Adeu a Ciutadans, el partit que va néixer per arraconar el català

PalmaEl partit taronja es queda sense representació al Parlament: no ha arribat ni a l'1% dels vots, per sota del PACMA. Però fa cinc anys que Ciutadans s’acomiada. Des de la dimissió d’Albert Rivera, el partit es va convertir en un zombi de l’escenari polític: mort en vida, anava perdent representació en cada cicle electoral. Però és a Catalunya, escenari del seu naixement, on Carlos Carrizosa en signa l’epitafi. Adeu al partit que va néixer per arraconar el català, va guanyar les úniques eleccions que s’han fet amb el 155 en vigor i va ambicionar governar Espanya. El projecte original ja no té res a veure amb el rebost del PP en què s’havia transformat en els darrers anys. Ni tan sols el retorn de Carles Puigdemont ha fet revifar un foc que s’extingia.

Carrizosa va fer un pas endavant quan ja no quedava ningú. “Vam dir: «Hem de sortir amb el ganivet entre les dents per lluitar per Cs!»”, explica a l’ARA. Però el secretari general, Adrián Vázquez, va respondre a la crida anunciant el seu pas al PP a mitja campanya. L’expresidenta de la formació, Inés Arrimadas, li va enviar algun whatsapp per donar-li ànims i li va regalar un parell de "m’agrada" a les xarxes socials. De Rivera, ningú en sap res més enllà que continua afiliat a Cs: el temor que es doni de baixa fa que els taronges ho revisin constantment. 

La reconciliació de Carrizosa amb Jordi Cañas ha estat una de les grans claus d’aquesta darrera cursa. Per sobreviure, tots dos dirigents van enterrar els recels mutus. Van dissenyar una campanya que recuperava el to xulesc dels seus inicis a Cs, quan cridaven “Un, dos, tres, TV3” per cada diputat que tenien al Parlament (entre el 2006 i el 2012). Amb el partit taronja marxen els primers parlamentaris que van rebutjar emprar el català a la institució. També els precursors de la performance: queden per a la memòria col·lectiva el discurs d’Arrimadas brandant bruscament una bandera espanyola des de la tribuna, les excursions per arrencar llaços grocs o el viatge del grup parlamentari a Waterloo per dir a Puigdemont que “la República no existeix”.

“Hem treballat com cosacs a Catalunya, sense cap ajuda del partit a nivell nacional”, assegura el candidat taronja, que reivindica la “dignitat” en la derrota. Aquesta ha estat la gran paradoxa de Cs. L’únic partit nacionalista espanyol que es va crear a Catalunya mai va aconseguir estar còmode a Madrid, on va créixer com a contrapunt de Podem i del Procés. L’alimentaven les elits econòmiques i mediàtiques de la capital de l’Estat, però van perdre l’interès quan Rivera va rebutjar apartar Pablo Iglesias com a soci del PSOE a la Moncloa. Aquest va ser l’error fatal del dirigent que es va donar a conèixer nu en un cartell electoral, i que en marxar va deixar el partit a punt per desballestar.

Agonia en la majoria d'edat

“Tornaré a la feina d’advocat, i tornaré a treballar gratis per al partit, com quan el vam fundar”, promet Carrizosa, que va trobar la fama com a adversari de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant la tramitació de les lleis de desconnexió, el 6 i 7 de setembre del 2017. El projecte, creat el 2006 a partir d’un manifest d’intel·lectuals i anticatalanistes contraris a la immersió lingüística, amb el rum-rum de fons de la reforma de l’Estatut, ha arribat agònic a la majoria d’edat. Tot i això, els taronges es neguen a tirar la tovallola. Asseguren que d’una manera o altra seguiran existint i encara els queda a curt termini el cartutx de les europees.

"Fa 18 anys que fem política a Catalunya i porten 18 anys preparant la nostra esquela, hi ha partits que han sospirat perquè desapareguem, hi ha un pilot de haters que ens han increpat a les xarxes i als carrers. Per a tots ells tinc una mala notícia: Ciutadans es presentarà a les pròximes eleccions catalanes. Amb aquest resultat hi pot haver una repetició electoral", deia Carrizosa en acabar la nit electoral. "Mai ningú a Espanya ha sortit d’un parlament i hi ha tornat a entrar: nosaltres ho farem".