LondresEl referent absolut en escàndols d’espionatge és el Watergate, el terrabastall de la Casa Blanca dels anys 70, però amb la tecnologia actual sembla un joc infantil
Edward Snowden, ara exiliat a Moscou, va denunciar el 2013 el programa massiu d’espionatge i vigilància de l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units (NSA), per a la qual treballava, i les accions d’altres serveis occidentals. Arran de les seves revelacions es va saber que els nord-americans havien espiat l’aleshores cancellera alemanya Angela Merkel i 34 caps d’estat més. La filtració de Snowden va fer públic que els Estats Units recopilaven els registres telefònics de desenes de milions de nord-americans. La NSA i el GCHQ britànic van utilitzar els servidors de nou grans empreses d’internet, incloses Facebook, Google, Microsoft i Yahoo, per fer un seguiment de la comunicació en línia en un programa de vigilància conegut com Prism.
El president francès, Emmanuel Macron, és un altre dels polítics objectiu de la pirateria telefònica mitjançant el programa Pegasus. El seu nom va aparèixer l’any passat en una llista d’uns 50.000 números de telèfon de persones que haurien estat d’interès per als clients de la companyia israeliana NSO. La investigació original la van fer l’ONG Forbidden Stories i el grup de drets humans Amnistia Internacional. NSO va negar qualsevol implicació.
Quan el 2013 es va descobrir que la NSA presumptament havia punxat el telèfon de Merkel, la cancellera va dir que “espiar entre amics no és possible”. Però el 2017, Der Spiegel va informar que el servei d’intel·ligència alemany, el BND, havia fet el mateix durant vuit anys, des del 1998 fins al 2006. Els objectius incloïen telèfons, faxs i ordinadors a la Casa Blanca, al departament d’Estat i al departament del Tresor dels EUA. Aleshores Merkel no era encara la cap del govern de Berlín.
Ho va revelar The Washington Post : l’abril del 2018, Hanan Elatr, la dona del columnista saudita Jamal Khashoggi, va ser víctima del programa espia Pegasus, segons va poder acreditar una investigació forense del Citizen Lab. Les autoritats dels Emirats Àrabs Units l’hi van instal·lar manualment mentre estava detinguda, amb un paquet de dades infecciós enviat des d’un lloc web creat especialment per als Emirats. Hanan Elatr, de 53 anys, sense activitat política coneguda, treballava com a hostessa de vol de la companyia Emirates. Sense la relació amb Khashoggi -es van casar en secret el 2 de juny del 2018, d’acord amb les tradicions islàmiques, a la seu de l’Open College, a Alexandria, EUA-, mai no hauria estat objecte d’espionatge. S’entén que ella va ser un vehicle per vigilar Kashoggi, que va acabar assassinat i esquarterat al consolat saudita a Istanbul.
Julian Assange va ser espiat mentre es refugiava a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Ho va denunciar primer Wikileaks, i més tard el diari El País. L’empresa espanyola Undercover Global Ltd va dur a terme escoltes per encàrrec de la CIA. L’activitat contra l’australià va augmentar a partir de l’any 2017, cinc anys després que Assange s’hi refugiés. En aquest cas no es va fer servir Pegasus, sinó micròfons ocults.