Així funciona un govern PP-Vox: retrocés en igualtat i diàleg social

MadridSi no canvia res, queda poc més d'un any perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, signi el decret que ha de portar a convocar les pròximes eleccions generals a l'Estat, previstes per a finals del 2023. La polarització i la incertesa fa mesos que s'han apoderat de la política espanyola, però entre els escenaris que dibuixen les enquestes a hores d'ara hi ha la possibilitat que l'extrema dreta pugui arribar per primer cop a un govern estatal si el PP guanya els comicis –sense obtenir majoria absoluta– i l'hi obre les portes. No seria la primera vegada. Fa sis mesos ja va deixar que Vox entrés a un govern autonòmic. Va ser a Castella i Lleó, des d'on el partit de Santiago Abascal ja està convertint els seus discursos més retrògrads en polítiques. Sempre sota la permissivitat del president popular, Alfonso Fernández Mañueco, que sucumbeix a les peticions ultradretanes que capitaneja el seu vicepresident, Juan García-Gallardo, mentre de cara enfora es dedica a matisar-les. Un exemple a tenir en compte sobre com podria funcionar un executiu d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.

De moment Feijóo evita contestar a la pregunta sobre si estaria disposat a governar amb Vox a l'Estat i es limita a reclamar una majoria absoluta. El que sí que sabem del cert és com està funcionant un govern autonòmic amb l'extrema dreta a dins. El pacte que van segellar Mañueco i Gallardo al mes de març ja donava algunes pistes de la influència que hi tindria Vox. D’entrada, perquè el president castellanolleonès va acceptar totes les seves condicions: tenir una vicepresidència al govern, tres conselleries (Agricultura; Indústria i Treball, i Cultura i Turisme) i la presidència de les Corts. I també perquè va incorporar pilars ideològics de Vox, com ara introduir el concepte de violència intrafamiliar per parlar de violència masclista. Els populars, això sí, es van afanyar a aclarir que això no volia dir que substituïssin cap de les polítiques contra la violència de gènere, sinó que el que s’havia acordat era potenciar les destinades a erradicar la violència domèstica.

Precisament això ha quedat reflectit en els primers pressupostos on l’extrema dreta ha tingut capacitat de decisió. La Junta ha creat una partida específica dedicada a combatre la violència intrafamiliar, que puja fins als 500.000 euros. Uns diners que des de la conselleria de Família i Igualtat d’Oportunitats justifiquen per la llei que s’està tramitant sobre aquesta qüestió. Vox voldria, justament, una normativa estatal similar que substituís totes les que combaten la violència masclista. Negar la violència de gènere s'ha convertit en el seu cavall de batalla a tot l'Estat, i el PP, tot i desmarcar-se'n, evita confrontar-hi obertament el seu discurs.

A Castella i Lleó, Mañueco assegura que no derogaran cap llei contra la violència masclista i subratlla que els comptes inclouen 11,8 milions d'euros per lluitar per la igualtat, una part dels quals estan previstos per les polítiques contra la violència masclista. Dins aquesta xifra, però, Mañueco hi suma les ajudes estatals contra la violència masclista i també els recursos propis de la Junta. I aquí és on hi ha el descens: els més de 700.000 euros pressupostats fa dos anys pel pla autonòmic de lluita contra la violència de gènere –l’any passat se’n van preveure 143.000– han caigut fins als 15.000 per a l'any vinent. 

La partida contrasta amb els més de 300.000 euros destinats a la tauromàquia o els 600.000 per fomentar la llengua castellana. Vox fa valdre les seves prioritats i ja fa uns mesos va aconseguir retallar fins a 20 milions d’euros les ajudes a sindicats i patronal de Castella i Lleó. Aquesta és una altra de les obsessions de l'extrema dreta, que considera que les organitzacions sindicals són entitats "corruptes" i se'ls ha d'eliminar qualsevol subvenció pública. És una de les constants que els diputats de Vox fan sortir a les sessions de control al Congrés. Igual que els avisos que llancen cada setmana per dir que derogaran normatives com la de l'avortament o la llei trans –encara estan en tràmit a la cambra baixa–. En això, tant Feijóo com Abascal estan d'acord. Aquesta mateixa setmana, García-Gallardo es felicitava perquè Castella i Lleó és de les úniques comunitats que no té una llei trans pròpia.

Deteriorament institucional

Com al Congrés, a les Corts castellanolleoneses Vox també s’hi mostra sense filtres i l’oposició fa setmanes que es queixa del deteriorament institucional. García-Gallardo hi ha fet declaracions masclistes i discriminatòries amb les persones amb discapacitat, ha insultat el diputat de Cs, Francisco Igea, i ha qualificat el PSOE de "banda criminal". S’hi han afegit en els darrers dies les paraules del conseller de Treball, Mariano Venganzones, sobre l’atur a Castella i Lleó –d’un 8,9%–: "No falten treballadors, falten ganes de treballar".

En cap d’aquests casos, el president de la Junta ha desautoritzat el seu vicepresident. El discurs que repeteixen des del PP a Castella i Lleó, i també des de la seu del carrer Génova de Madrid, és que no es fan responsables de les paraules d’altres partits. Fonts de la cúpula popular, de fet, asseguren que "no hi ha cap element" de les polítiques del govern de Mañueco que els generi "preocupació". ¿Una manera de dir que tampoc els molestaria que l'extrema dreta governés l'Estat?