Així pretén Pedro Sánchez evitar les 'fake news'

BarcelonaEn els 40 minuts escassos que va durar l’entrevista dilluns a la nit de Pedro Sánchez a RTVE, hi va haver dues idees que es van repetir insistentment, fins a deu vegades cadascuna. La primera era “màquina del fang”, com a manera de definir l’entramat polític, mediàtic i policial basat en el que el president espanyol va considerar la mentida i l’insult. El segon concepte repetit ad nauseam va ser que les víctimes de les campanyes de desinformació són també periodistes i mitjans de comunicació.

Sánchez es va resistir –fins a tres cops– a explicar quines mesures es poden impulsar per lluitar contra les notícies falses, però aquesta insistència en involucrar els mitjans rigorosos en l’equació suggereix que el líder del PSOE és conscient de la dificultat de legislar sense violentar el dret fonamental a la llibertat d’expressió i va obrir la porta a una autoregulació dels mitjans de comunicació davant del problema. Durant la conversa, Sánchez també va al·ludir al finançament d’aquests mitjans per part de determinades administracions públiques i ha insinuat que caldria revisar això. La Generalitat elabora un informe anual on ret comptes d’aquestes insercions i quins mitjans les reben, però és l’única administració de l’Estat que ho fa. Aquest dimarts, quan, entrevistat a la SER, se li ha demanat concreció, ha explicat que “tampoc en cinc dies se li pot demanar a ningú que resolgui un problema de les democràcies contemporànies” i ha subratllat una idea expressada el dia anterior a RTVE, en el sentit que es proposa "per liderar, però no monopolitzar" el debat sobre aquesta qüestió.

D'altra banda, i també aquest dimarts, una de les preguntes efectuades a la roda de premsa posterior al consell de ministres era si es plantegen denunciar incompliments de la llei de publicitat institucional. La ministra portaveu, Pilar Alegría, s'ha limitat a dir que es pot valorar la mesura. En paral·lel, el PSPV sol·licitava al matí conèixer "les subvencions que Mazón dona als pseudomitjans" valencians i ha alertat de "la connivència existent entre el PP i els qui difamem els responsables públics", en paraules del síndic del partit a les Corts, José Muñoz. "Volem saber quants diners públics dona Mazón als qui perjudiquen la qualitat democràtica de la Comunitat Valenciana".

Tot i que Sánchez ha venut la seva maniobra com una mena de revelació sobtada d’un tema que havia deixat passar fins aleshores, el debat sobre la fina frontera que separa la protecció davant la mentida industrialitzada i el control de la línia editorial ha sobrevolat diverses vegades els últims anys de govern progressista. El novembre del 2020, per exemple, Pablo Iglesias declarava al diari argentí Página 12: “La major amenaça són els poders mediàtics que menyspreen la veritat”.

També durant aquelles setmanes, l’aleshores vicepresidenta del govern Carmen Calvo inaugurava les XVI Jornades de Periodisme Coca-Cola i declarava: “La llibertat d’expressió no ho resisteix tot, no ho acull tot. Haurem de mirar en quin tipus de regulació conjunta, en el marc de la Unió Europea, hauríem de mirar de començar a prendre decisions sobre aquest assumpte”. PP, Vox i Cs ho van considerar l’amenaça de crear un orwellià Ministeri de la Veritat, van anunciar recórrer-ho a Europa i Abascal va titllar Sánchez de “tirà”.

Sense consell audiovisual

Sánchez va esmentar també com responsables del que va qualificar de “pseudomitjans” acaben a determinades tertúlies televisives. En aquest sentit, convé fer notar que Espanya és l’únic país de la UE que no té un consell audiovisual específic, que vetlli per l’actuació de les diferents cadenes (incloses les privades, perquè desenvolupen la seva activitat fent servir un bé públic com és l’espai radioelèctric). L’any 2010 es va crear el Consejo Español de Medios Audiovisuales (CEMA), amb el també socialista José Luis Rodríguez Zapatero, però no es va arribar a constituir i part de les seves competències van quedar integrades a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest organisme sí que exerceix algunes funcions de control, però rares vegades entra en la veracitat dels continguts, no avalua la pluralitat política dels canals com sí que es fa a Catalunya i sol centrar-se sobretot en aspectes relatius a la publicitat i els horaris protegits.

Un altre afer que ha marcat la legislatura, en l'àmbit de la relació entre poder i mitjans de comunicació, és l’anomenada llei mordassa. El PSOE es va comprometre a reformar-la, però no ho va poder tirar endavant. Alguns dels seus socis, com Esquerra, Junts o Bildu, es van negar a acceptar el text que es proposava, en considerar-lo massa light, ja que seguia permetent a la policia multar o detenir periodistes indiscriminadament mentre cobreixen manifestacions, aprofitant que el relat en solitari dels agents té ja un valor probatori suficient.