Els altres escàndols de Villarejo, icona de les clavegueres

Barcelona¿Quina credibilitat poden tenir les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo? El debat ha tornat a revifar arran de les seves declaracions sobre el vincle dels serveis secrets espanyols amb els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. No és la primera vegada, ni probablement serà l'última, que l'expolicia aprofita la seva condició d'ampli coneixedor de les clavegueres de l'Estat per fer afirmacions que desfermen totes les polèmiques. En diverses d'elles, no ha aportat mai proves. En d'altres, s'ha servit de la seva extensa fonoteca per intentar documentar-les. Sovint, fins i tot, les seves consideracions han coincidit amb les de la Fiscalia. Una fiscalia que ara demana per a ell més de 100 anys de presó en el marc del cas Tàndem, la macrocausa sobre la seva xarxa d’espionatge que esquitxa empresaris, partits i càrrecs polítics, comissaris de la Policia Nacional i periodistes.

Si algun tema ha fet famós Villarejo ha sigut el del rei emèrit i Corinna Larsen, amb qui l’excomissari es va arribar a entrevistar a Londres. Segons ell, per encàrrec del mateix CNI, que considerava que l'examant del monarca es podia convertir en un problema d'estat. De Joan Carles I, va arribar a dir des del Congrés que se li havien subministrat hormones femenines per rebaixar-li la libido: "Es considerava que era un problema d’estat que fos tan ardent". Però més enllà de la qüestió sexual, Villarejo sabia per boca de Corinna que el monarca havia demanat a la seva examant que li fes de testaferro per amagar patrimoni i propietats a l'estranger. I ell ho havia gravat tot. Són les gravacions on l'expolicia assegura que hi ha totes les proves que moltes vegades se li reclamen, però que ara mateix estan en mans de la justícia. Villarejo afirma que no en té cap altra còpia, però no tothom se'l creu.

Malgrat que l'independentisme feia temps que ho denunciava, Villarejo va ser dels primers a confirmar en seu judicial que hi havia una policia patriòtica dedicada a investigar polítics independentistes –i també d'altres partits com Podem– al marge de la justícia. Ho sabia perquè ell n'era un dels integrants. Així ho va confirmar en una declaració davant del jutge el 2016 i ho va ratificar a través d'una comissió rogatòria on va arribar a declarar que l'objectiu d'aquella unitat de la policia era "perjudicar" rivals polítics. Segons ell, fins i tot existeixen àudios que ho documenten tot, però el problema és que podrien estar manipulats. "Si algun dia em deixen declarar sobre l’operació Catalunya, explicaré com es manipulen correus i gravacions", va explicar recentment. El Congrés també va concloure que havia existit aquesta operació Catalunya. La família Pujol està convençuda que l'excomissari està darrere de tota l'operació que ha acabat amb la família investigada davant la justícia.

Villarejo s'ha autodefinit com un fidel "servidor públic" en diverses declaracions davant del jutge. Quan va ser detingut el 2017, però, va decidir engegar el ventilador i un dels principals damnificats va ser el PP. En seu judicial va apuntar que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy va autoritzar l'operació Kitchen, destinada a espiar l'extresorer popular Luis Bárcenas per intentar prendre-li la informació compromesa que pogués tenir contra el partit. "Ningú es pot creure que [Rajoy] no hi estigués darrere", va declarar, implicant la també llavors secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal. De Rajoy va dir que es comunicava amb ell a través d'un telèfon concret del qual va donar cinc xifres. En aquest cas no està del tot sol. És la mateixa conclusió a la qual ha arribat la comissió d'investigació del Congrés sobre aquest assumpte. Fins i tot la Fiscalia Anticorrupció afirma que darrere de tot plegat hi havia "dirigents del govern" espanyol.

Però l'excomissari no només ha disparat contra el PP, sinó que també ha esquitxat el PSOE. El 2018, el mitjà Moncloa.com, vinculat al policia, va començar a publicar àudios que provaven diverses trobades entre Villarejo i la llavors ministra socialista de Justícia Dolores Delgado. Eren trobades de quan ella era fiscal de l'Audiència Nacional i s'hi podia sentir Delgado, ara fiscal general de l'Estat, fent comentaris homòfobs i masclistes –ella va assegurar que estaven manipulats–. Un dels problemes és que ella en un principi havia negat les trobades, però va haver de reconèixer que com a mínim s'hi havia vist tres vegades. Delgado va considerar que tot plegat era un "xantatge" del policia des de la presó. Els tentacles de Villarejo van arribar fins i tot a Podem a través del cas Dina, el robatori d'un telèfon de Dina Bousselham, una excol·laboradora de Pablo Iglesias. Quan semblava que Iglesias era la víctima de tot plegat va estar a punt d'acabar com a investigat, però el jutge ho va descartar.

Villarejo també ha sigut al centre de polèmica per totes les causes judicials que documenten la guerra soterrada entre empreses de l'Íbex-35 per controlar-se les unes a les altres. Una guerra que té com a principal damnificat el BBVA, que ha acabat investigat pels espionatges de l'excomissari –en aquest cas del banc a l'empresa Sacyr–. També han estat esquitxades per haver fet tractes amb el policia altres companyies com Repsol, CaixaBank, Iberdrola o el Grup Planeta. Villarejo també ha deixat moltes enemistats a la policia. Un excomissari del cos, Enrique García Castaño, va assegurar que la classe política era conscient de la mena de feina que feia el policia. "Villarejo és un monstre que han creat els polítics", va declarar.