Prohens governarà en solitari i Vox entrarà als consells de Mallorca i Menorca

PalmaPP i Vox han arribat a un acord per a la investidura de Marga Prohens com a presidenta del Govern balear. L'extrema dreta s'abstindrà en la segona votació i els populars governaran en solitari tota la legislatura, com era la gran aspiració de la líder del PP. La moneda de canvi, però, és que Vox entri en els governs dels consells insulars de Mallorca i Menorca. A Eivissa i Formentera, el PP i Sa Unió, respectivament, tenen la majoria absoluta.

Després de dues setmanes de negociacions, la llengua en l'àmbit educatiu s'havia convertit en el gran obstacle que separava les dues formacions. El PP volia la lliure elecció de la primera llengua només a la etapa educativa inicial, Vox ho volia a totes i, finalment, es comprometen a fer-ho a tots els nivells abans que acabi la legislatura, "sense excloure cap de les llengües cooficials". De facto, el PP ha cedit a les pretensions del partit de Santiago Abascal. En aquest àmbit, s'elimina l'Oficina de Drets Lingüístics i la substitueixen per l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, i el català deixarà de ser un requisit a l'àmbit sanitari, però també a tota la funció pública.

Els dos partits també han pactat la suspensió de l'aplicació de la LOMLOE i recuperaran les notes numèriques. Els centres d'educació concertada "no patiran discriminació, cap ni una", respecte dels centres públics, remarca l'acord. A més, s'han compromès a derogar la llei 2/2018 de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Balears: "Se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l'ús partidista de les víctimes i del drama de l'enfrontament civil", s'hi llegeix.

En matèria sanitària, l'acord de Govern contempla "una estratègia de captació i fidelització de professionals sanitaris". Es reclamarà al govern espanyol un complement d'insularitat que compensi les diferències en el cost de vida entre les diferents illes, i es revisarà el plus d'insularitat per adaptar-lo al cost de vida de les Balears. També es faran oposicions per a totes les places d'interins i de treballadors eventuals. Per això, es faran ofertes de concurs oposició cada dos anys. L'acord també inclou el reforç de les polítiques en matèria de salut mental.

Mobilitat: més rondes als pobles

A l'hora de llevar els embossos "a les principals ciutats de les Illes", PP i Vox ho tenen clar: cap esment al transport públic, però sí un nou conveni de carreteres per millorar la xarxa viària i, en concret, la carretera general de Menorca, que volen solucionar "sense cap demora". També impulsaran "la construcció de rondes i circumval·lacions amb l'objectiu d'evitar el trànsit dins els nuclis urbans de Mallorca", afirmen.

Ocupació i immigració

En política de seguretat, PP i Vox posen el focus en l'ocupació d'habitatges. En cas que es produeixi, es posaran a disposició de la justícia tots els mitjans personals i materials necessaris per protegir els drets de la propietat. També s'exigirà al Govern d'Espanya que modifiqui la llei per fer possible els desallotjaments exprés dels ocupes. En la mateixa línia, s'inclourà l'ocupació com a infracció greu a la nova Llei d'Habitatge i es crearà una Oficina de Defensa de Víctimes de l'Ocupació que, entre altres funcions, establirà ajudes assistencials i econòmiques als propietaris que en són víctimes.

L'acord també fa referència a política migratòria. En aquest àmbit s'aprovarà un pla contra la immigració il·legal, l'ocupació i la inseguretat. Es col·laborarà amb les Forces de Seguretat de l'Estat per identificar les persones en situació d'il·legalitat i procedir a la seva repatriació. D'altra banda, per accedir a subvencions i ajudes públiques no bastarà en estar empadronat, sinó que caldrà acreditar la residència legal. PP i Vox també es comprometen a exigir a Madrid que els funcionaris de l'Administració General de l'Estat rebin un plus per compensar la insularitat.

Rebaixes fiscals i impuls del turisme

El pacte inclou una reducció de la tarifa autonòmica de l'IRPF, especialment a les rendes mitjanes i baixes. S'ampliaran les deduccions per lloguer d'habitatge, llibres de text o despeses en escoletes de 0 a 3 anys. A més, s'afegiran noves deduccions per als fills, incloent-hi les adopcions, i per cura de persones majors de 65 anys. També se'n crearan per a aquelles persones que posin habitatges al mercat de lloguer, o per als empleats públics que ocupin places de difícil cobertura.

Igualment, i com ja havia anunciat el PP en campanya, dins els primers cent dies de legislatura s'eliminarà l'impost de successions i donacions entre pares i fills, padrins i nets, i entre cònjuges, i el reduiran al 50% entre germans, oncles i cosins. L'impost sobre transmissions patrimonials per la compra del primer habitatge habitual per a joves menors de 30 anys serà eliminat, així com per a persones amb discapacitat, sempre que la propietat no superi els 270.000 euros. També volen reduir progressivament l'impost de patrimoni, supeditat -admeten- a la derogació de l'impost estatal de solidaritat de les grans fortunes aprovat per l'Estat.

A més d'eliminar fiscalitat existent, les formacions acorden fomentar el comerç local i l'emprenedoria, aplicant una quota zero per als autònoms durant els dos primers anys d'activitat. Es concediran microcrèdits per a start-ups de menors de 35 anys, i es comprometen a una reducció progressiva de taxes i impostos per la constitució i posada en marxa d'empreses fins a l'eliminació.

Pel que fa al turisme, es fa una referència sense més concreció a "augmentar el valor per damunt del volum". L'acord sí que concreta que s'eliminaran, com ja s'havia avançat, les moratòries i els apartats "lesius" de lleis com la de sostenibilitat i circularitat del turisme. A les apostes dels segments més convencionals en matèria turística, com el nàutic o el gastronòmic, se n'afegeix un d'específic: promoure el turisme de caça.

Com era d'esperar, el document també inclou expressament la defensa "del turisme de creuers pel seu impacte en el comerç, la restauració i altres sectors estratègics", això si, s'afegeix "gestionant els fluxos d'embarcacions i visitants i evitant una sensació de saturació per als residents".

Es suprimeix la "violència de gènere"

L'acord elimina qualsevol referència a la violència de gènere i se substitueix per "violència intrafamiliar", tot i que s'afegeix un punt per "erradicar els discursos masclistes de la nostra societat". En el cas de la violència contra les dones es posa èmfasi en la identificació de "perfils repetits d'agressors", en la línia dels discursos de Vox que vinculen la immigració amb l'augment de les agressions sexuals. En aquest sentit, també s'anuncia "un pla de xoc contra la immigració il·legal, l'ocupació i la inseguretat", vinculant en aquest cas la immigració amb la delinqüència.

Indústria i comerç

Així mateix, es comprometen amb el sector industrial de les Balears, mitjançant polítiques que incentivin "la implantació i consolidació d'activitats industrials estratègiques", i asseguren que faran una llei de polígons que permeti a les empreses implantades "un correcte desenvolupament i millora de la competitivitat".

PP i Vox no obliden un gest al petit comerç, i afirmen que faran un pla de transformació per millorar el sector, a càrrec dels Fons Next Generation, augmentant l'aparcament a les zones comercials. A més, recullen una vella aspiració dels comerciants: "Lluitarem contra l'intrusisme i la venda ambulant il·legal, especialment a les zones turístiques, sancionant venedors i consumidors".

Més turisme al camp i més xibius al litoral

Tot i que l'acord parla de defensar el món rural i les seves tradicions, el que es fa és turistitzar-lo més: "Dissenyarem accions d'integració i convivencia entre el món rural i el turístic, per facilitar la continuïtat de les explotacions i la seva apertura a noves vies d'ingressos", afirmen. També crida l'atenció que, tot i la situació hídrica de les Balears, es proposi fomentar els regadius.

En l'àmbit del litoral, com ja ha vengut defensant el PP, es fa una referència clara a les activitats existents "sostenibles", esmentant "restaurants de platja o quiosquets", dels que diu que ha de ser possible la seva ordenació urbanística.

Retalls de despesa pública

Tanta retallada d'ingressos via reducció d'impostos obliga a fer menys despesa pública, i PP i VOX ja preparen accions concretes en aquest sentit, com una auditoria d'organismes i ens públics per reduir aquells que es considerin "una despesa supèrflua" o "amb finalitats ideològiques". Entre les duplicitats que s'estudiaran, s'inclouen les que hi pugui haver entre Govern i consells, i si fes falta es modificarà la llei de Consells. En matèria de subvencions insisteixen que no es faran "amb criteris ideològics". L'acord insinúa una IB3 "racional amb la conjuntura econòmica". És a dir que VOX no ha aconseguit tancar la radiotelevisió pública com havia anunciat, però vigilarà el seu dimensionament pressupostari.

Comissió de seguiment per "vigilar" Prohens

En les negociacions, Vox exigia que s'establís una fórmula que permetés "vigilar" l'acompliment de l'acord entre els dos partits, després que, segons expliquen, Juanma Moreno a Andalusia i Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid "no respectessin el que es va firmar", quan depenien del suport extern del partit d'Abascal. A les Balears, s'ha pactat crear una "comissió de seguiment i d'avaluació" que supervisarà el grau de compliment del pacte, fixarà els objectius estratègics i avaluarà qualsevol avantprojecte de llei del Govern abans que es tramiti. Per tant, tota llei que vulgui tirar endavant Prohens haurà de tenir el vistiplau inicial de Vox.

La comissió, amb fins a tres representants de cada partit, serà bimensual. Al final de cada reunió es publicarà una declaració conjunta i s'anunciarà el que s'haurà de fer en els següents dos mesos. Amb caràcter extraordinari, es durà a terme una trobada a l'inici i final de cada període de sessions. A més, Vox es compromet a no presentar una esmena a la totalitat a cap dels pressupostos autonòmics d'aquesta legislatura.