Així és el model Feijóo: la sanitat privatitzada i el gallec desprotegit

Madrid“Si algú vol conèixer la meva ideologia, li ofereixo vint anys de biografia política”, deia Alberto Núñez Feijóo en una entrevista a la Cope dijous. Vint anys de trajectòria política i tretze al capdavant d’una administració pública, la Xunta de Galícia, que ara el president gallec vol fer valer per construir una alternativa al govern de Pedro Sánchez. A Feijóo se l’ha presentat com una de les ànimes moderades del PP, sobretot quan se’l compara amb exdirigents com José María Aznar o el mateix Pablo Casado, però aquesta moderació és més aviat en les formes i no tant en el fons de les seves polítiques, perquè a la pràctica la majoria les podria firmar perfectament la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Quina és exactament la gestió que Feijóo ha implantat durant més de deu anys a Galícia?

La victòria del polític gallec l’any 2009 va posar fi a quatre anys de govern bipartit entre el PSdG i el BNG. L’economia mundial estava a punt d’entrar en una de les seves crisis econòmiques més profundes, i Feijóo va aprofitar per aplicar a Galícia la recepta de l’austeritat que el PP va estendre a tot l’Estat. Ara bé, del que sí que ha tret pit el govern popular és que gràcies al control del pressupost Galícia és la comunitat que menys ha augmentat el seu deute públic des del 2008.

Una de les primeres decisions que va prendre va ser la de la polèmica fusió de les dues caixes d’estalvi gallegues, Caixa Galícia i Caixanova, que va donar lloc a una nova entitat bancària, Abanca, que va comprar el grup veneçolà Banesco. L’entitat va rebre un rescat de 9.000 milions d’euros i la Xunta la va vendre per 1.000 milions. “L’ajudes a salvar-se, però no li poses cap condició”, critica la doctora en economia aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la Carmela Sánchez, que recorda que el primer any de funcionament l’entitat ja va tenir beneficis. A hores d’ara, la comissió d’investigació oberta al Parlament gallec per esbrinar com es van assignar les indemnitzacions milionàries als directius de les dues caixes i com va ser el procés de fusió en si, continua en via morta.

L’hospital de Vigo com a model

Des que va arribar a la Xunta, Feijóo no s’ha amagat tampoc d’avançar cap a una privatització de la sanitat, cosa que havia fet ja quan va dirigir l’Insalud a Madrid durant el govern de José María Aznar. El paradigma d’aquest model és l’hospital de Vigo, l’Álvaro Cunqueiro. L’havia dissenyat el bipartit d’esquerres per crear un centre públic que absorbís les llargues llistes d’espera de la zona, però quan Feijóo va arribar a la Xunta va canviar el model per establir-hi l’anomenada col·laboració público-privada. El cost que havia previst l’anterior bipartit, d’uns 400 milions d’euros, va acabar sent de 1.400 milions. Tampoc no va complir amb les previsions inicials de situar-hi més de 1.400 llits: es va quedar amb 845. “Es va fer una cessió de tots els usos a personal no sanitari gestionat per una empresa privada”, apunta Maria Xosé Abuín, secretària nacional de la Confederació Intersindical Gallega, especialitzada en l’àmbit sanitari.

Segons l’últim informe de l’Institut per al Desenvolupament i la Integració de la Sanitat de la Fundació IDIS (que aglutina el sector sanitari privat), l’any 2019 un 57% dels hospitals a Galícia eren privats, la sisena comunitat amb més centres d’aquest tipus, per darrere de Catalunya o Madrid. Amb tot, la despesa sanitària privada se situa en un 30%, similar a la mitjana estatal (29%), però per sobre de la mitjana de l’OCDE (23%). El govern popular ressalta que ha enfortit el Servei Gallec de Salut. Tot i discrepar en part de la gestió, Abuín admet que la relació que hi tenen és bona.

“El que ha fet és posar al mateix nivell la sanitat pública que la privada”, afegeix Abuín. Ho diu en referència a la llei de garanties de prestacions sanitàries de l’any 2013. Feijóo pretenia limitar a 60 dies l’espera per a operacions quirúrgiques i a 45 dies per a consultes especialitzades en centres públics. Si se superava aquest límit, el pacient era derivat a un centre privat. Abuín, a banda, també denuncia que la Xunta té els salaris congelats dels professionals sanitaris des de l’any 2010.

Una de les claus de l’èxit de Feijóo -ha obtingut fins a quatre majories absolutes-és haver sabut mantenir el que ja va fer Manuel Fraga: aglutinar tot el centredreta dins el PP, des del que havia estat la UCD fins a l’espai més de centre galleguista. I tot combinat amb un lideratge personalista que ha estat capaç de congelar les taxes universitàries fins ara i mantenir-les als nivells més baixos de tot l’Estat. L’exministre d’Universitats, Manuel Castells, de fet, va posar d’exemple fa dos anys les taxes gallegues. O establir la gratuïtat de les escoles bressol per a les famílies amb dos o més fills.

Capítol a banda mereix la llengua. Més d’un cop Vox ha qualificat Feijóo de “nacionalista” per permetre que el gallec continuï tenint espai públic, però el cert és que des que l’any 2009 el president de la Xunta va implantar el nou decret lingüístic per eliminar el model establert pel PSdG i el BNG -que passava per un mínim del 50% de classes en gallec, ampliable si ho decidia el centre-, l’ús del gallec no ha fet més que disminuir. Segons l’últim informe de la Reial Acadèmia Gallega, el 2013 només un 43% dels ciutadans el tenien com a llengua principal.

El decret Feijóo establia que les classes havien de ser meitat en castellà i meitat en gallec. Detallava, però, que matèries troncals com les matemàtiques, la física o la química s’havien de fer en castellà i això, recorda el president de la taula per la normalització lingüística gallega, Marcos Maceira, suposa que es facin més hores en castellà que en gallec per la “càrrega horària” d’aquestes matèries. En els centres plurilingües, les classes han de ser un 33% en gallec, castellà i anglès.

Entitats i institucions com la Reial Acadèmia Gallega s’hi van oposar des del principi i fins i tot van recórrer el decret als tribunals. Maceira recorda que el Consell d’Europa ha alertat la Xunta del retrocés del gallec i l’ha instat a prendre mesures, però n’ha fet cas omís. Per accedir a treballar a l’administració pública, saber gallec continua sent un requisit, però,tot i això, la tècnica de normalització lingüística de la Universitat de Santiago de Compostel·la Isabel Vaquero denuncia que “no hi ha una actuació global” per protegir-lo.

Des de fa gairebé quatre anys, a més, a Feijóo també se li han rebel·lat els professionals dels mitjans de comunicació públics. Cada divendres es mobilitzen en el que han anomenat “Divendres negres” per denunciar la “manipulació informativa” del govern popular.

Dues xifres de la gestió del president gallec

• 4589 milions. És la partida que la Xunta ha destinat a la sanitat aquest 2022. Es tracta d’un augment del 6% respecte a l’any passat. Des del 2011 que el pressupost sanitari estava congelat al voltant dels 3.400 M€.
• 19%. És el percentatge que ha disminuït l’ús habitual del gallec entre 1992 i 2013, segons l’últim informe de la Reial Acadèmia Gallega. El retrocés ha continuat amb el pas dels anys, segons dades de l’Institut Gallec d’Estadística.