Antoni Noguera: "Els Acords de Bellver s'han de reformular. S'ha de començar a fer feina des d'ara mateix"

PalmaMÉS per Mallorca triarà directiva el novembre i el coordinador, Toni Noguera (Palma, 1979), ha deixat veure que no tanca la porta a continuar en el càrrec. Amb “els deures fets”, els ecosobiranistes enceten nova etapa com a partit.

Heu assolit els objectius marcats el novembre del 2019?

— Són molt concrets: convertir MÉS en un partit, pensar la Mallorca dels propers 15 anys fent un procés d’aprofundiment ideològic, tenir una organització juvenil, crear una marca estable per poder tenir representació a Madrid i després fer les primàries. Els quatre primers estaran culminats el mes de juny i les primàries, a l’octubre, per arribar al congrés de novembre i tenir dos anys enfocats a preparar les eleccions del 2023.

Com explicau a les bases que ara és important que MÉS es constitueixi jurídicament com un partit?

— Molts de militants i simpatitzants em varen fer arribar personalment després de les eleccions que MÉS havia de transcendir les sigles dels partits fundadors i que fos una realitat política. Dia 18 reformulam les bases ideològiques perquè MÉS sigui la casa comuna del progressisme a Mallorca amb dos pilars: l’ecologisme i el feminisme.

Han estat fonaments històrics de MÉS. Per què s’hi ha d’incidir si n’és l’ADN?

— El nostre problema és que el projecte polític estava vinculat al període electoral. És evident que nosaltres sabem el que som, però necessitam una mica de profunditat per repensar el projecte; no per als propers 4 anys, sinó per als 15 anys. És important establir aquest full de ruta, perquè després ens ajudarà a prendre decisions com si entrar o no en un govern, o si volem la Conselleria de Turisme o d’Educació.

Aquest relat és necessari perquè la legislatura passada es governava i es va deixar de banda el partit?

— La legislatura passada té coses molt bones. La matèria grisa que va posar MÉS a l’Executiu va suposar les autèntiques polítiques progressistes del Govern Armengol. Crec que no vàrem saber dur algunes qüestions, com la gestió interna del cas Contractes, ni calibrar les polítiques desenvolupistes de l’autopista de Campos-Llucmajor. Em podríeu dir: “Això és negatiu”. Sí , això va ser negatiu, però és com la memòria històrica: visitar el passat per entendre el present i no tornar a fer-ho. Això ens ha de servir com a lliçó. Encara que no sigui un projecte pròpiament nostre, ho pagam, perquè al final va en contra del nostre ADN i amb això s’ha de ser molt valent, molt autocrític i molt verd.

El sobiranisme passa a un segon pla?

— No, gens. Som la veu més nítida per poder reclamar a Madrid justícia en les polítiques destinades a les Balears, no tenim dependències com el PSIB i Podem. Només falta veure la posició del senador Vidal, com la seva persona representa les Balears a Madrid. Això és bo, però a la vegada hem de fer autocrítica de què ha passat els darrers 40 anys, de per què la gent no ha considerat que som útils a Madrid i, per això, insistim a crear aquesta marca estable.

El pes mediàtic de Vidal és evident, però hi hagué el precedent de Pere Sampol que no va funcionar a les urnes.

— Pere Sampol crec que, amb diferència, ha estat el millor polític de la nostra història recent. El que passa és que ens vàrem equivocar: anar amb UM en aquelles eleccions va ser un error amb majúscules i descomunal. Si una cosa vàrem aprendre és que el projecte i la marca estable ha de ser d’esquerres, sobiranista, ecologista i feminista, i no fer més experiments.

Heu enterrat per sempre un possible pacte puntual amb El Pi a Madrid amb totes les forces autonomistes?

— Això no suma i nosaltres, a part de representar les Illes Balears, també hi anam a fer polítiques d’esquerres.

El pacte amb els partits germans semblava que estaria fet abans, però us han acusat de voler liderar.

— Aquest divendres hem aprovat l’acord amb Més per Menorca i Ara Eivissa ja ho havia fet. Estam treballant, sincronitzant els rellotges.

Xerrant de rellotges, estau convençut que no és l’hora de presentar-vos a les primàries.

— Sí, n’estic convençut. El novembre del 2019 vaig agafar el lideratge amb els quatre objectius que he comentat. Aquest és el meu compromís amb l’organització.

Donau per fet que continuareu de coordinador fins, com a mínim, al 2023?

— No, jo no dic ni que sí ni que no. El que dic és que el meu compromís amb MÉS és per tota la vida, però amb l’organització és fins al 2023. I jo l’octubre d’enguany em posaré al servei dels candidats i faré el que ells considerin.

Voleu dir, idò, que el futur del partit el decidirà el cap de llista?

— Només dic que a partir d’octubre l’organització es posa al servei dels candidats. No hi ha d’haver aquesta sensació d’interinitat dels candidats nous i, per això, com a coordinador he de posar l’organització al seu servei.

Si continuau sent-ne el coordiandor, hi haurà una bicefàlia?

— No, és evident que ha passat en altres models de partit. Els objectius que vaig plantejar com a coordinador m’haurien resultat més difícils de complir si m’hagués postulat com a candidat.

Heu rebut qualque cridada de possibles candidats? Us demanen suport?

— Jo no som partidari d’explicar les interioritats de MÉS per Mallorca. Tenim persones amb un potencial molt important que poden fer-ho molt bé.

Les disputes internes dins MÉS s’han acabat amb el vostre mandat orgànic?

— Sí, és cert que jo tenia i tenc una bona relació amb tots els actors implicats, però això se supera. Per això plantejam ser un partit polític amb unes condicions per poder manejar la nostra diversitat, que les decisions importants es plantegin per grans consensos i que siguin capaços d’obrir el partit a altres col·lectius i fins i tot amb doble militància. Tot està superat entre PSM i Iniciativa-Verds.

Però el conflicte també va ser dins diferents famílies del PSM.

— Aquesta etapa forma part del passat i, per això, hem anat reconstruint aquests objectius per tal de tenir un partit sa.

Tot això va provocar que fóssiu coordiandor i haguéssiu d’anar a negociar al Consolat. Ha estat dur?

— Amb la presidenta tenc una bona relació i sempre que hem hagut de parlar, ho hem fet. El problema del Pacte ha estat que només es reuneix quan hi ha problemes, i amb una situació tan complexa com la crisi actual, la qüestió és què feim si tornam a tenir una situació similar. Ja he remarcat la necessitat de tenir un relat i un full de ruta, no tenir un llistat de projectes europeus que no estan vinculats a idees força. Jo crec que avui dia és una de les vulnerabilitats d’aquest Govern. Els projectes estratègics han d’estar vinculats a un relat. El Govern hauria de fer una reflexió i tenir un procés de cartografia per al futur.

I no teniu cartografiats els Acords de Bellver?

— Sí, el que passa és que els Acords de Belver es varen produir en una situació prepandèmica, hem viscut una època que no pensava mai. No ha estat fàcil, però aquests pactes s’han de reformular, perquè no estam en la mateixa situació, i consider una obligació que el Govern no només pensi a curt termini, sinó que faci un plantejament de país a mitjà i llarg termini i es comenci a fer feina des d’ara mateix. És vera que necessitàvem un pla de rescat per salvar la temporada, però hem de fer feina per ser un territori que tregui talent. Hauria estat molt bé que el comissionat de fons europeus formàs part del Consolat com a qüestió estratègica.

Heu entrat qualque pic al Consolat dient “partim”?

— Tots els problemes que he pogut tenir amb Francina Armengol els hem solucionat xerrant i dialogant.

Però us han acusat de fer oposició des dels mitjans i callar internament.

— Les reflexions fetes aquí fa mesos que les he fetes arribar a les persones que pertocaven. Però hi insistesc: som fidels al pacte signat a les Balears; que ningú ens retregui que critiquem que Madrid no desenvolupi el REB. Això no està ni pactat ni signat, res més faltaria.