Per què els ajuntaments defensen el lloguer turístic
El Govern defensa que els consistoris amb més immobles que exerceixen l’activitat en rústic demanen flexibilitat
PalmaL’aliança entre part dels ajuntaments de les Illes i el sector del lloguer turístic ha facilitat al Govern justificar algunes de les reformes normatives que promou ara amb la llei de simplificació administrativa. El PP ha defensat una de les esmenes més polèmiques d'aquesta norma apuntant, justament, a aquesta simbiosi. Assegura que nombrosos consistoris estan d’acord amb el fet que es mantinguin les llicències de lloguer turístic als xalets il·legals que s’acullin a l’amnistia urbanística. Ajuntaments consultats per aquest setmanari ho corroboren. Fins i tot alguns dels batles que hi estan en contra admeten que ara com ara no hi ha cap coordinació a escala local per demanar que es limiti l’activitat. A curt termini, té un impacte significatiu a l’economia dels municipis on està estesa.
“No hi ha cap ajuntament que vulgui disparar el lloguer turístic, però els de la Part Forana que saben que en tenen volen mantenir-lo, perquè alimenten els restaurants i comerços del poble”, apunten fonts de l’Executiu. Amb relació a la llei de simplificació, només Pollença, Palma i Andratx han remès al·legacions directament al Govern. La més sonada ha estat la pollencina –on governa Martí March, del PSIB–, que instava que els immobles que es regularitzin amb un procés extraordinari poguessin mantenir les llicències turístiques atorgades. Fins al punt que el PP va batejar l’esmena com a “esmena March”.
“No estic a favor de l’amnistia urbanística, però si aquestes cases s’acullen a l’amnistia, no haurien de perdre la llicència”, considera el batle de Pollença. És un dels municipis que tenen més lloguer turístic, la majoria en sòl rústic, mentre que hi ha poques places hoteleres. “No pot ser que des de l’any 2004, en Jaume Matas donés llicències turístiques a cases fora d’ordenació que han pogut comercialitzar fins ara”, exposa. “Les llicències no s’haurien d’haver donat, però és culpa de l’administració, no de l’administrat”, insisteix. Per aquest motiu, defensa l’esmena malgrat que el grup parlamentari del PSIB s’hi oposa. “El PP m’ha utilitzat políticament en contra del PSIB, i em sap greu”, diu.
“Una font d’ingressos”
La resta d’ajuntaments han vehiculat les seves propostes per la via del partit –en el cas dels municipis on governa el PP– i a través de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). El president de la FELIB i batle de Maria de la Salut, Jaume Ferriol, explica que les demandes dels ajuntaments han anat principalment en dues línies: “Les relacionades amb les legalitzacions en rústic i la possibilitat de fer aparcaments –en rústic i en zones turístiques–”. Altres consistoris consultats per l’ARA Balears com Santanyí, Alcúdia i Campos (governats pel PP) també aplaudeixen l’esmena. “Representa una font d’ingressos per a les famílies dels municipis i promou la regularització de les edificacions il·legals”, exposa la batlessa d’Alcúdia, Fina Linares, en la línia de la resta de consistoris populars consultats. En canvi, la batlessa de Porreres, Xisca Mora (El Pi) proposa una fórmula intermèdia: reduir les llicències turístiques en cas d’immobles amnistiats en rústic. “Que conservin places, però menys de les que tenien, com si fos una sanció”, planteja.
El president d’Habtur, Antoni Barceló, assegura que hi ha una bona relació, especialment amb els pobles, “que no tenen tants hotels”, on el lloguer turístic “és bàsic, perquè el comerç, la restauració, i el teixit industrial en depenen, sobretot en municipis d’interior”. “Hi ha una percepció diferent del lloguer turístic fora de Palma”, defensa: “En els pobles més petits sustenta l’economia”. En aquest sentit, remarca que “el 85% del lloguer turístic a Mallorca és en sòl rústic”.
El catedràtic de Geografia de la UIB i membre del GOB, Macià Blàzquez, discrepa d’aquesta visió. Al seu entendre, no es pot obviar “l’interès electoral” dels batles, que respon “als interessos de la comunitat local”. “L’elit multipropietària té molta més implicació política que la gent que fa feina, o no en pot ni fer, ni trobar habitatge, i es veu expulsada perquè els lloguers estan pels núvols”, expressa. Segons Blàzquez, el lloguer turístic s’inicia “en el sòl rústic” i s’estén des d’aquí: “El mercat sempre va davant, llavors arriba la norma i ho legalitza”. Això es promou, a parer seu, per “una xarxa clientelar de propietaris, agències immobiliàries, membres de partits, Habtur...”. Carrega contra l’argument que es tracta d’alimentar “una prosperitat compartida, i que no només pot anar a mans dels hotelers”: “És com dir que les sabates també s’han de fer fora de les fàbriques”. Malgrat que la regulació de l’activitat no és responsabilitat directa dels ajuntaments, denuncia que en molts casos els consistoris “no han entrat a la piqueta” i no han denunciat edificacions il·legals: “La proximitat amb el ciutadà fa que el batle digui, ‘tu ves fent’, i deixi passar”.
“Els batles som persones, tenim veïnats, familiars, amb circumstàncies particulars amb les quals pots ser empàtic, malgrat que siguin il·legals”, explica el portaveu de MÉS per Mallorca i batle de Deià. “Però, ja com a batle has de mirar pel bé comú, no pot ser que qui es boti les normes n’obtingui benefici”, continua. Malgrat que Deià no es veurà afectat pel decret –el sòl rústic del municipi està protegit–. Assegura que al poble, especialment saturat, hi ha una elevada consciència veïnal contra les externalitats negatives d’aquesta activitat. “Hi ha gent que et diu, ‘a mi, tenir una casa de lloguer turístic em soluciona el mes’”, apunta: “Però li has de fer entendre que això crea uns problemes col·lectius”. “No passa en lloc del món que la gent visqui al sòl rústic de forma massiva”, insisteix: “És un desbarat”.
El professor de la UIB i director del postgrau d’Expert Universitari en Normativa d’Habitatges d’Ús Turístic de la UIB, Joan Franch Fluxà, en canvi, assenyala la “dicotomia entre les normes turístiques i les urbanístiques”. “El decret està donant una solució a la irregularitat urbanística, però l’àmbit turístic té una altra via”, exposa l’expert. “Els batles intenten validar aquesta activitat perquè és un sustent de moltes famílies”, assegura.
Els aparcaments en rústic
En paral·lel, tant el Govern com la FELIB insisteixen que els ajuntaments han tingut un paper important en la legalització dels aparcaments en rústic. Una tipologia són els aparcaments a l’entrada del terme municipal –com, per exemple, a Pollença o a Porreres–, que ja existeixen de manera irregular i serveixen, apunten els batles, per descongestionar el centre. D’altres, es troben en zones turístiques en períodes de temporada (vuit mesos), com a Felanitx: “Estam intentant legalitzar el de Cala Sa Nau”, explica la batlessa, Catalina Soler. En aquest àmbit, Eivissa –i especialment municipis com Sant Josep de sa Talaia– hi han tingut un paper clau. Ho explica el vicepresident del Consell insular, Mariano Juan Colomar: “S’han d’endreçar els accessos a les platges”. En el mateix sentit, Eivissa també ha insistit al Govern en què l’amnistia d’edificacions en rústic també incloguin la legalització de les activitats comercials que s’hi duen a terme, com va avançar l’ARA Balears.
