Alay, amnistiat de la causa de Nova Caledònia
El Tribunal de Comptes eleva una qüestió prejudicial al TJUE i congela l'aplicació de l'amnistia argumentant que donaria lloc a la "impunitat"
BarcelonaLa mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, ha estat amnistiat aquest dilluns d'una de les causes que té pendents: la de Nova Caledònia. Ho ha fet públic el Tribunal Superior de Justícia en un comunicat on explica que l'Audiència de Barcelona ha decidit tancar les actuacions contra ell i extingir-ne també la responsabilitat civil.
La Fiscalia l'acusava de prevaricació i malversació per haver anat d'observador en representació de Puigdemont en el referèndum de Nova Caledònia de l'any 2021 i demanava per a ell tres anys de presó i disset d'inhabilitació. De fet, ja hi havia data per al judici, que s'havia de celebrar el 26 de setembre, però en una interlocutòria de sis pàgines, l'Audiència de Barcelona argumenta que la causa d'Alay encaixa en els fets que la llei recull com a amnistiables.
Com ho argumenta? "Els fets pendents d'enjudiciament eren haver realitzat, sent responsable de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, un viatge a Nova Caledònia com a observador del referèndum d'autodeterminació. En les dates assenyalades, l'acusat donava suport a l'expresident en les funcions que li encarregués [...]. Aquests actes estaven vinculats directament o indirectament amb el Procés o amb els seus líders", diu l'escrit, i per tant, segueix, aquesta causa encaixa en l'apartat de la llei d'amnistia que obliga a extingir la responsabilitat penal dels que van prestar "assistència, col·laboració, assessorament i representació" dels líders del Procés.
L'Audiència de Barcelona justifica així que amnistiï el delicte de malversació –que el Tribunal Suprem ha exclòs de l'amnistia en el cas de l'1-O–. Els tres magistrats sostenen que aquest tipus penal també està incorporat a la norma "sempre que aquest delicte vagi dirigit únicament a finançar, sufragar o facilitar la realització" de les conductes relacionades amb el Procés i els seus líders i que no hagi anat destinat al benefici "patrimonial". "Una altra interpretació deixaria sense contingut la llei d'amnistia en els casos de malversació" quan no hi ha una "exclusió" general d'aquest delicte, diu l'Audiència.
Tot i que Alay queda ara amnistiat d'aquesta causa, encara en té una altra de pendent: és un dels imputats en la nova trama russa del cas Volhov, que també implica Puigdemont, l'exresponsable d'internacional de CDC Víctor Terradellas, així com amics personals de l'expresident com el periodista Carles Porta o l'empresari Miquel Casals. Cal veure, doncs, què fa el jutge Joaquín Aguirre en aquest cas perquè quedi lliure de les imputacions relacionades amb el Procés.
D'altra banda, Alay no és l'únic amnistiat aquest dilluns per l'Audiència de Barcelona. Segons publica Europa Press, també ha deixat sense efecte les acusacions contra dos exregidors del PSC de Pineda per haver coaccionat el director d'un hotel perquè fes fora els policies nacionals que s'allotjaven a la localitat per impedir l'1-O.
El Tribunal de Comptes també mou fitxa
Si bé a Catalunya l'amnistia va tenint els seus efectes, no és així en les causes que s'instrueixen a Madrid i afecten la cúpula del Procés. El Tribunal de Comptes ha decidit aquest dilluns elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè dubta que la llei d'amnistia sigui compatible amb el dret europeu, ja que considera que la causa de l'1-O i les despeses relacionades amb l'activitat exterior per promoure la secessió van afectar els interessos financers de la Unió Europea. D'aquesta manera, es congela el procediment i el Tribunal de Comptes no decidirà sobre si concedeix o no l'amnistia per la responsabilitat comptable del Procés fins que no respongui Luxemburg.
Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, la consellera del Tribunal de Comptes encarregada del procediment exposa que és "molt difícil conciliar" la llei d'amnistia amb la "prevenció de la impunitat del frau i la corrupció" que persegueix el dret de la Unió Europea. Amb aquest argument, justifica no amnistiar els líders del Procés, entre els quals Puigdemont, perquè considera que si ho fes donaria lloc a la "impunitat".
El Tribunal de Comptes és la primera instància que, de forma efectiva, decideix preguntar a la Unió Europea sobre la llei d'amnistia. Ho fa després que la setmana passada el Tribunal Suprem també elevés per primer cop la pregunta sobre la norma al Tribunal Constitucional, ja que dubta del seu encaix a la Carta Magna.
Tanmateix, probablement el del Tribunal de Comptes no serà l'únic procediment que acabarà al TJUE, perquè l'Audiència Nacional ja ha anunciat la intenció de consultar-lo en la causa de terrorisme que afecta els CDR. En tot cas, l'Audiència Nacional ha decidit que, mentre Luxemburg no contesta, retirarà les mesures cautelars que afectaven els encausats: els aixeca la prohibició de sortir de l'estat espanyol i l'obligació d'anar periòdicament a signar als jutjats. El Tribunal de Comptes, en canvi, manté les fiances milionàries, a les quals els líders del Procés van fer front a través d'un aval de l'Institut Català de Finances per evitar l'embargament del seu patrimoni. "Crec que riurem una estona", ha reaccionat l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, a les xarxes socials. En relació a l'expresident, el jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, que ha rebutjat aplicar-li l'amnistia, ha donat dos dies a la Fiscalia perquè es pronunciï sobre el recurs contra la seva decisió.
