Així arriba l'extrema dreta al mòbil dels teus fills

Barcelona"Ho he vist a YouTube". És la resposta que el Pau, professor de secundària que ha treballat en diversos instituts metropolitans, rep sovint dels seus alumnes quan els pregunta per determinades afirmacions. Una de les últimes vegades, després que un estudiant de primer d'ESO li digués que "la bretxa salarial no existeix". L'anècdota serveix per il·lustrar com les noves generacions s'informen cada vegada més a través de les xarxes socials –el 83% dels catalans d'entre 18 i 34 anys, segons el CEO–, però també com en aquest entorn digital han fet fortuna els continguts alineats amb les tesis de l'extrema dreta. Un fenomen que ha anat de bracet de l'auge de Vox i del fet que, segons les darreres enquestes, una part significativa dels seus votants siguin joves. ¿Com ho fa la ultradreta per arribar-hi a través de les xarxes?

"L'extrema dreta és una de les opcions polítiques que més bé ha utilitzat el potencial de les xarxes per conformar una nova alternativa política", afirma Carmela Ríos, periodista, consultora de xarxes socials i professora en diverses universitats, que assenyala com a element clau el fet que Vox, seguint el rastre d'altres "dretes radicals" del món, fos relativament pioner a l'Estat en aquest àmbit. "Va ser de les primeres formacions a utilitzar-les i en els darrers sis anys han anat treballant amb una nova generació d'usuaris i votants amb qui ha establert codis compartits i un vincle", afegeix. Segons Ríos, la desinformació, el discurs de l'odi i l'aplicació constant de campanyes en negatiu que identifiquen enemics comuns –de la immigració al feminisme o el comunisme– i reforcen el sentiment de pertinença a Espanya defineixen una estratègia adreçada especialment a les generacions Z i mil·lennial.

L'experta assenyala, en aquest sentit, l'ús de mems i sobretot de vídeos d'alt contingut emocional com a principal recurs als comptes del partit ultra. "La feina que fa Vox amb els vídeos no la fa cap altre partit", hi coincideix Xavier Tomàs, consultor de comunicació política i xarxes. "L'estil, l'èpica, la música o l'ús de l'slow motion estan totalment encarats a seduir el públic més jove", apunta. Es tracta d'un format que fa fortuna a les xarxes amb més tirada entre els usuaris d'entre 12 i 24 anys, segons l'últim estudi d'IAB Spain: Instagram, on Vox encapçala el rànquing dels principals partits estatals en nombre de seguidors (652.000), i TikTok, on els d'Abascal ja tenen 169.700 seguidors, només superats pels 445.300 de Podem.

A Tik Tok, segons Tomàs, Vox hi ha crescut molt arran de les eleccions del 28-M, combinant comptes específics en nombroses ciutats mitjanes i grans amb una estratègia "totalment centralitzada" des de Madrid. "En termes comunicatius actua com si es tractés d'una franquicia: la música, els logos i l'estil dels vídeos són molt semblants, ja hi surti Abascal o el candiat a Barcelona", explica el consultor. I això, afegeix, acaba generant un "imaginari ciutadà" en relació amb el partit independentment d'on es visqui.

Un exèrcit de "soldats digitals"

Per entendre com actua l'extrema dreta a les xarxes, però, no només s'han de mirar els comptes oficials de Vox. Bots, trolls i comptes falsos de suposats simpatitzants de "l'enemic" formen part de les eines utilitzades pel partit, segons Ríos, que també assenyala com a determinant el fet que la formació combini la seva estratègia oficial amb la del seu entorn: des de comptes afins a mitjans ultra com Estado de Alarma i, especialment, influencers a les xarxes. "Vox té una bona estratègia per mobilitzar usuaris partisans que a poc a poc assumeixen una relació amb el partit de soldats digitals", explica Iago Moreno, sociòleg de la Universitat de Cambridge i expert en xarxes. Destaca, en aquest sentit, l'existència d'una trentena de youtubers amb més de 100.000 seguidors que "diàriament fan producció de contingut afí" a l'extrema dreta.

Es tracta de "telepredicadors" marcadament antifeministes i anticomunistes, segons els defineix Moreno, que exerceixen de "creadors d'opinió" a YouTube –i a altres xarxes– i entre els quals hi ha Roma Gallardo (1,8 milions de subscriptors), Un Tio Blanco Hetero (440.000), InfoVlogger (335.000), Libertad Y Lo Que Surja (300.000) o David Santos (121.000). En els seus vídeos, sovint "agressius, provocadors i incendiaris", destaca el sociòleg, hi abunden crítiques al feminisme i les polítiques d'igualtat –molts formen part de l'anomenada manosfera–, la criminalització d'immigrants i okupes i, fins i tot, les entrevistes a dirigents de Vox.

Moreno explica que, tot i que sovint no tenen relació amb el partit –alguns fins i tot n'arriben a recelar–, sí que comparteixen amb ell "la guerra contra el que és progre". "No cal que parlin de Vox, sinó dels valors que defensa", diu Tomàs. "Si de forma recurrent et diuen que el feminisme és un problema, no cal que et posin un logo verd per contribuir a generar un determinat marc mental", exemplifica. "Són dues potes que es retroalimenten", conclou.

Un "clima cultural" favorable

Segons els experts consultats, aquesta realitat topa amb una esquerra que s'ha quedat enrere en termes d'altaveus mediàtics a les xarxes. Entre altres raons, segons Moreno, perquè l'extrema dreta també compta amb un "clima cultural" favorable. "No vivim en un moment en què algú pugui sonar transgressor sent feminista o progressista. Són idees que s'han tornat aparentment dominants i que estan representades en màximes institucions del govern", apunta. "Ser de dretes passa a ser una contracultura", diu, i afegeix que això també arrossega creadors de contingut amb molta més tirada com Jordi Wild (3,84 milions de subscriptors a YouTube) o el Xokas (1,79 milions i 3,4 més a Twitch) a flirtejar també amb el discurs ultra. En una conversa del 2020 al videopodcast The Wild Project amb Roma Gallardo, de fet, Wild afirmava: "Si li treus el fanatisme, inclús a mi hi ha coses del programa de Vox que les llegeixo i dic: «Hi estic d'acord»". El vídeo ja té a YouTube 635.000 visualitzacions.

Per a Ríos, tot plegat contribueix a una creixent "penetració" del discurs ultra en la població més jove, entre la qual les dades indiquen un viratge cap a la dreta. Segons un estudi del 2021 de la FAD, per exemple, un de cada cinc homes d'entre 15 i 29 anys consideren que la violència masclista no existeix. I també hi ha xifres reveladores en el pla socioeconòmic: la franja 16-24 és la més partidària de la gestió privada de l'educació i la sanitat i d'abaixar impostos, segons el CEO. ¿Però tot això té una translació en el vot? ¿I en el vot a l'extrema dreta? Les dades fan complicat treure conclusions al respecte. Segons el mateix CEO, el 35% dels enquestats que diuen que votaran a Vox a les pròximes eleccions al Parlament tenen entre 18 i 34 anys, si bé entre el total de població d'aquesta franja d'edat, els electors del partit ultra representen tan sols un 5%.

Per evitar que les xarxes contribueixin a eixamplar aquest percentatge, Tomàs aposta pel foment d'una cultura de la denúncia dels continguts d'extrema dreta, així com una presència més gran a les xarxes dels polítics d'altres espectres ideològics en forma de directes i interacció amb els ciutadans. "Per respondre a les fake news cal credibilitat, i per això cal ser més transparents", argumenta. Ríos, per contra, considera que la desinformació "no té remei" i que caldrà "preparar la societat per a un nou ecosistema a les xarxes on molt del que es veu pot ser mentida", especialment en ple auge de la intel·ligència artificial. Aquesta és la feina que el Pau, el professor de secundària, s'esforça a fer entre els alumnes a qui imparteix classe, tot i que adverteix que els continguts que consumeixen a les xarxes són tan sols una part de la preocupant "ubicació ideològica de l'alumne mitjà".