Els alts funcionaris es revolten contra el govern espanyol

Madrid“Nosaltres, els A1, som l’elit de l’administració espanyola, no ens podem comparar amb els funcionaris autonòmics, nosaltres som l’equivalent a l’ENA (Escola Nacional d’Administració) francesa”. Qui així s’expressa és una funcionària del ministeri de Transició Ecològica que amb l’arribada del PSOE al poder ha accedit a un càrrec de confiança. “Quan manen els meus m’ascendeixen i quan no torno a les meves tasques habituals”, confessa. L’orgull de ser un A1, però, és transversal a tot l’alt funcionariat espanyol: són advocats de l’estat, inspectors d’Hisenda, jutges, fiscals, administradors civils de l’Estat, etc. I part d’aquest orgull ve d’haver superat unes oposicions duríssimes que en alguns casos suposa passar-se entre quatre i set anys memoritzant extensos temaris. Ara, però, el govern espanyol ha pactat amb els sindicats una flexibilització de la promoció interna perquè els funcionaris amb una categoria inferior, per exemple els A2, puguin escalar de manera més fàcil a la posició d’A1. I això ha posat els A1 en peu de guerra. El passat 14 de desembre es van manifestar davant el ministeri d'Hisenda i Funció Pública i han posat un recurs contenciós-administratiu contra l'acord.

La veu cantant del col·lectiu la porta el president de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, Ransés Pérez Boga, que la primera cosa que fa és renegar de l’etiqueta d’elit. “No ens considerem una elit en el sentit de ser uns privilegiats. Som un conjunt de persones molt ben formades que assumim una gran responsabilitat dins de l’administració, això és tot”. Pérez Boga creu que l’acord de l’executiu amb els sindicats és una barbaritat: “El que es vol és abaratir l’accés a l’A1, i això repercutirà en un pitjor servei públic. T’imagines que un inspector d’Hisenda hagi de mirar una factura a Google per saber si és correcta? Doncs això és el que passarà si entra gent poc formada”.

Reducció de temaris

“On ells veuen una degradació del servei, nosaltres pretenem una millora incrementant els membres dels cossos allà on faci falta”, replica el representant sindical de la UGT Carlos Álvarez, ell mateix funcionari de categoria C1 adscrit al ministeri de Defensa. A part de la UGT, l’acord amb el ministeri d’Hisenda i Funció Pública també el subscriuen CCOO i CSIF. Bàsicament, el pacte preveu una “revisió i reducció dels continguts valorables en els processos de promoció interna”, és a dir, que entren menys temes a l’examen (de 83 es passa a 16), i que hi hagi també una valoració de la feina feta pel funcionari que pretén promocionar.

“Per què he de tornar a estudiar 80 temes si la majoria ja els vaig memoritzar per ser A2? A la gent no la motivava tornar a passar per aquest procés i no es cobrien les places”, explica Álvarez. En canvi, per a Pérez Boga, el fet que una part de la puntuació depengui d’un informe laboral que et fa un superior jeràrquic obre la porta a l’enxufisme, l’amiguisme i el nepotisme. ”El que està en joc és la independència dels servidors públics. Un funcionari que entra només amb un informe no mossegarà la mà que li dona menjar. Què passa si algú decideix que a determinada empresa no convé fer-li una inspecció fiscal?”, es pregunta.

“És una solemne estupidesa dir que hi pot haver amiguisme o enxufisme en el procés de promoció, perquè els tribunals són els mateixos que hi ha ara, i el poder polític no hi té cap paper, aquí. M’agradaria que m’expliquessin per què hi estan en contra, perquè no ho entenc. Si del que es tracta és de cobrir places!”, s’exclama Álvarez.

Per al representant sindical, en el rerefons d’aquesta batalla el que hi ha és un intent dels A1 de mantenir la seva posició privilegiada i, sobretot, motius econòmics. “Darrere de tot això el que hi ha és un negoci, el negoci dels preparadors d’oposicions i de les acadèmies, que controlen ells. I és evident que si es redueixen els temaris es redueixen els ingressos”, denuncia Álvarez. En efecte, els últims anys han sorgit escàndols en aquest sentit que esquitxaven els A1. Així, per exemple, es va descobrir que un grup d’inspectors del Banc d’Espanya havien muntat una acadèmia clandestina per preparar els aspirants a ocupar el mateix càrrec que ells. Evidentment, tots aquests ingressos eren en negre.

L’altre motiu que apunta Álvarez és que, com menys A1 hi ha, més gran és el pastís a repartir dels plusos lligats a la productivitat. Els que més crítics es mostren amb aquesta situació són els antics subinspectors d’Hisenda, avui tècnics d’Hisenda, de categoria A2 i agrupats en el sindicat Gestha. El seu secretari general, José María Mollinedo, va denunciar en roda de premsa que més del 75% dels inspectors d’Hisenda cobren més que el president del govern (86.000 euros anuals), ja que sumant plusos i triennis superen de mitjana els 100.000 euros. En alguns casos concrets es pot arribar als 140.000 euros anuals. Gestha també està a favor de flexibilitzar l'accés a la categoria A1.

Ransés Pérez Boga nega que aquest sigui el motiu, i fa una defensa aferrissada de la tasca dels A1. “Tinc un company a Algesires que gestiona un equip de 230 persones, amb dos helicòpters i llanxes. Quant cobraria en el sector privat?”, afirma. La versió de Pérez Boga és que el que hi ha darrere d’aquest acord és un pla premeditat perquè el poder polític s’immisceixi cada cop més en l’administració. “Han començat per la promoció interna, però després vindrà el torn lliure i també volen canviar la llei perquè sigui més fàcil posar gent de fora en càrrecs directius. Per això ens mobilitzem ara, perquè encara som a temps d’aturar aquesta barbaritat. Si no fem res tornarem enrere, al segle XIX, quan existia la figura del cesante, el funcionari que deixava el seu lloc quan guanyaven els altres”.

La batalla dels A1, doncs, és perquè el sistema d’oposicions i d’accés a la seva categoria es quedi com està. Els que estan per sota, en canvi, volen que sigui més fàcil accedir-hi. I de rerefons de tot plegat hi ha el debat sobre com ha de ser l’administració del futur i si el sistema clàssic d’oposicions memorístiques està superat o no. Els A1, òbviament, consideren que no. I faran servir totes les seves palanques de pressió, que són moltes i efectives, per intentar aturar els plans del govern espanyol. “Són un poder dintre de l’administració i tenen un comportament gremial”, denuncia Álvarez. Però per a Pérez Boga és tot el contrari: ells són els garants de l’estat de dret i de la professionalitat i independència de l’administració.