Així es va gestar la reforma que ni Sánchez ni Aragonès volien (fa tres anys)

Barcelona"Els acords sobre desjudicialització tenen com a termini el 31 de desembre, i esperem que donin fruits ben aviat". Quan dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va pronunciar aquestes paraules en la sessió de control al Parlament van semblar de nou la promesa encara incomplerta que ja havia fet a l'agost: que la reforma de la sedició arribaria abans del 2023. El que molt poca gent sabia en aquell moment era que l'acord entre ERC i el PSOE per canviar el Codi Penal ja estava encarrilat i que es tancaria definitivament al cap d'unes hores. Algunes fonts consultades per aquest diari situen l'acord aquell mateix dimecres a la nit. D'altres asseguren que fins dijous a la tarda no es van tancar tots els serrells –alguns a l'exposició de motius–, però ningú qüestiona que ha costat molt arribar fins aquí.

De la reforma de la sedició, de fet, se'n parla des de la primavera del 2019, quan els comuns la van verbalitzar per primera vegada des dels passadissos de la presó Model de Barcelona. Aquell dia, en un acte de precampanya amb el seu candidat al Congrés, Jaume Asens, hi havia juristes com José Antonio Martín Pallín o Javier Pérez Royo, que l'han acompanyat durant tot aquest trajecte, al costat de l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías. Llavors ni el PSOE ni ERC volien sentir a parlar de cap reforma d'aquesta mena. Els socialistes encara flirtejaven amb la idea de tornar a penalitzar el referèndum i fins i tot amb un nou 155, i els republicans, encara sense la sentència de l'1-O a la mà, no pronunciaven ni la paraula amnistia.

El punt d'inflexió arriba el juliol d'aquest any, quan, com sol passar en aquests casos, hi ha una confluència d'interessos. Els socialistes arriben a la conclusió que no poden seguir menyspreant la taula de diàleg si volen comptar amb l'estabilitat que ERC els dona a Madrid fins al final de la legislatura, i Esquerra sap que ha de buscar una alternativa a l'amnistia si vol que la taula doni algun fruit per poder exhibir als catalans. "Tot comença al juliol, a la reunió de la taula a Madrid", explica algú que coneix bé la negociació. Aquell dia compareixen per separat després de la trobada la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños. Ningú posa l'accent sobre la reforma de la sedició, però la negociació acabava de començar.

Les converses s'intensifiquen a la tornada de vacances i a Palau només la veuen perillar quan el PP s'agafa a la reforma de la sedició ja en marxa per trencar l'acord que tenia a punt amb el PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial. "Allà hi ha moments de nervis i tensió, però de seguida ens van dir [la Moncloa] que ells aguantaven", explica una veu de la Generalitat. Des de fa almenys tres setmanes que a la plaça Sant Jaume tenien la certesa que la reforma era possible. Les converses s'han portat amb la discreció més absoluta. Oficialment, els interlocutors sempre seran els membres del Govern de la taula de diàleg –Laura Vilagrà, Joan Ignasi Elena i Roger Torrent–, però el que és cert és que hi ha hagut un equip que ha pilotat les converses des del flanc més tècnic, la identitat del qual es guarda sota pany i forrellat.

Els comuns insisteixen

El que es considera el pare de la idea, el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ja feia temps que picava la porta del PSOE perquè posés fil a l'agulla a la mesura. Fa poques setmanes, de fet, Asens va parlar amb la ministra de Justícia, Pilar Llop, a qui li va demanar que fes una proposta. Tot plegat, però, no es va accelerar fins a principis d'aquesta setmana. Els interlocutors dels dos socis de coalició s'arremanguen i comencen a intercanviar esborranys.

El PSOE posa en alerta el seu grup parlamentari dilluns: el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, truca al portaveu del Congrés, Patxi López, per posar-lo al corrent de la imminència de l'acord i dimecres ja s'amplia la informació a la direcció del grup parlamentari. Per part d'Unides Podem, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, està al cas de totes les converses, al costat del seu cap de gabinet, Josep Vendrell, que és qui ha treballat de manera coordinada amb Jaume Asens per consensuar una proposta amb el PSOE. L'anunci s'acaba precipitant dijous en una entrevista a La Sexta que la Moncloa havia tancat ja dimarts en previsió de poder anunciar el pacte.

A principis d'aquesta setmana també s'accelera tot al carrer Pallars de Barcelona, seu del PSC. És llavors quan la cúpula del partit ja està assabentada que l'acord està encarrilat i hi ha una interlocució constant entre el primer secretari dels socialistes catalans, Salvador Illa, el president Sánchez i el ministre Bolaños. El PSC té un paper sempre complicat en aquestes latituds: ha d'estar al costat del PSOE en els pactes amb Esquerra, però alhora ha de competir amb els republicans si vol arribar, més d'hora que tard, a la presidència de la Generalitat.

Junts, al marge

Qui s'ha quedat al marge de les converses ha sigut Junts per Catalunya. Els de Laura Borràs i Jordi Turull ja han criticat la reforma del delicte i no hi han intervingut. Les referències que en tenien eren les declaracions del president asseverant que s'estava avançant en la "desjudicialització" –lligat a la reforma del delicte de sedició– d'aquesta mateixa setmana al ple i el que els havien traslladat durant les negociacions sobre la continuïtat del Govern. L'intercanvi més dur entre els socis –que discrepaven de l'estratègia– va ser a la cimera de Pedralbes del 14 setembre, on els retrets van volar com ganivets a l'ambient. "Si trenqueu el Govern, no farem res per ajudar Puigdemont ni que ho demani de genolls", asseguren fonts de Junts que va dir un dels interlocutors d'Esquerra.

En quin context es diu aquesta frase? Segons fonts coneixedores, el que traslladen a Esquerra en el 3x3 –l'antic òrgan de coordinació entre els exsocis de govern– és que no poden negociar qüestions que afecten directament Puigdemont sense ells. Els republicans els garanteixen que no negocien res en nom de l'expresident, però els adverteixen que no deixaran de fer res que creguin que pugui beneficiar a altres represaliats. Des d'Esquerra asseguren que Turull sempre va saber "perfectament" el marc general de què s'estava negociant –no els detalls– mentre van governar plegats, però que, amb l'executiu trencat, se sentien alliberats de seguir-lo informant. La reforma de la sedició eixampla una mica més encara la distància entre els que fins ara han estat els dos grans partits de l'independentisme. Però això ja no és cap novetat.