Joan Planes: “Una altra Mallorca és possible a partir de treballar el sobiranisme propi”

PalmaDes del 3 de gener Joan Planes és el nou president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. És el quart president de l’entitat, que encara aquest mandat amb optimisme i convicció de donar “una nova empenta” al sobiranisme a Mallorca i a les Illes. La denúncia contra l’espoli fiscal, la defensa de la llengua i, sobretot, la independència són els eixos sobre els quals pivotarà la visió del nou secretariat.

Quins són els objectius de la candidatura?

— No són ni més ni pus que els que tenim fixats com a Assemblea Sobiranista. Això significa estendre el sobiranisme a Mallorca i esdevenir un nexe d'unió entre persones de les Illes. Alhora, volem contribuir a estructurar l'independentisme dins Mallorca i un dels propòsits principals és crear nus de xarxa arreu del que és la Part Forana i treballar amb les barriades de Ciutat. El darrer objectiu és cooperar amb les organitzacions similars, a les Illes i a altres parts dels Països Catalans. Per això tenim diferents estratègies. Ara, per exemple, volem aprofitar la projecció del documental que presentam a diferents municipis de Mallorca de Germanies 500. Va ser una revolució per causes molt semblants a les que patim actualment.

Des dels orígens fins a l'actualitat, ha canviat l'Assemblea Sobiranista de Mallorca?

— Les metes són les mateixes, però hem anat augmentant massa crítica i s'ha incrementat la consciència de la gent. Una altra Mallorca és possible a partir de fer feina pel sobiranisme propi. Molta gent s'acosta a nosaltres i ens encoratja i s'interessa. Molts dels problemes de la societat tenen la solució en el sobiranisme i en un estat propi. Per exemple, en el conflicte lingüístic, els països que se n'han sortit són els que han tingut un estat propi. Sempre he posat com a exemple el cas de Malta. Enguany han aconseguit la presidència de Parlament Europeu i tenen mig milió d'habitants, tenen un PIB de 10.000 milions d'euros i el PIB per càpita és inferior al nostre. Així i tot, té progrés i té cohesió social, i pot decidir de quina manera administra els seus recursos. Això l'ha duit a ser europeu, amb la seva llengua reconeguda, i ha arribat a aconseguir la presidència. Estam molt convençuts que els problemes socials, educatius i econòmics se solucionarien amb un estat propi. Tenim un espoli fiscal d'un 14,2% anual i això és l'arrel de tots els problemes que tenim. Impossibilita poder fer les polítiques necessàries per millorar la situació que patim de colonialisme espanyol que ve del temps de la Germania.

Quina valoració feis dels antics presidents?

— Com més enrere ens feim, més mèrit tenen, perquè les situacions eren pitjors. A Maria Antònia Oliver li reconeixerem la determinació per engegar una assemblea pròpia per treballar per un estat propi i la independència dels nostres territoris. A Tòfol Soler, poder engegar polítiques de llengua. Ens va il·lustrar a molts, perquè el van treure del PP per aquest motiu i, com diu, ha vist "com es couen les coses a l'infern". Margalida Miquel ha fet una feina extraordinària d'impuls, organitzant xerrades a les quals vam dur persones il·lustres com Quim Torra, Ramón Cotarelo i l'advocat Jordi Pina. No se m'ha posat fàcil. Substituir totes aquestes persones il·lustres és el repte, a més de pegar un nou impuls a l'Assemblea. Passar un testimoni a una persona que ja ve embalada és el repte que tenim, fer créixer la massa crítica de ciutadans que vegin que la solució és tenir un estat propi.

Quina relació teniu amb els partits sobiranistes de Mallorca? I amb els autonomistes?

— L'Assemblea té relació amb els partits que combreguen amb el maltractament per part de l'estat espanyol. Mantenim relacions. De fet, estam engegant contactes per veure si hi hauria possibilitats que entre ells fessin una candidatura pel Congrés. Sabem clarament que, si no és a través de la transversalitat, serà molt difícil obtenir representació, i ja hem vist com és d'important tenir vots decisius. Fa 40 anys que tenim democràcia, que són els mateixos de dictadura, i que els problemes deriven d'un espoli fiscal espantós. Necessitam partits que puguin anar a Madrid i defensar els nostres interessos de manera transitòria, perquè l'objectiu és la independència. La candidatura que va encapçalar Lluís Apesteguia vol deixar de ser la crossa del PSIB, que l'únic que fa és mantenir els poders i mai plantar cara a Madrid. No posen el dit a la nafra, que bàsicament és que a la nostra comunitat autònoma estam desemparats i deixats de la mà de Déu. Vam tenir la reculada més grossa del PIB. De cada dia som més però més pobres. Només ens relacionam amb els partits de País, és a dir, amb El Pi, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Esquerra Republicana, la CUP, Gent per Formentera i Eivissa. Els partits que s'han alternat el poder dins l'autonomia ja sabem on ens han duit: a tenir la pressió fiscal més alta de l'estat espanyol i els pitjors serveis.

Hi ha aliances amb forces sobiranistes o polítiques catalanes? Us considerau cosins germans de l'ANC?

— Tenim personalitat jurídica pròpia. Som una associació popular civil i democràtica i tenim relacions, com no podia ser d'una altra manera, amb els germans dels Països Catalans: amb l'Assemblea Nacional Catalana i amb la de Catalunya Nord i del País Valencià. Feim xerrades i trobades amb la confederació i sempre que se celebren diades hi som presents i ells també venen. Lògicament, tenen el seu nivell de lluita, amb una situació que és molt diferent a cada territori, però cadascú treballa amb un mateix objectiu: la independència.

Quin paper creis que té l'Obra Cultural i quin està fent?

— L'OCB és una entitat més de caràcter cultural i lingüístic i l'objectiu de l'Assemblea Sobiranista és més polític. És una entitat que té 60 anys d'història i és molt important dins el teixit de les Illes. Per mi representa molt bé la idea de la transversalitat. El 24 de febrer el nou president serà Joan Miralles i, segons diu ell, vol que l'Obra sigui la casa de tothom. El que li diria és que ha de continuar donant impuls a l'Obra, perquè la llengua travessa una emergència lingüística molt greu a causa dels atacs de l'estat espanyol amb normatives centralitzadores. L'Obra ha de ser la casa de tothom que tingui com a fi la defensa de la cultura i la llengua de les Illes. Desitj el millor a Joan Miralles i a la directiva que ha constituït.

Com creis que està el moviment sobiranista a Mallorca? Creis que ha perdut força?

— Crec que dins el moviment sobiranista som més que mai. Anam augmentant i ho hem de fer a un major ritme. Pens que no estam al nivell de Catalunya, ja que ells tenen majoria independentista al seu Parlament i nosaltres tenim la representació de MÉS i els que han quedat dins d'El Pi. Així i tot, va quedar molt evident amb les eleccions europees, quan diferents candidatures amb lemes sobiranistes van aconseguir quantitats de vots que mai s'havien obtingut. Hi ha molts de sobiranistes a Mallorca, som més cada vegada, però hem de continuar malgrat les poques cobertures que tenim dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera, podríem arribar a més gent.

Quina valoració feis de la situació política? Què pensau del Govern actual?

— La situació que patim és molt crítica. Per interessos centralistes tenim un model econòmic de monocultiu on el grau de dependència en temes d'energia o econòmics és de cada dia més gran. El nivell de deute per culpa de l'infrafinançament és enorme. La situació és crítica, però ara tenim l'oportunitat dels fons europeus; veurem què arriba. El pla d'inversió en nou anys suposa una quantitat de 4.000 milions d'euros establerts en estratègies i inversions. Es pensen fer coses extraordinàries. Així i tot, la realitat és que cada any tenim un espoli fiscal de 4.200 milions d'euros. Aprofitant-ho, hi hauria la possibilitat de fer una reconversió industrial, ajudar les pime i autònoms, de tenir uns serveis públics de més qualitat i de més espectre. També sabem les mancances que tenim als hospitals, mancances de personal de seguretat i molts de serveis públics. És impossible afrontar aquests reptes amb el PSIB o el PP. És veritat que el PSIB ha recuperat part del retrocés del PP de Bauzá; tanmateix, només l'ha recuperat, no ha avançat i no farà polítiques per continuar. Les polítiques del PP i el PSOE ens han fet passar de ser la comunitat autònoma amb major PIB per càpita a estar per davall de la mitjana de l'estat espanyol. No podem confiar el nostre futur a governs del PP ni del PSIB.

Si la CUP intentàs fer candidatura a Mallorca, li donaríeu suport?

— Donarem suport a qualsevol candidatura que es plantegi defensar l'increment del benestar dels ciutadans de les Illes Balears. L'independentisme és la solució per nosaltres, aquest no pot ser el denominador comú d'una candidatura, però donarem suport a qualsevol candidatura que sigui transversal i unitària dels partits de País. Si no són capaços d'arribar al denominador comú, nosaltres els proposaríem que cercassin algú de la societat civil perquè encapçali la llista amb el seu suport. És fonamental que tinguem una força política que faci sentir la veu del maltractament.

Considerau que des de les Illes s'ha abandonat Valtònyc?

— Els partits de MÉS, Esquerra Republicana i la CUP sempre li han demostrat el seu suport i hi han estat en contacte. Des de l'OCB i l'Assemblea Sobiranista també. Com a institució governamental no se li ha donat ajuda. Sembla que no el tenen com a ciutadà d'aquest país. S'ha demostrat que el que va denunciar té raó i de les causes per les quals se l'imputava només una es revisarà a Brussel·les. És un ciutadà que ha estat maltractat per la justícia espanyola. Seria justificable que el Govern de les Illes li hagués donat suport.