"O afluixes o demanarem el teu cap". La intrahistòria del pacte de Vox amb Mazón

BarcelonaLa pel·lícula del pacte de pressupostos entre Vox i Mazón d'aquesta setmana té dos guanyadors i un perdedor. Els primers són el partit d'Abascal i el mateix president valencià, que han aconseguit els seus objectius. I el segon és Alberto Núñez Feijóo, que un cop més s'ha vist superat pels esdeveniments i s'ha vist obligat a beneir un pacte cuinat a la seva esquena i que va més enllà del que ell hauria volgut en matèria mediambiental, agrícola o d'immigració.

Anem a pams. Aquesta història comença abans de Nadal, quan en un dinar la cúpula de Vox comunica a la del PP quines són les seves condicions per donar llum verda als pressupostos autonòmics. El que exigeix Santiago Abascal és que els populars reneguin de les polítiques que els populars europeus han impulsat les últimes dècades a Brussel·les de la mà de socialistes i liberals en matèries com l'agricultura i el medi ambient, la immigració o la seguretat. I en concret l'extrema dreta demana a Feijóo que renegui de l'anomenat Pacte Verd impulsat per la primera Comissió Europea d'Ursula von der Leyen l'any 2020 amb l'objectiu que la UE sigui climàticament neutral el 2050. Però segons expliquen fonts coneixedores, Feijóo s'hi nega.

Mazón, el pla B

És llavors quan Vox posa en marxa el seu pla B, que no és un altre que pressionar el que consideren que és la baula feble del PP ara mateix, aquell baró que, fortament qüestionat internament, necessita els pressupostos per sobreviure políticament. Aquest és, evidentment, Carlos Mazón. El president valencià és algú, a més, ben relacionat amb Vox, fins al punt que ha dinat amb Santiago Abascal i hi té bona relació. Sobre aquestes bases comencen a negociar d'esquena a Feijóo, però d'entrada el mateix Mazón considera que el preu que li demanen és massa alt i es resisteix a cedir.

La maniobra de Vox que martiritza Feijóo

En paral·lel, a Vox es comencen a posar nerviosos. Els constants canvis de versió sobre l'arribada de Mazón al Cecopi, les mobilitzacions en contra i, sobretot, les interlocutòries de la jutge de Catarroja posen al president valencià en una situació cada cop més insostenible, i a Vox es comencen a plantejar deixar-lo caure per no quedar esquitxats.

Llavors arriba el dia 24 de febrer. Aquell dia Mazón es desplaça a Madrid per fer un esmorzar informatiu al Fòrum Nueva Economía on revela les setze trucades que va realitzar entre les 17:37 i les 19:44 del dia de la DANA, el 29 d'octubre. Segons ha pogut saber l'ARA, al migdia dina amb una persona de confiança d'Abascal que li trasllada un ultimàtum: "O afluixes o no tindrem més remei que demanar el teu cap". Aquella amenaça ho canvia tot. Mazón veu que no té més remei que cedir, perquè si Vox li retira el suport està perdut.

Llavors és ell mateix el que pressiona Feijóo perquè li doni llum verda per llegir una declaració política en què assumeix tots els postulats ideològics de Vox i es desmarca de les polítiques europees dels últims anys. Comença un intercanvi de papers a tres bandes entre Vox, d'una banda, i Palau i Génova, de l'altra. Segons van explicar fonts populars a La Razón, la direcció estatal del PP va rebaixar el contingut en documents que eren més "radicals". Des de Vox, però, s'assegura que no van haver de cedir en res substancial. I sentint el discurs de Mazón de dilluns es fa difícil veure on hi ha hagut aquestes suposades rebaixes.

El dilema de Feijóo

Però el cert és que Feijóo no tenia alternativa. O deixava caure Mazón, i obria una crisi política al País Valencià de difícil gestió, o acceptava el xantatge de Vox. En un moment determinat Feijóo decideix fer de la necessitat virtut i acceptar l'acord amb l'esperança que les seves cessions aplanin també els pactes pressupostaris a Múrcia, Aragó o les Balears, de manera que, en els seus duels amb Pedro Sánchez al Congrés, pugui treure pit que les seves comunitats sí que aproven els comptes i no com el govern espanyol. De moment, però, no hi ha hagut moviments en aquests territoris.

Però el preu que ha de pagar Feijóo també és alt. Primer, perquè la seva autoritat política ha tornat a quedar en entredit, ja que no només ha estat incapaç d'obligar Mazón a apartar-se (com li demanen no pocs dirigents del partit) sinó que ara és ostatge del seu pacte amb Vox. Segon, perquè ha tornat a fer un cop de volant ideològic, en aquest cas cap a l'extrema dreta, que no acaba de casar amb la seva estratègia de presentar-se com algú moderat i amb sentit comú. I finalment, perquè el pacte ha incomodat els dirigents més centristes del partit com el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, que sovint s'enfronta a Vox al seu parlament en qüestions com la immigració.

La jugada, per contra, li ha sortit rodona a Vox, ja que ha aconseguit arrossegar el PP cap a les seves posicions i manté l'objectiu a llarg termini de trencar l'entesa entre el PPE i els socialdemòcrates a Brussel·les per fer una coalició entre els populars i l'extrema dreta que giri com un mitjó les polítiques europees. Aquesta és la jugada que ni Mazón ni Feijóo, immersos en el soroll del dia a dia i pendents del seu futur polític més immediat, han sabut veure.