L’acord entre Bonvehí i Sànchez que marca el camí per ordenar JxCat
Abans del 28-A, i amb l’aval de Puigdemont, van pactar designar per igual els dirigents de la nova governança
BarcelonaLes aigües baixen mogudes a l’espai postconvergent després del declivi en el cicle electoral -a excepció de les europees-, i des del 26 de maig tots els sectors prenen posicions per endreçar Junts per Catalunya en una única formació política. Com arribar fins a aquest objectiu i passar de la convivència actual entre les famílies del PDECat i els independents amb càrrec a un únic partit és motiu de discrepància. Està en joc el comandament de la nova organització: si la controlaran els afins a l’estratègia de Carles Puigdemont -ara situats al Palau de la Generalitat- o la majoria de l’executiva del PDECat, l’ala més moderada de l’espai. Un debat inajornable i que està pautat des del 6 de març, quan -segons ha pogut saber l’ARA- es va signar un document que marca el camí que seguiran per abordar la fusió de l’espai de JxCat en un únic partit. Un camí, però, que encara no s’ha començat a recórrer.
En el document, signat per David Bonvehí -com a president del PDECat- i Jordi Sànchez -com a president del grup de JxCat al Parlament-, tots dos es comprometen “a regular definitivament la governança de JxCat” després del 26 de maig. Com? A través de designar, a parts iguals, els membres d’una nova direcció -anomenada “governança”- que pilotin la transició. Els percentatges responen també al compromís de fer un ús compartit de la marca electoral de JxCat, encara que la propietat continua sent del PDECat. Aquesta previsió que inclou el document, expliquen les fonts consultades, implica que ni el PDECat ni el grup parlamentari fins ara presidit per Jordi Sànchez -ara ha deixat l’acta al Parlament per ser diputat al Congrés- poden fer servir Junts per Catalunya per a unes eleccions si no hi ha un acord entre Bonvehí i l’exlíder de l’ANC. Aquest és un mecanisme per evitar el trencament, ja que desincentiva les dues parts -sempre que es compleixi l’acord- d’intentar apoderar-se de la marca electoral. També s’inclou un altre mecanisme d’emergència, una espècie de botó vermell davant dels conflictes que puguin sorgir: es preveu el nomenament de persones de confiança dels dos dirigents per resoldre les desavinences. Una part d’aquest acord va ser explicat verbalment per Bonvehí al consell nacional del PDECat del 7 de març, quan encara no hi havia un pacte global sobre els noms de la llista de JxCat el 28-A. Bonvehí va comunicar que la idea era concórrer amb la marca de JxCat a tots els comicis i fer una direcció comuna després del 26-M, però sense més detalls.
Les trobades entre el partit i els independents de JxCat que més s’assemblen al pacte Sànchez-Bonvehí són les reunions de coordinació que han pilotat la campanya electoral, tot i que fonts coneixedores admeten que no han funcionat perquè, a la pràctica, han actuat com dos engranatges diferenciats.
Aquest document està signat amb el coneixement de Carles Puigdemont, que va monitoritzar la negociació entre Bonvehí i Sànchez -pres a Soto del Real- des de Waterloo. Tanmateix, segons fonts coneixedores, la relació entre l’expresident i Bonvehí no passa pel seu millor moment després de la reunió de la setmana passada a Bèlgica, a la qual el president del PDECat va acudir amb l’alcalde de Besalú i diputat al Parlament, Lluís Guinó. De fet, les converses amb Waterloo s’han intensificat els últims dies per abordar la redefinició de l’espai. Hi ha estat la número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, que tindrà un paper clau en les negociacions i que la setmana passada també va ser a Soto del Real per abordar pactes municipals. En els propers dies, un cop passada la constitució dels ajuntaments el 15 de juny, també s’hi desplaçarà l’expresident Artur Mas, dirigent de consens dins del PDECat i que pot ajudar a teixir complicitats.
El pacte Sànchez-Bonvehí està firmat pels dos dirigents a títol personal, ja que en aquell moment van pilotar les negociacions per assolir que tot l’espai es presentés amb un mateix nom a les generals, les municipals i europees. A principis del 2019, coincidint amb el congrés fundacional de la Crida Nacional per la República, promoguda per Puigdemont, el risc d’escissió a JxCat estava més present que mai, fins al punt que la signatura del pacte va salvar d’un trencament just abans del comicis.
La possibilitat d’una assemblea
Després del cicle electoral, però, el regust és amarg per a tothom. Excloent les europees, a les municipals i generals ni els afins a Puigdemont han aconseguit un bon resultat a les urnes -a diferència del 21-D- ni els moderats els seus objectius. En aquest context, sense un guanyador clar, hi ha diversos moviments en marxa, tal com ja ha explicat l’ARA. D’una banda, els alcaldes que surten reforçats del 26-M reivindiquen tenir pes en la nova direcció de JxCat i compten amb el suport de Bonvehí; i, de l’altra, hi ha els que creuen que és necessari un congrés del partit per renovar el lideratge. És a dir, més enllà de definir la governança de JxCat, també aposten per fer una assemblea del PDECat i que la militància esculli una nova direcció -tot i que n’hi va haver una l’any passat i el congrés ordinari tocaria d’aquí tres anys-. Aquesta seria la via, segons fonts del partit, perquè els afins a Puigdemont prenguessin el control definitiu del PDECat i de tot l’artefacte electoral. Aquests dirigents promouen que el conseller Miquel Buch, però també altres membres del Govern -Damià Calvet, Meritxell Budó, Àngels Chacón i Jordi Puigneró-, agafin responsabilitats al partit.
Per aquest motiu, sumat al fet que hi ha sectors moderats molestos amb Bonvehí pels equilibris amb Puigdemont, guanya pes que en la propera reunió del consell nacional del PDECat -després del dia 15- es proposi la celebració d’un congrés extraordinari. Per debatre i votar-ne la convocatòria només es necessiten el 10% dels consellers nacionals. El repte dels crítics, però, és reunir la majoria de les dues terceres parts d’aquest òrgan per tirar-lo endavant. La direcció actual no té intenció de fer-ho.