Com afectarà finalment la nova llei a l’audiovisual en català?

BarcelonaAmb un retard considerable i una negociació salpebrada de girs de guió, Espanya s’ha dotat d’una nova llei de l’audiovisual. Els debats sobre la norma s’han seguit amb especial interès a Catalunya, ja que l’articulat té derivades que afecten la presència de les llengües cooficials en els operadors globals i també aspectes com la independència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o la capacitat normativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquestes són les principals claus, en format pregunta resposta.

Quina obligació hi haurà de produir en català?

La llei dicta que el 5% dels ingressos d’aquelles plataformes que facturin més de 10 milions d’euros anuals a Espanya s’han de destinar a produir obra europea. D’aquests diners, el 70% ha de ser producte rodat en qualsevol de les llengües de l’Estat. I, dins d’aquesta partida específica, el 15% s’ha de reservar per al català, gallec o basc. Es calcula que, amb les dades del 2020 com a referència, això equivaldrà a uns 15 milions d’euros (corresponents al 0,525% dels ingressos de les operadores). Una provisió de la llei diu que cada llengua haurà de tenir un mínim del 10% d’aquests diners per a obra en català, basc o gallec. Des de Catalunya es reclamava pujar el 5% inicial, ja que així també pujaria la inversió en llengües cooficials sense necessitat d’apujar els percentatges, però la voluntat de convertir Madrid en un pol d’atracció per a l’audiovisual global ha afavorit que es fixi un percentatge molt més baix que a Itàlia (mínim de 12,5%) o França (20%).

Millorarà el doblatge i la subtitulació al català?

Dependrà de la voluntat de les plataformes, que de moment ha estat irregular i generalment escassa, i també del govern central. Tot i que part de les negociacions es van centrar en aquest punt, els informes jurídics elaborats pel govern asseguraven que no es pot obligar les plataformes amb seu central fora d’Espanya a assumir quotes de doblatge. Per garantir el seu sí a la llei, ERC va pactar amb l’Estat la creació d’un fons per al doblatge de manera que es doblin sèries i pel·lícules que s’oferiran a les plataformes. Des de la llei s’insta els gegants de l’streaming a incorporar aquestes versions doblades i subtitulades finançades per l’Estat. Això sí, ho fia a un criteri subjectiu, com és que sigui “tècnicament possible”, cosa que deixa molt de marge d’interpretació a Netflix, HBO o Amazon Prime. Ara que ERC surt de l’acord, caldrà veure si l’Estat activa efectivament el fons i si el dota de diners suficients.

La llei afecta la Corporació?

No directament, però sí que la margina. RTVE rebrà un finançament de les operadores, per obligar-les a contribuir amb el servei públic. En canvi, les televisions autonòmiques que també formen part d’aquest servei públic no podran comptar amb uns ingressos extra dels gegants globals. Els partits catalans també van intentar que la llei reconegués el dret de TV3 i la resta d’autonòmiques de desgravar-se l’IVA, però Hisenda va bloquejar aquesta possibilitat vetant l’esmena que ho reclamava tot just una hora abans que comencés la sessió de la comissió parlamentària que l’havia de discutir. La Corporació i l’Agència Tributària tenen un conflicte obert sobre la interpretació de l’IVA que pot suposar un cost d’uns 20 milions per any i que està judicialitzat.

La llei afecta el Consell de l’Audiovisual de Catalunya?

El text no recull les aspiracions del CAC, que reclamava més competències a l’hora de poder actuar en plataformes i canals de difusió no analògics. També demanava més poder a l’hora de gestionar les freqüències que operen a Catalunya i poder elaborar així mapes més adequats a la realitat catalana.

Encara hi ha partit per jugar, per al català?

Molt poc. La directiva europea restringeix la capacitat normativa catalana, ja que la UE s’adjudica algunes competències. I la transposició que n’ha fet l’Estat té també un accent centralista important. Amb tot, la Generalitat està treballant en un projecte de llei audiovisual catalana que busca maximitzar o ampliar el poc marge que deixa Madrid. Una de les idees que s’està treballant és atacar per la via del Codi de Consum de Catalunya, ja que totes les estadístiques evidencien una discriminació lingüística en aquest àmbit.