Madrid acaba amb el nomenclàtor franquista als carrers... amb alguna confusió

MadridAhora Madrid, el partit de Manuela Carmena, s'ha despertat aquest dimarts amb una notícia esperada: el nom dels 30 carrers i places que l'Ajuntament de la capital espanyola canviarà a partir del segon semestre del 2016 per vincles amb el franquisme. Són les primeres propostes de la Càtedra de la Memòria Històrica de la Universitat Complutense de Madrid per acabar amb el reconeixement de "genocides, criminals de guerra i repressors durant la dictadura".

Gràcies a una iniciativa del PSOE, secundada per Ahora Madrid i Ciutadans, deixaran d'existir les places Arriba España i del Caudillo (davant de l'antiga residència de Franco al Palacio del Pardo), o carrers com el dels Caídos de la División Azul o el Primero de Octubre, estampes inamovibles durant 23 anys de governs del PP al consistori.

"Madrid ha estat un escenari de vulneració dels drets humans. Ara tenim l'oportunitat d'acabar amb el silenci i l'oblit dels que realment han estat protagonistes de la nostra ciutat", ha dit Celia Meyer, delegada de l'àrea de Cultura, encarregada, juntament amb Mauricio Valiente, tercer tinent d'alcalde, de l'elaboració des de fa mesos d'un pla de drets socials que té com a eix fonamental la memòria històrica. Ara, els veïns de les zones on es canvia el nomenclàtor podran decidir durant els pròxims quatre mesos com es dirà el seu carrer o plaça, si bé en alguns llocs s'optarà pel nom 'popular' que ja té la via, com la plaça Fernández Ladreda –militar colpista– a Usera, coneguda com a plaça El·líptica.

Molts dels noms que desapareixeran són d'alts càrrecs franquistes. Com el carrer del General Mola, cap intel·lectual del cop militar contra la República, el carrer Millán Astray, conegut per impulsar la violació massiva com a arma de guerra, i el carrer Eduardo Aunó, ministre de Justícia responsable de la dura repressió durant els primers anys de la dictadura.

Campanya a Twitter

El partit de Carmena ha iniciat una campanya a Twitter per anunciar, un per un, els canvis en el nomenclàtor dels carrers i el seu perquè. La campanya, però, els ha jugat una mala passada per una confusió. Juan Pujol Martínez va ser el cap de premsa i propaganda del Movimiento durant la Guerra Civil. Periodista i escriptor, després va ser part intrínseca de l'aparell franquista, conegut per les seves delacions de republicans.

El seu nom llueix en una plaça del cèntric barri de Malasaña, coneguda per les seves terrasses. Ara bé, l'equip de Carmena ha confós Juan Pujol Martínez amb Joan Pujol Garcia, àlies 'Garbo', l'espia català que va enganyar Adolf Hitler.

"Va ser condecorat amb la Creu de Ferro dels Nazis. No mereix un carrer a Madrid", assegurava un tuit d'Ahora Madrid en què barrejava la biografia dels dos Juan Pujol però especificava el sobrenom de 'Garbo'.

L'allau de crítiques ha forçat Ahora Madrid a esborrar el tuit i enviar una fe d'errata.

Molts usuaris han proposat que, atesa la confusió, per què no es reanomena plaça de Garbo. Ahora Madrid, que està canviant els noms de carrers franquistes amb el suport del PSOE i Ciutadans al consistori, ha dit que en prenia nota.

Un nou engany

Feta la polèmica, no han faltat els seguidors de la cap de l'oposició, Esperanza Aguirre (PP), jugant amb el paper d'espia de Garbo, que va enganyar Hitler sobre el Dia D, facilitant el desembarcament de Normandia.

Però la disputa pel nom de la plaça ja la tenen d'altres. L'escriptor Fernando Sánchez Dragó el 2006 va col·locar una altra placa al damunt de la de Juan Pujol en honor al seu pare, Fernando Sánchez de Monreal, afusellat el 1936 després que el denunciés el cap de la propaganda franquista.