PalmaLa nova llei agrària, que serà aprovada en el ple del Parlament de dimarts vinent, dia 15, genera un consens majoritari en el sector malgrat la virulència de les veus discordants. L’urbanisme perd importància en aquesta normativa, que ha donat més força a la part agrària i ha prioritzat la figura del pagès professional. “L’objectiu principal de la llei és reservar el sòl rústic per a aquells que facin activitat agrària i ramadera”, explica Aina Calafat, adjunta a la gerència del Servei de Millora Agrària i Pesquera (Semilla) de la Conselleria de Medi Ambient. La llei dona importància a “la producció d’aliments i en facilita la transformació i la venda directa, a més del reciclatge de nutrients”, continua. Tant els terrenys com les activitats complementàries “es reserven per a qui faci activitat agrària”, i tota la ramaderia passa a ser considerada estratègica (en la llei anterior, només es considerava estratègica la ramaderia equina).
Un dels punts de la nova llei agrària que ha causat més polèmica és el de les activitats complementàries, amb les agroestades com a eix principal. “Les agroestades estan pensades perquè els pagesos complementin els ingressos de la seva activitat agrària llogant habitacions de casa seva, amb un màxim de sis persones”, apunta Calafat. Les agroestades només es podran dur a terme en explotacions preferents, que són aquelles que són gestionades per pagesos professionals o que donen feina agrària a una persona com a mínim al llarg de l’any.
També es creen les Zones d’Alt Valor Agrari (ZAVA), una figura que serveix “per protegir el sòl per als pagesos”. Es tracta de terres d’elevada fertilitat o que són a prop de fonts d’aigua, per la qual cosa estaran “reservades per a la producció d’aliments”.
La diversitat genètica dels productes agraris balears gaudirà de majors garanties gràcies a la creació d’un catàleg de varietats vegetals autòctones, l’intercanvi de llavors entre pagesos illencs i la restricció dels productes transgènics. A més a més, es fomentarà l’agricultura ecològica.
El benestar animal també serà molt important en la nova llei agrària. “Tenir un ramat satisfet i de qualitat, que no estigui inflat d’antibiòtics, reverteix en la qualitat de vida de la societat”, comenta Calafat, qui així mateix destaca que s’incrementaran les mesures per tal de garantir la sanitat vegetal i la prevenció de plagues.
“És una llei molt participativa, en la qual es prioritzen sempre els pagesos, que seran els que tindran privilegis d’ús del sòl rústic”, apunta Sebastià Ordines, d’Unió de Pagesos. “És una llei més agrària que l’anterior, que permetia més edificabilitat. La nova és més permissiva perquè els pagesos professionals puguin desenvolupar l’activitat agrària”, afegeix. “Tancar la porta als transgènics, el tema de les llavors i la importància de l’agricultura ecològica són elements molt positius”, continua Ordines, encara que no valora tant la regulació de les agroestades. “Se’n faran poques perquè el model no acaba de ser bo, ja que la majoria de pagesos viuen als pobles i no a les finques”, diu.
“Hi havia aspectes de la llei anterior que s’havien de corregir i regular, i aquesta llei ho fa”, afirma per part seva Miquel Coll, president de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema). “Es restringeix el cultiu de transgènics, es fomenta el benestar animal i l’ús de varietats locals, i s’incentiven els canals curts de comercialització”, continua.
Al contrari que Sebastià Ordines, Miquel Moll valora positivament l’aparició de les agroestades. “El fet que es pugui tenir aquesta activitat secundària i que es doni a conèixer la pagesia a la gent de fora em sembla bé”, apunta. “A més a més, es poden dur a terme sempre que hi hagi producció agrícola”, afegeix el president d’Apaema. “Si vols preservar el paisatge i la labor agrària, l’has de promoure i de prioritzar”, sentencia.
Les veus contràries, contra les restriccions
Les principals crítiques a la nova llei agrària incideixen en les restriccions de les activitats complementàries, algunes de les quals, com les agroestades, només es podran dur a terme en explotacions preferents. “És una llei nefasta que lleva sense motius drets a les explotacions agràries”, diu Joan Simonet, gerent d’Asaja. Quant a les agroestades, Simonet es queixa que el pagès hagi de residir a l’habitatge on es lloguin les habitacions. “Què passa amb una Societat Anònima, per exemple? Per què hi ha de viure el pagès”, demana.
El gerent d’Asaja també fa referència a “la dificultat de fer instal·lacions agràries en sòl rústic” en el cas dels pagesos no professionals, que hauran de disposar de la declaració d’interès general. “Aconseguir-la requereix molt de temps i això matarà el petit propietari”, afirma. “Han d’entendre com funcionen les explotacions agràries i fer-les rendibles.Si no, tornam al model de subvencions”.
