L'Advocacia no veu "necessari ni obligatori" que el Suprem pregunti al TJUE sobre la immunitat de Junqueras
Subsidiàriament proposa tres preguntes i demana que es tramitin pel procediment accelerat
MadridL'Advocacia de l'Estat considera que "no és necessari ni obligatori" que el Tribunal Suprem presenti davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre la possible immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. No obstant això, subsidiàriament, planteja tres possibles preguntes al tribunal amb seu a Luxemburg, i demana que es tramiti per procediment accelerat.
Segons l'advocada Rosa María Seoane, la qüestió no afecta el dret comunitari, sinó el dret espanyol, i a més, "la interpretació del dret de la Unió Europea s'imposa amb tal evidència que no deixa lloc a cap dubte raonable". En el seu informe cita una sentència del 2011 del TJUE que confirma que la immunitat parlamentària depèn del dret espanyol i, en aquest marc, l'article 71 de la Constitució espanyola diu: "Durant el període del seu mandat els diputats i els senadors gaudiran d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra respectiva". L'Advocacia se centra en aquesta última frase i recorda que el 14 de maig el Suprem ja va dictaminar que no era pertinent demanar al Congrés i el Senat autorització per seguir jutjant els electes.
Seoane, però, també s'ajuda del dret comunitari i assegura que la immunitat no s'adquireix fins que ha començat el període de sessions, en aquest cas el 2 de juliol, i no s'estén als candidats electes, sinó als que efectivament han pres possessió del càrrec en la primera sessió del Parlament Europeu després de les eleccions. Al seu entendre, la condició d'eurodiputat no s'adquireix fins que se superen dues fases: una és la recollida de credencials i promesa de la Constitució en territori espanyol i la segona és la signatura d'un document sobre absència d'incompatibilitats a les instal·lacions del Parlament Europeu. A més, Seoane subratlla que, segons l'acta de 1976 relativa a l'elecció dels europarlamentaris, els diputats sortints ho són en funcions fins que comença el període de sessions següent. Per tant, mantenen els seus drets, i els electes no els poden obtenir fins que s'ha celebrat el ple de constitució del Parlament Europeu que dona inici a la nova legislatura.
Tot i això, l'advocada proposa al Suprem que, si decideix presentar la qüestió prejudicial al TJUE, demani al tribunal de Luxemburg que ho tramiti pel procediment accelerat perquè Junqueras és a la presó. Així, l'Advocacia de l'Estat proposa tres preguntes que el Suprem podria fer al TJUE.
La primera és sobre a partir de quan els diputats electes tenen immunitat. La segona pregunta és si es pot considerar un privilegi dels eurodiputats electes el fet que puguin tenir un permís penitenciari per adquirir l'acta de diputat. I la tercera és si es pot limitar aquest privilegi pel risc que els empresonats puguin impedir l'acció de la justícia.