Crisi interna a Vox

El gerent de Vox dimiteix enmig de la polèmica per les donacions al partit

La formació d'extrema dreta dona més poder a Buxadé amb la "reestructuració" de l'organigrama intern

El cap de llista de Vox per Barcelona, Juan José Aizcorbe.
3 min

MadridNou episodi de la crisi interna de Vox. El fascicle d'aquest divendres el coprotagonitza el cap de llista del partit d'extrema dreta per Barcelona el 23-J, Juan José Aizcorbe, gerent econòmic de la formació des del 2019, que deixa el càrrec enmig de la polèmica per les donacions al partit, que estan en el punt de mira del Tribunal de Comptes. En un comunicat, Vox admet que Aizcorbe serà rellevat, tal com ha avançat aquest divendres El País, però sosté que el diputat al Congrés de Diputats té "la màxima confiança de la direcció del partit" i, per això, "seguirà amb funcions de control i fiscalització en el comitè de gestió".

L'altre nom del dia és el de Marta Castro, fins ara vicesecretària jurídica dels de Santiago Abascal. En un moviment que Vox qualifica de "reestructuració que persegueix un funcionament més àgil i coherent amb la nova situació del partit", Castro passa a estar sota la tutela del vicepresident, Jorge Buxadé, amb qui compartirà la coordinació jurídica del partit, àrea que perd la denominació de vicesecretaria. D'aquesta manera, Buxadé referma el seu poder orgànic dins de la formació de la qual ja és el número tres.

Els canvis a Vox han estat un degoteig constant des del resultat electoral del 23-J: el partit va perdre 19 diputats en relació amb la legislatura anterior. A principis d'agost, qui havia estat portaveu del grup parlamentari al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, va renunciar a l'acta i va abandonar la cúpula de Vox per discrepàncies amb Abascal. Aquest dijous mateix va dimitir l'única consellera de Vox al govern d'Extremadura que comparteix amb el PP, Camino Limia. El partit ho atribueix a "motius personals". Ja abans del 23-J altres cares conegudes de la formació, com Javier Ortega Smith o Macarena Olona, havien fet passos al costat.

Vox treu importància als moviments i nega que s'hagin produït "cessaments" o "substitucions". Ho ha dit en una atenció als mitjans la seva portaveu parlamentària, Pepa Millán, en un missatge que el partit ha reiterat amb un comunicat difós posteriorment. Millán ha assegurat que tot plegat respon a "qüestions organitzatives" i a la "necessitat d'alleugerir l'estructura", que passa de 12 a 6 vicesecretaries pel fet que ara la formació té "responsabilitats de govern" en autonomies i ajuntaments.

Acusacions de "tergiversació"

De fet, la formació ha reaccionat a aquestes informacions atacant els mitjans de comunicació, especialment El País. Segons Vox, hi ha una "manca de rigor" per part de la premsa. Aizcorbe denuncia la "manipulació" amb "falses notícies" i Castro afirma que existeix "tergiversació". Aquesta sotragada arriba després que el Tribunal de Comptes detectés aquesta setmana en els seus informes del 2018 i 2019 que la formació ultra hauria rebut 300.000 euros a través de caixers automàtics de ciutadans sense identificar. Els de Santiago Abascal justifiquen els ingressos sota l’epígraf d’“activitats promocionals” o venda de loteria, però l’ens fiscalitzador considera que no està prou argumentat: no pot dirimir si es tracta realment de la compra de productes del partit o si suposen donacions anònimes que estan prohibides per llei.

És per això que el Tribunal de Comptes li adverteix que s’arrisca a una infracció greu, perquè és l’única formació de les 32 analitzades de la qual no ha identificat les donacions. També estan sota sospita altres donacions a Vox amb caràcter finalista i que tenen a veure amb les demandes contra rivals polítics com ara per interposar una querella contra l’expresident de la Generalitat Quim Torra. L’ens fiscalitzador remarca que tot plegat incompleix la llei de finançament de partits, que en l’article 5 prohibeix les “donacions anònimes, finalistes i revocables”.

stats