Absolts els líders de la Falange que van justificar l'ús de la violència contra la independència de Catalunya

BarcelonaUna jutge de Barcelona ha absolt els líders d'Alianza Nacional i la Falange, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino, per a qui la Fiscalia demanava penes de fins a tres anys de presó per inicitar a l'odi i a la violència en els seus discursos del 12 d'octubre del 2013 en un acte ultra a Montjuïc pel Dia de la Hispanitat. En els mítings, que van reunir unes 150 persones de col·lectius d'extrema dreta, entre símbols neonazis i càntics com "Artur Mas, a la cámara de gas", els processats van assegurar que estaven disposats a morir i a "matar" per la unitat d'Espanya i que "no hi haurà secessió de Catalunya si no és a base de molta sang". I aquestes expressions, de fet, han sigut provades pel jutge. Tot i això, la sentència ha acabat sent absolutòria perquè el document que va donar lloc a la investigació –signat per dos grups ultres que incitaven a cometre actes violents el Dia de la Hispanitat de 2013– era fals. Així, el jutjat penal número 8 de Barcelona conclou que la prova que va permetre obrir la instrucció del cas no és lícita, de manera que la causa ha quedat "contaminada".

Concretament, el document que finalment ha sigut considerat fals va permetre a l'Ajuntament de Sabadell, el de Barcelona i un sindicat denunciar els fets. El judici, però, ha dut a terme comprovacions sobre la seva veracitat, que els consistoris no van fer abans d'obrir el procediment penal –el van obtenir a les xarxes socials–. "La prova inicial, que és el document denunciat a la Fiscalia, és totalment fals, i en conseqüència s'ha d'aplicar la teoria dels fruits de l'arbre enverinat", segons la qual una prova il·lícita anul·la totes les que s'aconsegueixin arran d'aquesta.

Justifiquen la violència contra la independència de Catalunya

Tot i que en el judici tots dos líders ultres es van negar a declarar, en la fase d'instrucció Peña es va ratificar en les seves declaracions i va justificar que el poble espanyol usi la violència contra la independència de Catalunya si el govern estatal no fa res per evitar-la. Els dos processats ara absolts també tenen antecedents penals per expressar-se en aquests termes: Peña està condemnat per un delicte de tinença o dipòsit d'explosius a una pena de tres anys i mig de presó, mentre que Andrino té diverses sentències per desordres públics i discriminació ideològica, entre d'altres la de l'assalt al Centre Cultural Blanquerna de la Generalitat a Madrid durant la Diada del mateix any 2013.

Andrino, de fet, es va presentar a les eleccions madrilenyes del 4-M representant la Falange tot i estar condemnat –ha obtingut 1.129 vots–. I va tenir l'aval de la Junta Electoral Central (JEC) per presentar-se. En una resolució, el jutge electoral va desestimar una queixa de l’associació Drets sostenint que no s’acredita que Andrino “estiguin complint una pena privativa de llibertat per sentència ferma o estiguin privats del dret de sufragi per sentència ferma”, tot i que carrega a les espatlles una sentència ferma del Suprem que comporta presó, una de les causes d'inelegibilitat fixades en l'article 6.2 de la llei electoral espanyola i també recollida per la llei electoral madrilenya.

I realment no era a la presó en aquell moment. La setmana anterior a la resolució de la JEC l’Audiència de Madrid va suspendre per segon cop l’entrada a presó de deu dels catorze ultradretans condemnats, adduint que queda per resoldre el recurs d’empara que han presentat davant el Tribunal Constitucional.