Així és el pla de segregació lingüística que el PP i Vox volen a les escoles illenques

PalmaEl pla pilot d'elecció de llengua de la conselleria d'Educació de les Balears arribarà a les aules el curs vinent. El projecte, fruit de l'acord entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos autonòmics del 2024, no agrada a la major part de la comunitat educativa i el teixit cultural, que el considera un atac a l'escola en català, sobretot en un moment en què la competència lingüística dels alumnes està en clar declivi. Malgrat tot, amb aquest pla, que és voluntari, Educació es fixa l'objectiu d'assegurar el coneixement de les dues llengües oficials. Al projecte pilot i a l'elecció de llengua al primer ensenyament, s'hi destinaran fins a 20 milions d'euros per aplicar-los durant el primer trimestre del curs 2024-2025. Uns diners que es podrien destinar a construir centres o abaixar les ràtios a les aules, dues de les principals necessitats que té el sistema d'ensenyament balear, denuncia la comunitat educativa.

El pla pilot és un projecte en el qual els centres de primària que hi participin hauran d'oferir als alumnes la possibilitat de fer coneixement del medi i matemàtiques en català o castellà. En el cas de secundària, les famílies podran triar la llengua vehicular de matemàtiques i de geografia i història i, després, en una assignatura d'àmbit científic i tecnològic: biologia i geologia, física i química o tecnologia. Educació ha reiterat que es garantirà que un mínim del 50% del total d'hores de classe es faci en català i es compleixi el decret de mínims del 1997. El pla durarà tres cursos. Just abans de començar a aplicar-lo, la conselleria estudiarà el nivell lingüístic de l'alumnat participant i, al cap de tres anys, el tornarà a examinar per comprovar com ha variat la seva competència tant en castellà com en català. 

Aquest nou model lingüístic s'aplicarà a partir del curs 2024-2025 als centres d'educació primària que ho sol·licitin i s'allargarà fins al 2026-2027. El curs 2025-2026 s'iniciarà als centres d'ESO fins al curs 2027-2028. Educació encara no ha obert el termini d'adhesió per al curs vinent. Com a requisits, la conselleria fixa tres condicions. En primer lloc, tenir les instal·lacions idònies (és a dir, amb espais suficients) per poder segregar els alumnes segons la llengua en què estudiïn. També caldrà que adeqüin les mesures organitzatives i metodològiques al pla. Ara bé, el requisit més important és que hauran de garantir que el mínim d'alumnes participants sigui del 20% dels matriculats als diferents cursos i etapes. Si es tracta d'un grup reduït, bastaran cinc alumnes. 

El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha assegurat que als centres públics són els equips directius els que tenen la potestat per decidir si duen, o no, la possibilitat d'implantar el pla a claustre, que hi haurà de donar el vistiplau o rebutjar-lo. Després es votarà al consell escolar del centre, que l'hauria d'aprovar per majoria de dos terços. En aquest context, podria ser que alguns centres no hi vulguin participar, però part de les famílies ho exigeixin. Això pot desembocar en tensió i divisió entre el claustre i els pares o fins i tot entre els docents. Però Vera ha dit que participar en el pla és un dret que tenen els centres, no les famílies. En el cas de l'escola concertada, el procediment d'adhesió serà més senzill: la titularitat informarà de la voluntat d'aplicar-lo el claustre i el consell escolar, però no es votarà.

L'escola pública mira amb molt de recel el que decideixi fer la concertada en relació amb el pla pilot. Són molts els centres consultats que veuen que els 20 milions pressupostats per aplicar la segregació lingüística l'any 2024 aniran a parar pràcticament del tot als centres concertats. De fet, és molt més fàcil, pel que fa al procediment, que un d'aquests centres s'afegeixi al pla. Ho decideix la titularitat i ja basta. Els públics, en canvi, han de superar més tràmits. Sigui com sigui, hi ha la idea estesa que el pla pilot s'ha fet a mida per dotar de recursos l'escola concertada.

La flagrant falta d'espais

Ara bé, la majoria d'escoles i instituts de les Balears no tenen espai per segregar grups. La construcció de centres educatius no s'ha incrementat al mateix ritme que l'alumnat i això s'ha traduït en ràtios elevades o en la conversió d'espais especials (laboratori o biblioteca, per exemple) en aules ordinàries. En temps de pandèmia, per garantir les mesures sanitàries, els centres van habilitar classes de docència en passadissos, gimnasos i laboratoris perquè no tenien prou aules per separar els grups. Si depèn del requisit d'espai, doncs, pocs centres podran aplicar el pla pilot.

Però, més enllà d'això, els sindicats, les famílies i els directors (majoritàriament de l'escola pública) han mostrat rebuig al pla perquè el consideren un atac a l'escola en català. De fet, en el marc de la campanya "La llengua no es toca", els claustres de més de dos-cents centres, entitats i associacions s'han fotografiat per donar suport a l'escola en català. La comunitat s'ha articulat al voltant de moviments com la Xarxa Educativa per la Llengua, que ha elaborat decàlegs perquè els docents expliquin als pares els beneficis d'aprendre en català. També s'han distribuït decàlegs per informar els pares sobre els beneficis del model lingüístic vigent.

A més, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha anunciat que emprendrà mesures legals i que en demanarà la suspensió cautelar, per evitar que entri en vigor el curs vinent. L'entitat considera que el pla pilot “no s'ajusta al marc legal actual, ja que pretén separar els alumnes per raó de llengua”. D'altra banda, apunta que va en contra del model lingüístic dels darrers vint-i-cinc anys, que “ha demostrat ser un factor d'èxit del nostre sistema educatiu”. L'OCB també assegura que el pla vulnera el decret de mínims, perquè no respecta les matèries que per llei s'han d'impartir en llengua catalana.

Hi està d'acord l'espanyolisme?

La proposta del conseller Vera no genera simpaties entre les entitats espanyolistes Plis i Hablamos Español, que consideren que ha incomplert els plantejaments pactats amb Vox i demanen a Educació que rectifiqui i permeti als pares triar la llengua en les assignatures no lingüístiques. Ara bé, Vox celebra la primera proposta que ha fet la conselleria i considera que permetrà impartir les assignatures acordades en castellà o en català, tal com les dues formacions van tancar el mes de novembre passat, en el marc de la negociació per aprovar els pressupostos autonòmics del 2024.