arribaran "són justos per a les Illes"
El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha fet referència aquest divendres als 855 milions d'ajudes directes per a les empreses i autònoms de les Balears més afectats per la pandèmia i se n'ha mostrat satisfet. El ministre n'està content malgrat que és una quantitat inferior als gairebé 1.000 milions que varen anunciar la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la secretària d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Ana de la Cueva; i també menor respecte dels 925 que va assenyalar el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, dimarts en el ple del Parlament. "Sempre es lamenta el que no s'aconsegueix. Abans no hi havia res i ara tenim aquesta aportació importantíssima. No podem celebrar-ho?", ha demanat.
Ábalos, que ha signat en el Consolat dos protocols per fomentar el lloguer social, ha remarcat en roda de premsa que s'arribarà als 1.000 milions "amb els diferents fons" de l'Estat, encara que no seran totalment ajudes directes. "Les administracions han fet un esforç que no es pot comparar amb altres crisis conegudes. Mai no s'havia fet", ha dit, a més de destacar que "les Illes queden bé en proporció al territori". "S'ha de celebrar que s'hi hagi tingut una sensibilitat especial", ha afegit. El ministre també ha subratllat que "a la Península han qüestionat que s'afavorís les Illes, perquè també hi ha altres territoris que tenen importància en el sector turístic".
Per part seva, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha qualificat d'"històric" que les Balears rebin aquests recursos i ha parlat de "tracte just" amb les Illes. Armengol ha tornat a destacar que, dels 7.000 milions que l'Estat destinarà a ajudes directes, només les Canàries i les Balears se'n repartiran 2.000, mentre que "la resta de comunitats" en rebran 5.000. "Es va dir que estàvem entorn dels 900 milions i que amb els tres fons passaríem dels 1.000", ha apuntat la presidenta sobre la minva d'ajudes directes.
"Hi ha hagut una especial sensibilitat amb les Balears i les Canàries. Rebem un 12,5% de les ajudes, mentre que la nostra població representa el 2% i els nostres PIB, el 2,5%", ha continuat Armengol. "El govern espanyol ha entès que les comunitats que necessiten més ajudes són aquests dos territoris i el decret llei fa justícia. Agraesc al govern d'Espanya que estigui amb les Illes Balears", ha sentenciat.
Expropiar a grans tenidors
Un altre dels temes que ha comentat el ministre ha estat l'expropiació temporal d'habitatges buits de grans tenidors per part del Govern per a lloguer social. "No consideram aquesta mesura", ha dit Ábalos quan li han demanat si l'executiu espanyol es plantejava expropiar també. Ara bé, ha assenyalat que es podria prendre alguna mesura conjuntural "de caràcter aproximat", com s'ha fet amb "el decret per fer front als desnonaments durant la pandèmia". Ábalos ha destacat que la llei balear d'habitatge s'ha fet "dins la sobirania" de la comunitat autònoma" i ha lamentat que els qui s'oposen a la norma hagin "utilitzat un concepte que intenta menystenir la urgència i la necessitat" de la mesura.
Sobre la limitació dels preus de lloguer i la llei estatal d'habitatge, el ministre ha insistit que "el problema de l'habitatge no es pot reduir a aquest tema" i ha dubtat de la viabilitat que té "des del punt de vista jurídic". "No és una política ambiciosa. Per ser efectives, les iniciatives han de perdurar en el temps", ha comentat. "Cal abordar el tema des d'un punt de vista estructural i volem posar l'accent en el parc públic d'habitatge i en els estímuls perquè els particulars ofereixin les seves cases al mercat", ha explicat, a més de destacar que les deduccions que es podrien aplicar només beneficiarien particulars i mai societats.
Promoure el lloguer social
D'altra banda, José Luis Ábalos ha signat dos acords en el Consolat de Mar amb els consells de Mallorca i Menorca per promoure l'habitatge de lloguer social per valor de 3,5 milions d'euros. Gràcies a aquests protocols, es construiran 245 habitatges a Mallorca –3 milions d'euros– i 100 a Menorca –500.000 euros–. Cal recordar que el ministre va signar dijous un altre conveni a Eivissa per construir 61 habitatges del pla estatal i 367 a Can Escandell. "En total, són més de 900 habitatges de lloguer assequible per pal·liar les dificultats a les quals s'enfronten moltes persones a les Balears", ha comentat. A aquesta xifra, s'hi poden sumar 831 habitatges més a Son Busquets si les negociacions amb el Ministeri de Defensa arriben a bon port. Ábalos ha explicat que l'objectiu del govern espanyol és arribar a un parc de 100.000 habitatges socials, que "no es puguin privatitzar ni malvendre". Quant a les negociacions per fer habitatges a Son Busquets, Francina Armengol ha valorat que "pot ser una solució per a molts ciutadans de Palma".
Descompte de resident
A més, Ábalos ha garantit la continuïtat del descompte de resident del 75% malgrat que "s'ha especulat molt" i "s'han generat polèmiques. "No hem qüestionat mai aquesta mesura, que és una decisió política compartida amb les Canàries i les Balears", ha dit. "La voluntat és mantenir-lo", ha afirmat el ministre, encara que també ha considerat que "es pressionarà" les companyies perquè compleixin l'acord. "Aquesta mesura ens obliga a fer un seguiment permanent per evitar que pugui afavorir l'increment de preus", ha comentat.
